La classe mitjana és benvinguda a Eivissa? Més d’un terç dels hotels ja són de quatre estrelles

Mentre els residents i els agents socials debaten sobre com fer front a la saturació i al consum de recursos que provoca el turisme massiu a l’arxipèlag balear, la indústria turística, gràcies a diverses lleis aprovades per governs de diferents colors polítics, ha fet una aposta clara per un turisme de qualitat i d’alt poder adquisitiu, que desplaça la classe mitjana, però que permet contenir l’arribada de més visitants. Una alternativa que no convenç les entitats ecologistes ni les del tercer sector, que aposten per un “decreixement” progressiu, així com per una economia menys dependent del turisme, però que ja és una realitat.

Eivissa i Formentera són dos exemples clars de com les Illes han orientat el seu model turístic cap al luxe. En el cas de la més gran de les Pitiüses, el sector hoteler s’ha orientat majoritàriament cap a l’augment de categoria dels establiments, que ja sumen vint-i-quatre hotels de cinc estrelles i vuit més de cinc estrelles gran luxe, segons dades del Consell d’Eivissa. L’any 2024, segons l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), 46 dels 129 hotels de l’illa eren de quatre estrelles o de quatre estrelles superior, gairebé un 38% de la planta hotelera. Formentera, per la seva banda, ha triplicat el nombre d’hotels entre el 2004 i el 2024, i un terç són de quatre estrelles, segons l’IBESTAT.

Després de la crisi econòmica del 2008, tant governs autonòmics progressistes com conservadors van aprovar decrets o modificacions legislatives que van promoure l’augment de categoria dels establiments, que es van anar orientant cap al luxe. El tret de sortida el van donar l’Aguas de Ibiza i l’Ibiza Gran Hotel l’any 2008. Més endavant, el 2011, va arribar l’Ushuaïa, la joia de la corona de l’imperi dels Matutes.

Sota el Govern progressista de Francesc Antich (2003-2011), es va aprovar el Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per impulsar la inversió a les Illes Balears. El conseller de Turisme era el conservador Miquel Nadal, de l’extinta Unió Mallorquina. A la legislatura següent, amb el Govern conservador de José Ramón Bauzá (2011-2015), es va modificar la Llei turística balear, amb Carlos Delgado al capdavant de la conselleria. La sortida escollida a la recessió econòmica a les Balears va ser una aposta per l’augment de categoria dels hotels, així com pel luxe. En paraules de Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), hi va haver “una reconversió”. “Una millora de la qualitat de l’oferta que tendeix a l’elitització”, amb l’objectiu d’“atreure capitals i oferir taxes de benefici més elevades als inversors”.

“El que està passant és que Eivissa s’està equiparant a altres destinacions turístiques d’Espanya”, valora Maria Costa, presidenta de la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera (FEHIF). Costa reconeix que abans hi havia més hotels de dues i tres estrelles i que ara el sector s’ha orientat cap a la qualitat i cap als establiments de quatre i cinc estrelles. Aquesta transformació ha comportat un canvi en zones turístiques tradicionalment orientades al turisme familiar, amb preus assequibles.

Es Canar, exemple paradigmàtic

És el cas, per exemple, d’Es Canar (un antic disseminat reconvertit en nucli turístic), que també està virant cap al luxe. “Era una zona força normaleta, amb botigues de records, bars, restaurants, serveis de platja, hotels, hostals i apartaments”, explica Maurici Cuesta, geògraf i expert en turisme de les Pitiüses. “Ara ha canviat d’escala, amb molts establiments reconvertits o amb nous noms per adaptar-se a altres tipus de turisme”, afegeix. La presidenta de la patronal hotelera de les Pitiüses, en canvi, considera que “continua havent-hi espai per a les famílies a Eivissa”. “Tot i que sí que és cert que s’ha reduït perquè ha crescut l’altra part del sector, la dels hotels de quatre i cinc estrelles”, afegeix.

