L’Alternativa ocupa una posició singular com a oferta cultural, ressegueix la seva història i posa de relleu les línies més destacades, entre les quals destaca l'opció per un cinema al marge dels discursos oficials i la seva vocació d'investigació en les noves corrents estètiques que determinen el futur de l'audiovisual. L'aposta per un cinema compromès en el nivell ideològic i arriscat en el pla formal determina una voluntat de mobilitzar el cinema com a instrument de pensament enfront el caràcter evasiu i gregari del gruix de les propostes audiovisuals contemporànies. La proposta de l’Alternativa se sitúa, doncs, en les vies d'un cinema pobre, amb la reivindicació de pressupostos baixos, d'equips reduïts i d'una voluntat de retorn a la realitat.
A força de resistir, de militar en els marges, el festival ha congregat un auditori cada cop més nombrós, fins a esdevenir la principal mostra cinematogràfica de la ciutat de Barcelona, indispensable en l'àmbit català i notable en l'àmbit estatal. El festival és un termòmetre extraordinari del futur de la creació cinematogràfica i audiovisual en posar en pantalla i constituir en secció destacada els treballs d'aquests potencials cineastes. Aquí rau, en tota la seva puresa, el sentit del laboratori: recercar, equivocar-se, provar i experimentar amb els elements del cinema. Si, a més, hi afegim la presència constant de seminaris, taules rodones i cursos diversos de formació en els aspectes cinematogràfics, ens trobem amb una proposta de vocació didàctica per a la formació no només de cineastes sinó d'espectadors i espectadores intel·ligents.
Deu pel·lícules i disset curtmetratges competirán aquest any en la secció oficial del festival, seleccionades d’entre 1.800 candidates i en què totes compten “amb recorreguts molt importants” en festivals com Berlinale, Canes i Sundance, ha explicat aquest dijous Cristina Riera, codirectora de L’Alternativa. Inaugurarà aquesta secció Laurie Anderson, viuda de Lou Reed, amb el seu Heart of Dog, en què parla de l’amor i la mort, per obrir pas a pel·lícules de temàtiques socials com Tempestad , sobre la corrupció mexicana, Bein gderot sobre els refugiats i Havarie sobre el problema de la immigració al Mediterrani, així com altres obres com Como me da la gana II, una “exploració del llenguatge cinematogràfic”. Com a primícia a Barcelona, la selecció també presenta la pel·lícula Mimosas, l’“èpic western” del director gallec Oliver Laxe, guanyadora de la Setmana de la Crítica aquest any a Cannes, que narra la història de tres homes que creuen l'Atles marroquí, cercant el lloc adequat per enterrar el cos d'un mestre sufí.
En el festival també té cabuda la producció nacional, representada en el cicle Panorama, amb una selecció de 22 films produïts aquest últim any a Espanya, escollides per selecció directa del jurat i que mostren les apostes més interessants del cinema alternatiu a nivell estatal. Riera ha destacat que “la competència és molt complicada”, amb participants de 34 països i un alt nivell en els participants del festival, al qual assistiran més de 70 directors de les obres projectades. El tret de sortida el donarà el catedràtic en geografia i antropologia David Harvey amb una conferència sobre la problemàtica del turisme de masses, dins de la programació gratuïta del festival, L’Alternativa Hall, com una reflexió sobre els reptes del turisme en les grans ciutats i la seva sostenibilitat. “Barcelona pateix turisme de masses”, ha explicat Riera, pel que troba interessant parlar de temàtiques que afecten dia a dia de manera tan pròxima, dins tota una programació que tractarà els efectes col·laterals d’aquest problema en diverses ciutats del món, com el procés de gentrificació, el turisme de pobresa o el fenomen de ciutat-marca.
El festival comptarà aquest any amb altres activitats com ‘Cinema Expandit’, una mostra de cinema experimental 'més enllà de la pantalla', amb performances relacionades amb la música i la pintura i que també tindrà una taula rodona i un taller que tractarà una pràctica cada vegada més estesa. Aquest any serà l’edició “més prolongada”, en què L’Alternativa es mantindrà més enllà de les dates del festival amb la retrospectiva de Maurice Pialat –un dels plats forts del festival– a la Filmoteca de Catalunya fins al 17 de desembre, i una selecció de les millors obres disponibles en la plataforma Filmin. L’Alternativa, que confia igualar els 13.000 espectadors de l’any passat, també té una jornada de “referència per als professionals”, on es tractaran temàtiques de l’experiència pròpia de directors i experts, i s’assessorarà de manera gratuïta 25 dels 120 projectes que s’han presentat per tenir l’ajuda de diversos professionals del sector. Un altre model de cinema, curiositat per les noves formes audiovisuals, exploració dels marges i dels discursos no oficials, recuperació de figures oblidades, consideració del cinema com a eina de pensament i de coneixença del món, vocació didàctica i reclam de nou públic. Aquest ha estat el balanç de 23 anys d'existència de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona. Arriba ara el moment de mantenir-se, de consolidar l'èxit, de renovar el compromís adquirit. Arriba l'hora de seguir apostant per l'estètica de la resistència.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
