Els tècnics del Govern balear van alertar al novembre sobre la ‘granja de l’horror’, però va continuar en funcionament

La Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural —depèn de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern— va suspendre, el 5 de novembre de 2024, un procediment sancionador, així com les mesures cautelars associades, iniciat contra Avícola Son Perot S.A., malgrat les greus deficiències prèvies detectades pels tècnics del propi Executiu balear. Es tracta de l’empresa que gestiona la ‘macrogranja de l’horror’ de Mallorca, les imatges de la qual, publicades en primícia per elDiario.es el 26 de maig de 2025, s’han fet virals per les condicions d’insalubritat, falta d’higiene i brutícia extremes al seu interior.

Un cop es van fer públiques aquestes imatges, el Govern va decidir obrir una investigació per constatar els fets, així com la penosa situació en què viuen les gallines. Concretament, després de verificar que les imatges dels grups animalistes ARDE i Satya Animal eren certes, va ordenar el sacrifici de més de 20.000 gallines, el tancament de la nau 7 i va proposar una sanció de més de 420.000 euros. No obstant això, mesos abans, quan no s’havien publicat les imatges impactants, va suspendre les mesures cautelars recollides pels seus propis tècnics i per agents del Seprona.

Els veïns dels voltants de la granja de Llucmajor van traslladar una queixa a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural el març de 2023 “per les molèsties per olors” provinents de les instal·lacions avícoles. Aquesta denúncia va donar lloc a una investigació que va certificar una sèrie de mancances i irregularitats. Per exemple, en una inspecció del 7 d’agost de 2024, es va revisar la plataforma dels fems per comprovar “l’origen de la plaga de mosques”. En aquesta visita es va verificar que, dins de la plataforma, al voltant de la gallinàcia i de feml, hi havia “una gran quantitat de larves i mosques” que desprenen “una forta olor”. El mateix dia es va realitzar una segona inspecció per part de dues veterinàries i un agent del Seprona. En aquesta, es va comprovar la presència de tres contenidors estancs a les naus 3C, 6F i 7G —les tres destinades a gallines camperoles—. Aquests dipòsits estaven “plens fins a mitja capacitat de cadàvers aproximadament”.

D’altra banda, mentre s’investigaven aquests fets, la Conselleria d’Agricultura va obrir un expedient i el va comunicar a la Fiscalia el 21 d’octubre de 2024 per tal que “valorés si podia haver-hi delicte mediambiental”, segons fonts de la Conselleria a aquest diari en maig de 2025. Els fets, segons els informes consultats, acreditarien la gravetat de la situació general de la granja. La Fiscalia va arxivar l’expedient el febrer de 2025, segons les mateixes fonts. A partir del 10 de febrer, el Govern acorda mesures cautelars, que consisteixen a proposar a l’empresa “un pla de desescalada”. És a dir, li insta a reduir el nombre de gallines ponedores a menys de 40.000, d’acord amb la normativa actual. El termini per complir aquest procés finalitza el 31 de desembre de 2025. Finalment, la Conselleria sol·licita a l’empresa un nou pla de gestió de fems i residus, que garanteixi el compliment de la normativa mediambiental. Avícola Son Perot defensa que compleix la normativa i que les imatges dels animalistes estan “manipulades”. Aquest diari ha consultat la companyia si volia fer algun comentari sobre el contingut de l’expedient, però rebutja fer declaracions.

Els expedients que acrediten irregularitats

En concret, són dos els expedients que van ser suspesos i que després es van unificar en un sol procediment. El primer acreditava deficiències en la gestió de la plataforma dels fems de les explotacions avícoles, així com la manca d’un pla de producció i gestió dels fems. El segon proposava diverses mesures cautelars: en primer lloc, la suspensió parcial de l’activitat de la unitat de producció i reproducció de les gallines; en segon, la suspensió de la cria de gallines camperoles a la granja de Llucmajor —on la Conselleria d’Agricultura va detectar a finals de maig deficiències, cosa que va suposar el tancament d’una de les naus— i, finalment, la suspensió temporal de l’ús de la plataforma dels fems de Sa Llapassa. L’empresa utilitza aquesta plataforma per a les explotacions de la granja de Ses Cisternetes —la de Llucmajor—, així com les de Mirabó i Es Caparó.

