PP i Vox negocien in extremis per aprovar aquesta setmana els pressupostos de Balears: “No hem renunciat a res”

PP i Vox confien a tancar aquesta setmana les seves negociacions dels pressupostos del 2025 a Balears encara que asseveren que, per “prudència”, no revelaran detalls fins que l'acord no estigui materialitzat. Amb tot, els de Santiago Abascal han advertit que no han “renunciat a res” en ser preguntats sobre si mantenen les seves exigències en matèria lingüística: la setmana passada, la formació d'extrema dreta va assegurar que únicament recolzarà els comptes si el Govern de la popular Marga Prohens deroga el decret de mínims -un dels pilars de la política lingüística a l'arxipèlag que, des de la seva aprovació el 1997, garanteix en almenys un 50% l'ús del català a l'ensenyament- o si, en defecte, suprimeix l'autonomia de cada centre per a decidir la llengua vehicular.

En roda de premsa, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha insistit que “hi ha d'haver passos importants en matèria lingüística perquè hi hagi pressupostos”, per després assenyalar que, “independentment del que surti”, el seu partit “no renunciarà mai a cap de les seves batalles culturals”. “Seguim negociant. Hi ha més coses, no ens hem centrat només en educació. El PP promet derogar lleis de l'esquerra que després no deroga”, ha asseverat en al·lusió vetllada a la llei balear de memòria democràtica, l'eliminació de la qual també exigeix Vox a canvi de donar suport al text pressupostari dels populars.

La supressió d'aquesta normativa figurava a l'acord de legislatura aconseguit entre PP i extrema dreta, si bé el mes de desembre passat els conservadors van facilitar, amb la seva abstenció, la vigència d'aquesta llei arran d'un insòlit pacte assolit prèviament amb les formacions d'esquerres: a canvi que la normativa no fos derogada, l'oposició va possibilitar al mateix ple, tal com havia pactat prèviament amb el PP, l'eliminació de 34 esmenes que Vox havia presentadtat al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els de Prohens havien incorporat per error dues setmanes abans.

La negativa dels d'Abascal a repetir la polèmica votació va sumir conservadors i extrema dreta en una profunda crisi que va desembocar en la retirada dels Pressupostos del 2025 davant la manca d'acords i amb els populars pactant amb l'esquerra mesures importants com la no supressió de la llei de memòria.

Represes les relacions entre els dos socis d'investidura, i de nou en plenes negociacions per tirar endavant els pressupostos, Vox ha advertit que no donarà el seu vistiplau si el PP no fa un pas més en la seva política lingüística. Els populars, per la seva banda, ja han posat diverses vegades sobre la taula les “línies vermelles” que no traspassaran, entre elles la derogació de l'actual model de conjunció lingüística consensuat en les últimes dècades pels diferents governs autonòmics.

En línia del que ha manifestat aquest dilluns Cañadas, el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, ha assegurat que la negociació amb Vox per tirar endavant els comptes per a aquest any encara no està tancada i ha tornat a cridar a la prudència fins que les converses no es donin per tancades per complet. “Quan es tanquin, els mitjans ho sabreu, us convocarem i amb total transparència explicarem els resultats de les negociacions”, ha recalcat.

En aquesta línia, Sagreras ha declarat que des del PP són “els primers sorpresos” davant la notícia publicada a premsa en què s'assegura que l'acord està tancat. El popular ha assenyalat que, com a portaveu del PP, “alguna cosa hauria de conèixer”: “I no estic en condicions de confirmar-la”, ha incidit. Tampoc ha volgut entrar a valorar les exigències lingüístiques dels d'Abascal: “Per part nostra, la prudència és un element més que es posa sobre la taula en una costa tan important com els pressupostos”, s'ha limitat a sentenciar.

El PSIB-PSOE: “Quants drets més retallaran?”

Mentrestant, des de l'oposició, el portaveu parlamentari del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha vinculat els últims decrets aprovats pel Govern -entre ells el que eximirà durant quatre anys els funcionaris de les illes d'acreditar el coneixement del català en els processos d'estabilització- a les negociacions que manté amb Vox per tirar endavant els comptes autonòmics.

“Fins on arribaran per tenir uns pressupostos? Quants drets més retallaran per assolir uns pressupostos?”, ha recriminat el dirigent socialista, que lamenta que, cada vegada que s'han produït avenços en les negociacions, “significa fer retrocessos en drets al català, als serveis públics o a la destrucció del territori. Negueruela s'ha referit també al decret de turisme que desbloquejarà i blindarà més de 90.000 places de lloguer turístic a Balears -consolidant així fins a 145.000 places, segons els grups d'esquerres- i al decret que permetrà donar via lliure a la construcció de 20.000 habitatges al terme municipal de Palma i requalificar sòl rústic a 13 municipis de les illes per dur a terme més edificacions.

També la diputada d'Unides Podem en el Parlament, Cristina Gómez, ha advertit del “retrocés en drets” a través dels pactes entre PP i Vox en Balears i que, en la seva opinió, acabarà provocant la derogació de la llei de memòria democràtica. En aquest sentit, ha recriminat que Prohens “no té paraula” i ha enlletgit a l'actual Executiu balear la seva falta de compromís amb els consensos aconseguits.

En aquesta mateixa línia, ha mostrat la seva inquietud davant la possibilitat que un acord entre PP i Vox en matèria pressupostària representi un afebliment en els drets del col·lectiu LGTBI+, a més de que les “microconquestes de Vox” en matèria lingüística suposin una progressiva “devaluació dels drets de les persones catalanoparlants”.