La nova llei valenciana del sòl del PP elimina la distància mínima de 1.000 metres entre zones urbanes i activitats perilloses

“L’anàlisi de l’avantprojecte de Llei del sòl de la Comunitat Valenciana permet concloure que el nou marc normatiu plantejat resulta, en termes generals, negatiu per a la protecció del medi ambient, del territori i per a l’ús racional dels recursos. Lluny de reforçar els mecanismes de planificació, control i prevenció, el text proposat introdueix modificacions que suposen un canvi de model profund, amb conseqüències potencialment greus sobre l’equilibri territorial i ambiental”.

Aquesta és una de les conclusions de l’informe jurídic de la cooperativa El Rogle encarregat per l’associació Per l’Horta sobre el text legal esmentat que està en fase d’al·legacions i sobre el qual l’entitat ha basat el seu escrit d’esmenes. Com va informar elDiario.es quan el Govern valencià va donar a conéixer l’avantprojecte en la fase d’exposició pública, un dels seus objectius és la reducció de la burocràcia i els terminis per a tirar avant projectes, cosa que es tradueix en més facilitats per als promotors i menys seguretat jurídica en matèria urbanística i ambiental.

La nova Llei del sòl (document complet al final de la informació) substituirà íntegrament el Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Trlotup), aprovada el juny del 2021 pel Govern del Botànic. Tal com recull l’informe jurídic d’El Rogle, un dels canvis legals més cridaners és l’eliminació del mínim de 1.000 metres de distància que ha d’haver-hi entre qualsevol activitat considerada perillosa i nuclis urbans o sòls urbanitzables.

En concret, l’article 7.6 de la Trlotup estableix que “per als nous desenvolupaments urbanístics de sectors o unitats d’execució i implantació de les activitats econòmiques que impliquen riscos per a la salut o manipulació de substàncies perilloses i l’autorització de les quals corresponga a l’Administració de la Generalitat Valenciana o a les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en el cas de tancs per a emmagatzematge de productes petroliers combustibles de més de 5.000 metres cúbics situats a l’interior de recintes portuaris, l’activitat dels quals no tinga interrelació de servei amb instal·lacions estratègiques estatals amb declaració d’impacte ambiental estatal en matèria de combustibles, regulades en el Reial decret 840/2015, del 21 de setembre, pel qual s’aproven les mesures de control de riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, o en el Reial decret 1523/1999, de l’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament d’instal·lacions petrolieres, aprovat pel Reial decret 2085/1994, del 20 d’octubre, o normes que el desenvolupen o el substituïsquen, han de situar-se almenys a 1.000 metres de distància, comptats des del perímetre exterior de la instal·lació fins a la zona més pròxima, de sòls qualificats de residencials, dotacionals educatius o sanitaris, i sòls d’ús terciari especial”.

L’avantprojecte del Govern valencià, no obstant això, estableix en l’article 13.3 que “el creixement territorial i urbà incorporarà el principi de prevenció d’accidents greus derivats d’activitats o d’instal·lacions perilloses” i afig: “Els instruments d’ordenació evitaran la localització d’usos vulnerables en les zones d’afecció i condicionaran, quan s’escaiga, l’ordenació i la implantació de nous usos a les mesures de prevenció i mitigació necessàries i a les condicions que establisquen els òrgans competents en matèria de seguretat industrial i de protecció civil”.

L’informe jurídic de Per l’Horta considera que aquest canvi suposa “un pas arrere, ja que deixa en mans de promotors l’establiment d’unes mesures de seguretat que, quan vagen en contra de l’explotació del màxim benefici, poden ser no avaluades amb el rigor que s’exigiria”.