El Govern va suspendre dos expedients, que alertaven, per exemple, de deficiències a la plataforma dels fems, o demanaven la suspensió parcial de l’activitat

El que conclou l’informe i expedient sancionador referent a la gestió de la plataforma i el seu pla de gestió —signats els dies 12 de desembre de 2023 i 26 de setembre de 2024, respectivament— és que es poden haver comès tres infraccions greus i dues lleus. Segons el document consultat per elDiario.es, la plataforma dels fems presenta vessaments laterals que evidencien que l’empresa no disposa d’un sistema eficaç de recollida de lixiviats —líquids contaminants per filtració— ni s’eviten filtracions superficials, cosa que podria ser l’origen de les queixes de les associacions veïnals pels males olors. Aquests fets poden suposar una infracció greu segons l’article 185.3 de la Llei 3/2019, relativa a la legislació agrària.

El pla de gestió de l’empresa no s’adapta a la normativa vigent, segons l’expedient, cosa que pot suposar una infracció lleu segons l’article 185.1.f) de la Llei 3/2019. L’explotació avícola no disposa d’un pla de desinsectació, cosa que pot constituir una infracció greu segons l’article 84.21 de la Llei 8/2003, de sanitat animal. L’empresa tampoc té cobert el sistema d’emmagatzematge dels fems, cosa que pot suposar una infracció greu. A més, tampoc disposa d’un pla de gestió ambiental en què s’indiquin les mesures de control d’emissions de partícules i olors. Això pot suposar una infracció lleu d’acord amb l’article 83.4 de la Llei 8/2023.

El pla de gestió de l’empresa no s’adapta a la normativa vigent..., l’explotació avícola tampoc disposa d’un pla de desinsectació..., tampoc té cobert el sistema d’emmagatzematge dels fems ni un pla de gestió ambiental que indiqui mesures de control d’emissions de partícules i olors

Aquest informe, que s’inicia el 24 de març de 2023, dóna lloc al començament d’un procediment sancionador, que es firma el 26 de setembre de 2024. S’inicia a partir d’una queixa dels veïns dels voltants de la granja “per les molèsties per olors que provenen d’uns recintes agrícoles”. Avícola Son Perot S.A. va presentar al·legacions, el 13 de novembre de 2023, contra l’informe desfavorable al pla de producció i gestió dels fems de les explotacions de Ses Cisternetes —la granja sospitosa pel seu estat d’insalubritat i les condicions perjudicials en què viuen les gallines—, Mirabó i Es Caparó. Tot i això, l’11 de desembre de 2023, la cap del Servei de Producció Ramadera informa a Avícola Son Perot S.A. que “les al·legacions realitzades no subsanen les deficiències” relatives a la plataforma, cosa que es va indicar en un informe del 5 d’octubre de 2023. Per tot això, la Conselleria d’Agricultura proposa una sanció total de 17.000 euros, de conformitat amb els articles 88 i 89 de la Llei 8/2003, de sanitat animal.

Reducció de gallines ponedores a 40.000

Quant a l’informe i expedient sancionador —signats els dies 20 i 26 de setembre de 2024, respectivament—, es desprèn en les seves conclusions la necessitat de proposar mesures cautelars. En primer lloc, la suspensió parcial de l’activitat de producció i reproducció de gallines de l’explotació de Ses Cisternetes —titularitat d’Avícola Son Perot S.A.—, de manera que es proposa disminuir el nombre màxim de gallines ponedores. El màxim és de 40.000 aus en un termini màxim de tres mesos.

En segon lloc, la suspensió de la forma de cria de gallines camperoles de l’explotació avícola de Llucmajor, que està sota el focus per les seves condicions d’insalubritat i possible maltractament animal, segons es va acreditar en una inspecció de la Conselleria d’Agricultura a finals de maig. En tercer lloc, la suspensió temporal de l’ús del dipòsit de Sa Llapassa, situat també a Llucmajor, per part de les tres explotacions d’Avícola Son Perot “fins que no es demostri el dret d’ús”. Segons l’informe, “la plataforma ja no forma part de la unitat d’explotació Avícola Son Perot S.A., i Sa Llapassa no és un gestor SANDACH (subproductes animals no destinats al consum humà)”.

Un dels expedients sancionadors insta a la suspensió de la forma de cria de gallines camperes de l'explotació avícola de Llucmajor, que és la que està sota el punt de mira per les seves condicions d'insalubritat i possible maltractament animal, segons va acreditar una inspecció de la Conselleria d'Agricultura a finals de maig

A més, es reitera el requeriment del 12 de juliol de 2024 de presentar, al més aviat possible, “un escrit on s’indiqui el sistema utilitzat per emmagatzemar els fems”. D’altra banda, es requereix aportar el pla de gestió actualitzat de les tres explotacions en un termini de dues setmanes. Com a explotació, afirma el document, pot disposar d’una plataforma permanent “sempre que compleixi la normativa” i així ho traslladi —i hagi estat autoritzat— per la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. També se li exigeix a l’empresa “restablir les condicions inicials de la plataforma permanent” que fins ara s’utilitzava a Sa Llapassa, entès com l’espai lliure dels fems i gallinàcia —gallines o restes—, així com de qualsevol tipus de plaga.

