Què impedeix el divorci del Pacte del Botànic i l’avançament electoral

La diputació permanent de divendres, en què el president Ximo Puig donarà compte de la gestió de l’incendi forestal de Llutxent, marcarà l’inici del curs polític. L’últim del Govern del Pacte del Botànic en els termes en què es va plantejar el 2015. Després de la compareixença, vindrà el debat de política general, en què els grups parlamentaris fan la seua declaració d’intencions i, immediatament, començarà el treball per als pressupostos del 2019.

La costera de setembre d’aquesta legislatura pot ser que es faça més dura. Les vacances dels socis del Consell han servit per a airejar algunes tensions i frecs entre PSPV i Compromís. Podem intenta exercir de mediador i de cola, però els altres dirigents sembla que han ignorat la seua oferta. Amb la crisi més seriosa de l’executiu fins hui –vegeu, greus acusacions d’ocultació d’informació i a penes una setmana sense que Puig i Oltra mantingueren una trobada– s’ha arribat a especular sobre una ruptura de l’acord. Tot això pesa en la motxilla. Però, encara que hi haja diferències polítiques, els tres partits es necessiten. Quan Ximo Puig o Mónica Oltra diuen que el pacte està “a prova de bombes”, no és un eslògan qualsevol.

Un divorci del Botànic o un avançament electoral deixarien coixa la faena de tres anys de legislatura, ja que molts canvis d’índole estructural del Govern autonòmic han d’aprovar-se durant enguany. El treball de fons ha tingut els resultats més evidents durant el curs passat, i aquesta última espenta, abans de la convocatòria electoral ordinària, és crucial per a afermar un canvi de sistema.

En Sanitat, Educació i Serveis Socials s’han fet avanços importants respecte del model del PP per a intentar recuperar els puntals de l’estat de benestar, que encara han de rematar-se. Actualment, segons el registre de les Corts Valencianes, hi ha mig centenar de lleis aprovades i s’estima que una vintena vindran per davant, entre les quals esperen en la cambra que arranque el curs, les pendents d’esmenes i algun projecte a reprendre.

Entre les prioritats dels socis del Botànic per a l’inici del curs està accelerar la tramitació de la Llei d’infància i adolescència i la llei que organitza el nou model de Serveis Socials Inclusius, ambdues dependents de la Conselleria de Mónica Oltra, el projecte de les quals ja està redactat i esperant el vistiplau del parlament autonòmic. Els diputats se centraran, segons van comentar fonts de les diferents formacions, en la reforma de la llei electoral, la nova norma que regula les mancomunitats, una modificació de l’ordenació del territori –la Lotup– i a buscar el buidatge de les diputacions provincials. A més, Podem insisteix en una normativa sobre préstecs hipotecaris i noves mesures per a pal·liar el canvi climàtic.

El discurs del mestissatge que enaltia la diversitat en el Govern no pot esgotar-se abans d’hora. Els partits del Botànic no donaran la raó al PP, el partit que es frega les mans amb cada brega, exagera les disputes pròpies d’un mandat en coalició i rescata la seua crossa sobre “el pacte del Titanic” cada vegada que té ocasió.

La força que l’aliança d’esquerres es vantava d’haver expulsat del Palau es va mantindre en l’última convocatòria com la més votada, encara que fora en solitari. I, encara fora de la Moncloa, el seu sòl de votants és elevat. Si ens guiem per les enquestes, tampoc sembla que el futur oferisca a Compromís, Podem, Esquerra Unida i el PSPV un camí diferent al de l’enteniment per a continuar governant. Els temps de majories absolutes i aclaparadores van quedar arrere i les tendències electorals apunten a una fragmentació dels blocs d’esquerra-dreta. El poder polític es determinarà segons la capacitat de diàleg entre les forces de cada costat i no serà d’un sol color. Res com un enemic comú per a mantindre una aliança.