Sobre aquest tema, des de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació han insistit que la proposta legislativa “naix per a aclarir normativa i simplificar la gestió del territori valencià”. En aquest sentit, han recordat que s’ha encetat una ronda de contactes en les tres províncies per a traslladar les línies generals i prendre nota d’aportacions dels diferents sectors amb vista a matisar qualsevol proposta. L’objectiu és que la normativa tinga “el màxim consens amb vista a la tramitació en les Corts, que s’espera per a després de l’estiu”.

Risc d’especulació

L’informe jurídic conclou que l’avantprojecte de llei que està en fase d’al·legacions “incrementa el risc d’especulació urbanística, especialment en sòls no urbanitzables i en municipis menuts amb menys capacitat tècnica, econòmica i política per a resistir pressions externes”.

En aquesta línia, com va informar aquest diari, la nova normativa recull la figura dels projectes d’interés autonòmic (PIA) que ja es va aprovar al final de l’any en el Decret de simplificació administrativa i pel qual al Consell, “a iniciativa pública, privada o mixta, podrà declarar projecte d’interés autonòmic la inversió de caràcter terciari, industrial o logístic que, pel seu impacte supramunicipal i rellevància estratègica, afavorisca de manera duradora el desenvolupament econòmic, social i ambiental de la Comunitat Valenciana” i afig: “El projecte d’interés autonòmic podrà localitzar-se en qualsevol mena de sòl. Quan afecte sòl no urbanitzable protegit o integrat en la infraestructura verda, el Consell valorarà la compatibilitat territorial i ambiental”.

Aquestes iniciatives, que exigeixen una inversió mínima de 50 milions d’euros o de 75 milions en el cas d’instal·lacions energètiques, podran resoldre’s en un termini aproximat de sis mesos si necessiten llicència ambiental, o de nou mesos si estan subjectes a una autorització ambiental integrada.

Antonio Montiel, membre de Per l’Horta, ha destacat que “la víctima principal de les polítiques que impulsa el Consell del PP serà el sòl no urbanitzable, un recurs estratègic vital per a l’agricultura i l’equilibri territorial”, i ha recordat que les polítiques de liberalització del sòl com les que va promoure el Govern d’Aznar en l’àmbit estatal el 1998 “van contribuir a la bambolla especulativa i la crisi posterior”.

L’informe encarregat per Per l’Horta també destaca “l’afebliment del deure de planificació de l’Administració pública”, que es pot constatar en les modificacions introduïdes en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), que passa de tindre un caràcter director a simplement orientatiu, apunta Ana de Sousa Selfa, autora de l’informe, i en els plans generals.

L’anàlisi feta per El Rogle destaca que l’avantprojecte suposa “una limitació en el contingut” de tots dos instruments, a més d’una “facilitació i simplificació” dels mecanismes de control sobre les modificacions que es puguen proposar d’aquests instruments. Quant a l’ETCV, en la pràctica, “això implica que es perd la visió estratègica i de conjunt, i es permeten modificacions ad hoc a projectes concrets que, molt probablement, no sempre respondran a interessos generals, sinó de promotors particulars”.

L’informe assenyala també que l’avantprojecte estableix la creació de nous instruments de planejament simplificats per als 225 municipis de menys de 1.000 habitants que hi ha en el nostre territori, “una demanda real” que es feia “des de fa molts anys”, encara que, en el context “de pèrdua de pes d’allò públic en favor de la iniciativa privada” i la manca de personal especialitzat en urbanisme als pobles més menuts, es pot “estar creant una catifa roja per a l’especulació amb el territori dels municipis menuts”.

En definitiva, conclou el document elaborat per El Rogle, “el text analitzat pot interpretar-se com una proposta legislativa feta a la mesura del sector privat, que prioritza l’agilitat administrativa, la seguretat jurídica dels promotors i la rendibilitat econòmica per damunt de la protecció del territori, del medi ambient i de l’interés general”. Aquest enfocament suposa “una reculada respecte dels principis de precaució, planificació pública i participació ciutadana, i posa en risc la construcció d’un model territorial just, equilibrat i sostenible al País Valencià”.