El document considera provat —després d’una inspecció el 18 de gener de 2024 per dos tècnics del Servei de Producció Ramadera— que a la nau 6F els animals “no poden accedir de manera ininterrompuda i durant tot el dia a l’espai exterior”, tot i que els ous es comercialitzaven com a “camperoles”. Els sistemes de sortida a l’exterior estan oberts de 17 h a 22 h, tant a l’hivern com a l’estiu, segons l’informe. A més, els espais exteriors de la granja “no estan coberts de vegetació”, tot i que el reglament europeu ho exigeix per a les gallines camperoles, tal com va publicar elDiario.es.

El document considera provat que a la nau 6F els animals 'no poden accedir de manera ininterrompuda i durant tot el dia a l'espai exterior', tot i que els ous es venien com a 'camperoles'

Plaga de mosques i larves

De la mateixa manera, l’informe indica que consten dos burofaxes en què es comunica a Avícola Son Perot S.A. que des de l’1 de juny de 2024 “no es prorroga l’autorització per utilitzar la plataforma” situat als recintes 85 i 91 del polígon 34, parcel·la 9, del municipi de Llucmajor. Per tant, a efectes de gestió de les explotacions “no disposa d’aquest lloc per emmagatzemar els fems”. “I malgrat tot, tenim constància que s’estan realitzant vessaments de gallinàcia a la plataforma esmentada”, afirma l’expedient.

El 7 d’agost de 2024 es realitza una nova inspecció a la plataforma per comprovar “l’origen de la plaga de mosques”. Un equip format per dues veterinàries —una del Servei de Producció Ramadera i una altra del Servei de Sanitat i Benestar Animal— i un agent del Seprona de la Guàrdia Civil es desplacen a les instal·lacions, segons l’informe. Es comprova que, dins la plataforma, al voltant de la gallinàcia i els fems, hi ha “una gran quantitat de larves i mosques” que desprenen “una forta olor”. Les larves i mosques s’ubiquen a la plataforma permanent, especialment a la zona dels lixiviats i a la part central, on “no hi ha cap tipus de residu”. En la ubicació esmentada, un treballador de l’empresa informa que, durant les dues setmanes anteriors, s’han introduït vuit camions de gallinàcia i els fems. “Aquest fet evidencia que Avícola Son Perot S.A. continua utilitzant aquest plataforma per a l’eliminació d’aquests residus”, assenyala el document.

Dues veterinàries van comprovar que, dins la plataforma, al voltant de la gallinàcia i dels fems, hi havia ‘una gran quantitat de larves i mosques’ que desprenen ‘una forta olor’

El treballador afirma als inspectors que, en l’últim mes, han sortit entre 40 i 50 camions carregats d’aquests residus. Cada un, tant d’entrada com de sortida, té una capacitat de 18 tones. El mateix dia, es realitza una segona inspecció per part de les dues veterinàries i de l’agent del Seprona. En ella, es comprova la presència de tres contenidors estancs a les naus 3C, 6F i 7G —les tres destinades a gallines camperoles—.

Aquests dipòsits són “plens fins a mitja capacitat de cadàvers aproximadament”. A més, passant la nau 6F, limitant amb un mur de pedra, hi ha “una fossa d’un metre de profunditat amb dos cadàvers de gallines (restes de potes i plomes), així com terra remoguda recentment per tot el terreny que envolta aquesta fossa”. Així mateix, “s’observen restes d’ossos”. Aquests fets van ser documentats mitjançant fotografies i un plànol de la ubicació de la fossa, sosté l’informe. El 19 de setembre de 2024, el Seprona informa, respecte a la plataforma, que “s’ha apreciat que continua havent-hi acumulació de gallinàcia i que s’havien realitzat moviments”, respecte als fems. No es pot precisar si aquests moviments han estat d’entrada o de sortida o únicament pel canvi d’ubicació o recondicionament de dels fems a la plataforma.

Així mateix, segons els arxius del Govern, Avícola Son Perot S.A. ha estat sancionada a causa de les “denúncies de particulars”. Segons el document, per l’eliminació inadequada de cadàvers; per no tenir un sistema de recollida de lixiviats —líquids contaminants per filtració—, per no disposar del pla de gestió dels fems adaptat a la normativa vigent, per deficiències en el Sistema Integral de Gestió de l’Explotació (SIGE), per no tenir cobert el sistema d’emmagatzematge d’excrements i per no disposar d’un pla de gestió ambiental.

