La visita de Manos Limpias al jutjat de guàrdia per la DANA: el seu líder s’embolica i reconeix que amplifica faules sense proves

El líder de Manos Limpias anava una mica despistat dimarts a la Ciutat de la Justícia de València, en plena ressaca de la nit de Sant Joan, amb una calor tremebunda i l’urbs a mig gas. Miguel Bernad (Bilbao, 1942), amb camisa i jaqueta fina i acompanyat per la lletrada Diana Fernández de Vega, es va plantar en l’entrada principal del recinte, que estava tancada i barrada i per on no passava ni una ànima perquè era dia festiu. Després va caminar uns metres fins al Registre Civil, per indicació d’un guàrdia de seguretat que no degué entendre molt bé què volia el secretari general del pseudosindicat. Per fi, amb una mica de retard, va arribar Bernad a l’accés lateral on se situa el jutjat de guàrdia, sense quasi espai per a la preuada ombra i molt propici per a una possible insolació. Si hi ha un antònim de refugi climàtic, aquest era el lloc on van afluir els representants de Manos Limpias. Bernad va comparéixer, escortat per un reduït equip de comunicació, amb la intenció de registrar, segons va dir, una “denúncia per a transformar en querella” per un pretés delicte de prevaricació contra la jutgessa instructora de la DANA davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), l’“òrgan jurisdiccional competent”, situat en ple centre històric de València i que romania tancat dimarts per ser un dia inhàbil.

Primer embolic: l’escrit registrat, a què ha tingut accés elDiario.es, és una denúncia, tal com destaca –en negreta– l’encapçalament. La qual cosa, difícilment encaixa amb l’article 406 de la Llei orgànica del poder judicial, que exigeix una querella per a poder enjudiciar una presumpta responsabilitat penal contra jutges i magistrats. Per això el concepte tan curiós de “denúncia per a transformar en querella” a què va al·ludir el líder de Manos Limpias, que també va destacar els seus “55 anys de servei a la societat espanyola i als jutjats penals”.

Més cridanera encara va ser la seua intervenció davant els mitjans després d’haver accedit al jutjat de guàrdia a registrar el que bonament fora el seu escrit. Bernad va demanar disculpes per la “tardança”, que va atribuir a un “tràmit burocràtic” del jutjat de guàrdia “alié” a Manos Limpias. “Per a posar un segell en el registre, han tardat més temps de l’habitual”, va explicar d’entrada.

La jutgessa de la DANA va tirar el pseudosindicat de la causa que instrueix i que manté com a investigats l’exconsellera Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso. La magistrada Nuria Ruiz Tobarra va detectar una incompatibilitat entre la personació de Manos Limpias com a acusació popular i la defensa d’un dels investigats que exerceix el lletrat José María Bueno Manzanares. L’advocat d’Argüeso s’havia definit en una entrevista publicada recentment en La Razón com a “cap” dels serveis jurídics del pseudosindicat. Sense anar més lluny, Bueno Manzanares representa el pseudosindicat en l’acusació que exerceix en la causa contra el germà de Pedro Sánchez.

Manos Limpias va renunciar a recórrer contra la interlocutòria de la instructora que va acordar el 19 de maig passat la seua expulsió del procediment. I ací havia quedat l’assumpte fins que, dimarts, el secretari general de Manos Limpias va convocar alguns mitjans de comunicació en els “voltants” de la Ciutat de la Justícia per a conferenciar sobre la presentació de la “querella” (que, segons el seu propi escrit, és una “denúncia”) contra la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra.

Miguel Bernad va assegurar que van ser expulsats de la causa “presumptament per una prevaricació judicial”. “El cap dels serveis jurídics de Manos Limpias soc jo com a secretari general”, va dir categòric. Bernad també va afirmar que el pseudosindicat ha tingut mig centenar d’advocats col·laboradors des de la seua fundació fa tres dècades.

Un d’aquests advocats era José Luis Roberto, un conegut neofeixista de València que va representar Manos Limpias en les dues primeres denúncies que va interposar el pseudosindicat per la DANA abans que la magistrada de Catarroja centralitzara totes les diligències per les defuncions en les inundacions del 29 d’octubre. El jutge va tombar les dues denúncies i va criticar que Manos Limpias plantejara una “causa general”.

Bernad ja començava amb mal peu amb la DANA. Quasi huit mesos després de la tràgica jornada del 29 d’octubre, el líder de Manos Limpias es va sumar a la ‘conspiranoia’ i, en ple reguitzell de retrets a la instructora –a qui va acusar d’un pretés “sectarisme descarat”– va afirmar sobre la xifra de morts: “Jo crec que són més de les que oficialment ens han dit”. Segon embolic de la canicular jornada.

