eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Índex Global de Militarització: principals tendències a escala mundial

Les societats amb major grau de militarització són Israel, Singapur, Armènia, Síria, Rússia, Xipre, Corea del Sud, Jordània, Grècia i l’Azerbaijan. Els Estats Units es troben a la posició 31, tot i comptar amb el pressupost militar més elevat

- PUBLICIDAD -
Tanque

El darrer 9 de desembre es va publicar la darrera edició del Global Militarisation Index (GMI) elaborat pel Bonn International Center for Conversion (BICC). L’informe analitza la importància relativa del complexos militar-industrials dels estats en relació amb les societats en el seu conjunt, i s’ha publicat anualment de manera ininterrompuda des de 1990.

Per a mesurar el nivell de militarització d’una societat el BICC té en compte tres variables. En primer lloc, analitza la importància de la despesa militar en relació al PIB i a la despesa en salut; en segon lloc, es té en compte el contrast entre el total de forces militars/paramilitars presents a un país i el nombre total de físics i de població; per últim, mesura la ràtio entre la quantitat d’armament pesat i el nombre total de població. Les dades utilitzades per a l’estudi provenen del SIPRI (Stockholm Peace Research Institute), del Fons Monetari Internacional, de l’Organització Mundial de la Salut i del mateix BICC.

Segons el GMI de 2014 -que recull les darreres dades disponibles referents a 152 països, corresponents a 2013-, les societats on existeix un grau més elevat de militarització són, per aquest ordre, Israel, Singapur, Armènia, Síria, Rússia, Xipre, Corea del Sud, Jordània, Grècia i l’Azerbaijan. Els Estats Units es troben a la posició 31, tot i comptar amb el pressupost militar més elevat -640mil milions de dòlars, un 37% de la despesa mundial-. Hi ha cinc països de l’OTAN situats entre els 30 primers de la llista –Grècia (9), Estònia (21), Turquia (24), Bulgària (27) i Portugal (28)-. Pel que fa a Espanya, se situa a la posició 84 del rànquing global, el que suposa un descens d’onze posicions en relació a les dades publicades el 2013. L’informe del BICC recull les tendències més alarmants pel que fa a militarització a escala regional, les quals es concentren sobretot a l’Orient Mitjà, Europa i l’Àsia.

Orient Mitjà

Es tracta de la zona amb uns índexs més elevats de militarització, i on la majoria dels seus països se situen al top 30 del rànquing global. D’entre tots aquests, Israel continua liderant l’índex regional, amb el nivell més elevat de militarització de tot el planeta, posició que manté de manera gairebé ininterrompuda des de principis dels 90. Compta amb una despesa de 16 milers de milions de dòlars -un 5,6% del seu PIB en relació al 7,5% de despesa en salut- i 23 militars/paramilitars per mil persones -només 3,4 físics-. Les autoritats israelianes perceben amb recel els esforços fets per molts estats àrabs en matèria armamentística, i hi veien una suposada amenaça a l’estatus quo regional, a la qual responen amb una encara major inversió en armes i modernització de les seves forces armades. Aquesta situació ha derivat en una autèntica carrera armamentística en l’àmbit regional, a la qual també ha contribuït de manera determinant l’explosió dels conflictes a Síria i l’Iraq i la creixent rivalitat regional entre l’Aràbia Saudita i l’Iran. Entre 2004 i 2013 la despesa militar a l’Orient Mitjà ha crescut ni més ni menys que un 56%, fins a arribar als 150mil milions de dòlars, dels quals 67 mil milions corresponen a la despesa feta per l’Aràbia Saudita. Els Estats Units és el principal subministrador d’armes a la regió, tot i assegurar en tot moment la superioritat militar d’Israel mitjançant la provisió de material d’última generació a aquest país.

Europa

Ni més ni menys que cinc països europeus es troben en el top 10 global pel que fa als seus nivells de militarització. Amb el seu immens complex militar-industrial heretat de l’època soviètica, Rússia se situa en la quarta posició, a la qual contribueix l’increment progressiu de la despesa militar russa des de principis dels 2000, un procés que s’ha accelerat sobretot arran de l’inici del macro projecte de modernització de les seves forces armades encetada el 2008. Amb 87 mil milions de dòlars, el rus és el 3r pressupost militar més gran del planeta, el que suposa un 4,1% del PIB en comparació amb el 6,3% de despesa en sanitat. Destaca també Xipre (6) amb un conflicte latent entre les parts grega i turca el qual manté una elevada mobilització i despesa militar a la zona, i Grècia (9) amb un alt nivell de militarització resultat de dècades d’elevada despesa militar com a resposta a la percebuda com a amenaça turca.