Segons els arxius del Govern, Avícola Son Perot S.A. ha estat sancionada, entre altres motius, a causa de les “denúncies de particulars” per l’eliminació inadequada de cadàvers, per no disposar del pla de gestió dels fems adaptat a la normativa i per no tenir cobert el sistema d’emmagatzematge d’excrements

A més, l’explotació “no disposa a data d’avui de l’autorització ambiental integrada”, necessària per a l’activitat ramadera avícola, afirma l’informe, d’acord amb els arxius de l’administració autonòmica. Es tracta d’una “infracció greu” que està en tràmit d’expedient sancionador per part de la Comissió Balear de Medi Ambient, depenent de la Conselleria de Vivenda, Territori i Mobilitat, segons el document.

L’expedient sancionador, unit a aquest últim informe, assenyala que la manca de comunicació del pla de producció i gestió dels fems pot constituir una “infracció lleu”, segons l’article 185.1.h) de la Llei 3/2019 que regula les activitats agràries a Balears. L’article 194 preveu, per a les infraccions lleus, una multa de fins a 3.000 euros.

D’altra banda, afirma que no aportar la documentació —requerida pel Servei de Producció Ramadera— en relació amb el pla de gestió dels fems, pot suposar una “infracció greu”, segons el punt vuit de l’article 84 de la Llei 8/2003. L’article 88 preveu que les sancions, en cas que siguin infraccions greus, consistiran en una multa de 3.001 a 60.000 euros.

En tercer lloc, l’abandonament d’animals, dels seus cadàvers o de productes o matèries primeres que comportin un risc sanitari per a la sanitat animal, la salut pública o el medi ambient, pot suposar una “infracció greu”. També es considera infracció l’enviament a destinacions no autoritzades. Així ho estipula l’article 84.20 de la Llei 8/2003 i l’article 88 de la mateixa llei preveu, per a les infraccions greus, una multa de 3.001 a 60.000 euros.

En últim lloc, s’esmenta que el fet d’haver estat sancionat anteriorment “indica que és un establiment de major risc”, segons l’article 9.1 del Reglament 2017/625. Aquest reglament europeu es refereix, entre altres qüestions, als controls realitzats per garantir les normes sobre salut i benestar dels animals. L’article esmentat té en compte l’historial de l’establiment, incloent els resultats d’inspeccions passades i si ha complert les normes. Per això, segons l’expedient sancionador, es considera que la multa ha de ser elevada. Per totes aquestes raons, es van acordar les mesures cautelars. No obstant això, van ser suspeses el 5 de novembre de 2024.

La versió del Govern

En l’expedient de suspensió del procediment sancionador, al qual ha accedit aquest diari, la Conselleria d’Agricultura cita el Decret 1/2004, pel qual s’aprova el reglament sancionador de la Comunitat Autònoma de Balears. Mitjançant l’article 12, de transcendència penal dels fets i suspensió del procediment, l’administració pública considera que els fets “poden ser constitutius d’il·lícit penal”. Després de les recerques creuen que existeixen “elements de judici suficients” per arribar a aquestes conclusions, motiu pel qual la Conselleria d’Agricultura decideix remetre la documentació a la Fiscalia.

Per tant, durant el temps que estigui suspès el procediment sancionador, “s’entendran interromputs tant el termini de prescripció de la infracció com el de caducitat del procediment sancionador”. No obstant això, el mateix punt detalla que el procés penal “no impedeix el manteniment de les mesures cautelars acordades en el procediment administratiu sancionador”. Finalment, el text legal citat per la Conselleria d’Agricultura recorda que, un cop hi hagi una resolució judicial —de condemna o d’arxivament—, l’administració competent haurà de “dictar la resolució que correspongui”, i notificar-lo a les parts interessades.

Així, l’administració autonòmica, d’acord amb la Llei 39/2015, considera justificat suspendre els expedients iniciats. Segons l’article 22.1.g), per resoldre el procediment, és “indispensable l’obtenció d’un previ pronunciament per part d’un òrgan jurisdiccional”. La resolució està signada per Fernando Fernández, director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Des de l’actual legislatura forma part d’un govern del PP, tot i que en la legislatura anterior (2019‑2023) va tenir el mateix càrrec amb Unides Podem.