Tot això a pesar que el Centre d’Integració de Dades, l’organisme encarregat de centralitzar la informació sobre els morts i les autòpsies en cas de múltiples víctimes, tenia amb nombrosos funcionaris de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i forenses de l’Institut de Medicina Legal de València, entre altres servidors públics.

No és la primera vegada que es qüestiona la xifra de morts: l’acusació que exerceix l’associació Liberum, nascuda en plena pandèmia de la Covid-19, maneja una línia argumental similar. El fiscal de la causa va qüestionar les seues peticions de diligències en aquest sentit i, en un escrit del 18 de juny passat, els va recordar que “el dret a la prova no és absolut ni il·limitat”.

Té proves Manos Limpias? “Ara mateix, no”

“Té proves d’això?”, va preguntar a Bernad una periodista. “Ara mateix, no”, va reconéixer el secretari general de Manos Limpias. Malgrat la falta de proves (si més no, indicis), Miguel Bernad va abundar en aquesta tesi sense despentinar-se.

“Jo també tinc dret a la intuïció”, va dir en defensa seua el líder del pseudosindicat. Després va titlar d’ “irrellevant” que haguera amplificat la faula. “No em podeu dir que el rellevant d’aquesta roda de premsa és que jo haja dit que hi ha més víctimes”, va dir a manera de queixa davant els mitjans.

Després, l’advocat es va fer un embolic de xifres. Quan li van explicar que les tres persones que encara romanen desaparegudes estan incloses en la xifra total de 228 morts, Bernad no ho va captar bé, va fer una suma ràpida i va concloure: “Amb aquests tres són 231, ja està”.

Els periodistes li van insistir que aquests tres desapareguts ja estan sumats en la xifra oficial de 228 morts. Davant l’evidència, va argumentar: “El que es puge cap amunt i cap avall, això quina rellevància té?”.

Una redactora de tribunals fins i tot li va retraure directament que les seues insinuacions no fan més que augmentar el dolor de les víctimes i, singularment, de les famílies dels tres desapareguts. També se li va preguntar pels familiars de les preteses víctimes que s’oculten. Bernad va aventurar: “Bé, ja apareixeran”.

“Una vintena” de morts ocultades pel Govern

Per si no quedava clara la seua postura, el líder de Manos Limpias va postil·lar: “Ho torne a ratificar, encara que creieu que és una faula, continue pensant que hi ha més víctimes de les que oficialment ens ha dit el Govern. Així de clar. I si això creieu que és una faula i que és una notícia falsa, doncs, mira, ací estan els jutjats per a dir, aquest, el de Manos Limpias, és un fabulador”.

L’advocada Diana Fernández de Vega, per si de cas, va afegir que s’havia “tret un poc de context el que, potser, el senyor Miguel Bernad ha volgut expressar” i va matisar que la denúncia contra la jutgessa no inclou valoracions sobre la xifra de morts.

Aquest diari li va preguntar quina xifra de morts ‘no oficials’ aventurava. “Una vintena més”, va dir. També li va plantejar d’on es treia aquesta quantitat. Bernad va explicar que manté contacte amb “bastants famílies de Paiporta”.

Aquesta xifra li arriba d’ací? “No, no m’han dit vint morts. Que hi ha desapareguts i que estan en això. I en el moment que n’aparega només una tractarem, lògicament, de personar-nos en defensa d’aquestes víctimes”.

“Jo no em llance a una piscina sense aigua”

Així doncs, Manos Limpias no ha denunciat davant cap jutjat tan gran conspiració per a ocultar “una vintena” de defuncions: “Perquè encara no en tenim indicis”, va reconéixer l’advocat, qui va dir que “tot té els seus temps”.

Bernad, de passada, va lamentar el “relat” del Govern de Pedro Sánchez sobre les “faules” de la “fachosfera” i les denúncies del pseudosindicat “amb retalls de premsa”. “No és que jo agafe una tisorada d’una notícia que apareix en un mitjà de comunicació i la judicialitze”, va explicar.

L’advocat va presumir del paper del pseudosindicat en casos com els de Begoña Gómez o el Fiscal General de l’estat, entre altres.

Després d’haver reconegut que no tenia cap indici de la faula dels morts ocultats de la DANA, Miguel Bernad va manifestar: “Jo preferisc que aquests indicis siguen sòlids. O proves sòlides o indicis sòlids. Jo no em llance a una piscina sense aigua. No em llance d’un avió sense paracaigudes. Una altra cosa és que al llarg del trajecte el paracaigudes s’espatle”.

Quasi una hora després de la seua arribada al jutjat de guàrdia, Miguel Bernad va donar per acabada la seua visita a València i va arremetre contra la jutgessa instructora de la causa.

Abans d’acomiadar-se dels periodistes, va dir: “Nosaltres som seriosos”.