En aquesta primera fase de la temporada turística, la valoració que fa la patronal és “positiva”. Situa l’ocupació mitjana a les Pitiüses durant el mes de juny en el 85,5%, amb una millora de poc més de mig punt percentual respecte del mateix mes de l’any passat. A més, les previsions per a la resta del mes de juliol, així com per a l’agost, el setembre i l’octubre, també són “positives”. La presidenta de la FEHIF, tanmateix, prefereix ser prudent a causa dels “possibles canvis en els mercats emissors i del context econòmic general”. L’últim hotel de cinc estrelles es va inaugurar el mes de juny d’enguany, davant de Platja d’en Bossa. Es tracta del Bless The Site Ibiza, també impulsat pel Palladium Hotel Group, propietat dels Matutes. Platja d’en Bossa és també un dels epicentres de l’oci de l’illa, on es troben algunes de les discoteques més importants.

El Bless The Site Ibiza, de la família Matutes, és l’últim hotel de cinc estrelles, inaugurat el juny d’aquest any

En la mateixa línia, la CAEB (Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears) coincideix que la temporada ha començat “francament bé”. José Antonio Roselló, vicepresident de la patronal a Eivissa i Formentera, reconeix que al principi hi va haver “una situació desigual com a conseqüència de la data de la Setmana Santa”. “Però, al marge d’això, les sensacions han estat bones”, puntualitza. Preguntat sobre l’evolució turística de les Pitiüses en relació amb l’augment de la categoria dels hotels, argumenta que “es correspon amb la política que ja es va iniciar fa anys al conjunt de les Balears, l’objectiu de la qual era i continua essent augmentar la qualitat”. El vicepresident de la CAEB considera que es tracta d’un fenomen “que es correspon amb el canvi de la demanda i de la societat”.

“A mesura que les noves generacions s’han anat incorporant al mercat com a demandants, l’exigència d’uns estàndards de qualitat més elevats ha estat habitual”, insisteix. Roselló creu que també hi té a veure el fenomen –estem immersos en l’era d’Instagram i TikTok– de la imatge, cada vegada “més present a les nostres societats”. En definitiva, segons el vicepresident de la patronal balear, l’augment de la qualitat “ha anat en consonància amb les exigències de la demanda”.

“Els hotelers són els beneficiats”

Altres veus, en canvi, són més crítiques amb aquest model, com és el cas de les entitats ecologistes. “Els legisladors sabien què feien i crec que va ser una estratègia dissenyada per canviar el model que teníem abans”, explica Hazel Morgan, presidenta d’Amics de la Terra a Eivissa. La portaveu dels ecologistes considera que la transformació cap a un model més orientat al luxe beneficia “directament els hotelers”. A parer seu, aquest canvi es va fer sense que hi hagués un debat social al voltant del nou model.

Morgan creu que l’elitització del sector hoteler també ha afectat altres empreses turístiques, com ara bars i restaurants, que en alguns casos s’han adaptat a aquesta transformació. “Si era una aposta per rebre menys turisme de masses i de borratxera, podia semblar positiva, però no vam preveure els impactes col·laterals”, valora. Així, els ecologistes aposten per un model “respectuós, independentment de la seva aportació econòmica a l’illa”. A parer seu, l’actual és “totalment insostenible”, ja que posa en perill la capacitat de càrrega del territori i les infraestructures públiques, a més de generar una forta pressió sobre els espais naturals, tant terrestres com marins, i sobre els recursos naturals. “Afecta el cost de la vida, els nostres hàbits, els nostres costums i les nostres comunitats”, assenyala.

Si [augmentar la categoria dels hotels] era una aposta per rebre menys turisme de masses i de borratxera, podia semblar positiva, però no vam preveure els impactes col·laterals

Hazel Morgan — Presidenta d'Amics de la Terra a Eivissa

Roselló, vicepresident de la CAEB a les Pitiüses, considera que les classes mitjanes i treballadores continuen veient les illes com una destinació atractiva. Dos terços de la planta hotelera d’Eivissa són d’hotels de tres i quatre estrelles, tot i que les diferències entre aquestes categories, assenyala, poden ser “més una qüestió de grau que no pas de fons”. “Els hotels de tres estrelles també ofereixen qualitat i també han evolucionat i millorat molt”, assegura. El vicepresident de la patronal balear considera que hi ha prou oferta per a tothom i que no tenen constància que “ningú es quedi sense vacances per no disposar d’una oferta determinada”. “Aquesta reducció del nombre d’establiments de tres estrelles forma part de l’evolució natural de les coses”, argumenta.

La Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears considera que les classes mitjanes i treballadores continuen tenint cabuda a l'illa: ‘Ningú no es queda sense vacances per no disposar d'una oferta determinada’

En la mateixa línia, Costa afirma que la manera de viatjar de les famílies “ha canviat perquè els models també ho han fet en aquests darrers vint anys”. Per això, la patronal hotelera valora “molt positivament l’aposta per la qualitat i l’excel·lència” que ha guiat la inversió en molts projectes hotelers d’Eivissa i Formentera, perquè “contribueix a reforçar la competitivitat de la destinació i a millorar l’experiència dels nostres visitants”.

Les grans obertures d'hotels

A partir de l’any 2015, l’illa avança en el procés d’elitització hotelera. Si anys abans s’havien inaugurat l’Ushuaïa, així com dos hotels Grand Palladium el 2014, els Matutes obren un altre Grand Palladium Hotel el 2015. L’any següent s’inauguren el One Ibiza Suites i el Gran Hotel Montesol; el 2017, l’Insotel Tarida; el 2018, el Nobu Hotel i el 7Pines Resort, i el 2019, el Bless. A Formentera, el primer hotel de cinc estrelles es va inaugurar el 2019 sota la marca Meliá amb el nom de Five Flowers Hotel. Aquesta reorientació del sector cap al segment del luxe continuarà els anys següents, i el 2020 serà un any clau, especialment delicat per al sector a causa de la pandèmia del coronavirus.

En aquest context, el segon Govern progressista de Francina Armengol va aprovar la Llei 2/2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per impulsar l’activitat econòmica i simplificar els tràmits administratius. La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors era Rosario Sánchez. En l’article 7, dedicat als incentius per a la millora dels establiments turístics, la llei promovia que els establiments poguessin presentar projectes per augmentar-ne la qualitat i la categoria.

Aquests projectes quedaven excepcionalment exclosos del compliment dels paràmetres de planejament territorial i urbanístic que, en condicions normals, n’haurien impedit l’execució. A més, l’article preveia expressament que les obres de modernització tinguessin com a objectiu l’augment de categoria de l’establiment. Per aconseguir-ho, només s’exigia la presentació d’una autoavaluació que acredités que l’hotel resultant assoliria la nova categoria superior. Per tant, la llei va proporcionar un marc legal excepcional que va permetre als hotelers elevar la categoria dels seus establiments superant les restriccions urbanístiques prèvies i amb uns tràmits administratius molt més àgils.

Amb el Govern de Francina Armengol, la llei va proporcionar un marc legal excepcional que va permetre als hotelers elevar la categoria dels seus establiments superant les restriccions urbanístiques prèvies i amb uns tràmits administratius molt més àgils

Durant aquests anys es van dur a terme diversos projectes de reforma i noves obertures d’hotels de cinc estrelles o de cinc estrelles gran luxe. El Mongibello, el 2020; l’OKU Ibiza, l’OKU Ibiza (II), el Six Senses, el The Standard (I) i el The Standard (II), el 2021, i el TRS Hotel Ibiza (I) i el TRS Hotel Ibiza (II), el 2022. En els darrers tres anys, el procés ha continuat amb deu establiments hotelers de luxe més a Eivissa.

Finalment, es va aprovar la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme, amb l’objectiu d’implantar l’economia circular, impulsada per la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball. El conseller era Iago Negueruela. Entre les mesures positives, la norma inclou l’obligació que els hotels instal·lin llits elevables per facilitar la feina de les cambreres de pis; estableix que els establiments turístics consumeixin un percentatge mínim —entre el 3% i el 5%, segons la categoria— de producte local, i fomenta la descarbonització exigint la substitució de les instal·lacions de calefacció de fueloil o gasoil per alternatives més netes. A més, introdueix plans de circularitat per reduir el malbaratament d’aliments i el consum de recursos naturals. Des d’una perspectiva més crítica, Blázquez observa que, després de l’aplicació d’aquesta normativa, no hi ha hagut un decreixement real.

El repte de les institucions de les Illes en els pròxims anys és, precisament, definir quina serà la seva política turística tenint en compte la capacitat de càrrega real de cada territori –en funció de la seva dimensió i de la pressió sobre els recursos naturals i hídrics–; la relació entre la gentrificació turística i l’especulació immobiliària, i la manera d’equilibrar l’economia turística –principal suport econòmic de la ciutadania balear– amb l’impacte social i territorial, en unes illes on cada dia és més difícil viure perquè el preu de l’habitatge –i el cost de la vida– no para d’augmentar.