Preguntats per aquest mitjà, el Govern al·lega que en aquests casos, “la via penal suspèn l’administrativa”. Per tant, fins que la Fiscalia no resolgui, no es pot continuar executant les sancions. Al febrer de 2025, la Fiscalia arxiva l’expedient concloent que “no hi ha delicte ambiental”. Amb l’arxivament de l’expedient, afirma la Conselleria, “l’administració pot reprendre el procediment administratiu, tant pel que fa a les mesures cautelars com a les sancions imposades”.

Reducció de gallines ponedores

Un cop l’expedient és arxivat per la Fiscalia, el Govern decideix proposar una sèrie de mesures cautelars. Entre elles, exigeix a l’empresa reduir el nombre de gallines ponedores a menys de 40.000, en aplicació de la normativa actual, afirmen fonts de la Conselleria d’Agricultura. Aquest pla de desescalada es va comunicar a l’empresa el 10 de febrer. L’administració va establir que aquest procés finalitzarà el 31 de desembre de 2025. Això implica que, a més d’aplicar la desescalada de la producció, l’explotació té suspès “el permís per introduir qualsevol nou animal fins que s’ajusti la grandària de l’explotació i es verifiqui aquesta qüestió”.

A més, es suspèn l’activitat de les “gallines camperoles” i l’explotació ha de presentar un pla de benestar animal específic amb el protocol de maneig d’aquestes aus. Fins que no s’aprovi aquest pla queda suspesa “l’autorització per operar com a granja campera”. Aquesta mesura es va aixecar perquè l’empresa va presentar i ajustar, segons el Govern, el pla requerit.

Finalment, la Conselleria d’Agricultura exigeix a l’empresa un nou pla de gestió dels fems i els residus. Aquest pla, actualitzat, ha de garantir “una gestió adequada i sostenible dels residus orgànics, d’acord amb la normativa mediambiental, amb la legalització de la planta d’acumulació situada a la finca de Sa Llapassa”. En una resolució comunicada al maig de 2025, es determina que la plataforma de Ses Cisternetes, on es depositaven els residus de Mirabó, Es Caparó i Ses Cisternetes, “ja no es pot utilitzar conjuntament”. “A partir d’ara, només es podran acumular els residus procedents de l’explotació de Ses Cisternetes”, conclou la Conselleria.

El Govern va denegar autoritzar una altra macrogranja

Uns dos mesos després, al gener de 2025, l’empresa avícola que planificava construir una macrogranja a Sineu (Mallorca) —amb l’oposició frontal dels veïns—, va rebre la denegació de l’autorització per part del Govern. Avícola Son Perot contemplava la projecció d’una granja amb 750.000 gallines ponedores, distribuides en 10 naus, que haurien produït uns 156 milions d’ous l’any. Greenpeace va denunciar que hauria estat “la més contaminant de tot el territori espanyol” i hauria consumit més de 61.000 m³/any d’aigua, l’equivalent a unes 25 piscines olímpiques en una illa ja pressionada hídricament. El projecte va ser rebutjat després que el Govern de Marga Prohens (PP) denegués l’autorització ambiental, com va informar elDiario.es. Abans, l’Ajuntament de Sineu, també governat pel PP, havia acordat la suspensió temporal d’autoritzacions i llicències ramaderes intensives en sòl rústic municipal.

Les intencions d’Avícola Son Perot eren tancar progresivament les instal·lacions de Llucmajor per traslladar l’activitat a Sineu, però el projecte ha estat rebutjat. L’objectiu del trasllat, segons el projecte consultat, era adaptar l’activitat “a les noves necessitats del mercat, complint la normativa vigent i amb els darrers avanços tecnològics per garantir el benestar dels animals, optimitzar la producció d’ous i minimitzar l’impacte ambiental”.

Agricultura no va detectar risc per a la salut pública

Les imatges difoses mostraven que els animals estaven en condicions penoses. Recordem que van ser gravades entre el 21 i el 29 d’abril de 2025 i facilitades per les entitats ARDE i Satya Animal, que també van presentar una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient per presumptes delictes d’estafa, contra la salut pública i d’abandonament animal per falta de supervisió veterinària.

En les imatges s’observava com les gallines vives convivien amb desenes de cadàvers en diferents estadis de descomposició, fins i tot amb esquelets i altres animals com rates (vius o enverinades) i eriçons. Les organitzacions van alertar que la presència d’aquestes espècies a la granja podia comportar “risc de transmissió de malalties a humans”, com la salmonel·la o la leptospirosi. Malgrat això, els anàlisis sanitaris del Govern no van detectar risc per a la salut pública pel que fa als ous.