Per últim, Armènia (3) i l’Azerbaidjan (10) completen la llista de països europeus situats al top 10 del rànquing global. L’elevat índex de militarització amb el que compten tant un com l’altre té una causa comuna: el conflicte a l’Alt Karabakh. En aquest sentit, la despesa militar d’Armènia el 2013 va ser de 427 milions de dòlars i la d’Azerbaidjan de 3,4 milers de milions, representant un 4% i un 4,7% del PIB respectivament, ambdues molt elevades en relació a la seva despesa sanitària -4,5% i 5,4%-. Pel que fa al nombre total de soldats i forces paramilitars, Armènia té 17,9 efectius per cada mil habitants -només 3,2 físics- mentre que l’Azerbaidjan en compta amb 8,9 per mil habitants -3,5 físics-. Existeix una renovada –tot i que molt desequilibrada- carrera militar entre ambdós països, la qual s’ha accelerat sobretot arran al boom petrolier viscut a l’Azerbaidjan durant la darrera dècada, suposant una entrada de divises que ha multiplicat el seu PIB per sis en només deu anys. La zona travessa un increment progressiu de les tensions, i 2014 ha sigut l’any més sagnant d’ençà de la signatura de l’alto el foc el 1994, amb un total de 61 morts (27 de la banda armènia, 34 de l’àzeri). Rússia és el gran beneficiat del conflicte, essent el principal subministrador d’armes de les dues parts en conflicte.

Com no podia ser d’una altra manera, l’informe també posa l’accent en el conflicte a Ucraïna i en les seves conseqüències pel que fa a l’increment dels nivells de militarització a escala europea que se’n pot derivar. Tot i reconèixer que la despesa militar global dels països europeus de l’OTAN ha caigut en 9 mil milions d’euros entre 2009 i 2013, avisa dels increments en els pressupostos militars que estan tenint lloc de cara a 2015, sobretot arran dels compromisos adoptats per part dels membres de l’Aliança Atlàntica a la cimera de Gal·les del setembre de 2014 d’apropar els seus pressupostos militars al 2% sobre el PIB, amb l’objectiu de fer front al que alguns sectors consideren com a “amenaça russa”. La mateixa Ucraïna es troba en el número 13 del rànquing global, tot i que el seu nivell de militarització s’ha incrementat molt durant els darrers mesos sobretot arran de la guerra civil i de la pujada del pressupost militar que ha tingut lloc en el pressupost de 2015, havent passat del 2% al 5,2% sobre el PIB.

Àsia

Singapur i Corea del Sud -segona i setena al rànquing mundial- encapçalen la llista regional dels països més militaritzats de l’Àsia. Pel que fa a Singapur, la seva despesa militar és de 9,7 milers de milions de dòlars -3,4% del PIB, pel 4,7% de despesa en educació-. Compta amb 28,4 soldats i paramilitars per mil habitants, i només 1,6 físics. Durant els darrers anys Singapur ha adquirit importants quantitats de tancs, avions de combat, sistemes de defensa antiaèria, i inclús dos submarins alemanys, per fer front a la pirateria i als litigis territorials no resolts existents a la regió, sobretot amb la Xina.

En relació a Corea del Sud, el seu elevat nivell de militarització s’ha d’entendre tenint en compte el conflicte amb la seva veïna del nord -de la qual no hi ha dades disponibles-. Així, compta amb 13,2 soldats i paramilitars per cada mil habitants, mentre que el nombre de físics és de només 2,1/1000. El seu pressupost militar és de 33,9 milers de milions de dòlars -2,8% del PIB-, la quarta despesa militar més elevada del continent només pel darrere de la Xina, l’Índia i el Japó. En el seu pla de defensa 2020, el govern sud coreà posa l’accent en les conegudes com a armes defensives i de dissuasió. Les seves disputes territorials no resoltes amb la Xina i el Japó al Mar Groc també tenen influencia en la seva política de seguretat.

Més enllà de Singapur i Corea del Sud, d’entre els països asiàtics Brunei (14) i el Vietnam (22) mostren els nivells més alts de militarització. Pel que fa a la Xina, es troba a la posició 86 del rànquing, i la seva despesa militar declarada és de 188 mil milions de dòlars -2% del PIB-, la segona més alta a escala global, només pel darrere dels Estats Units.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha