La Convergència d'Artur Mas es revolta contra la paperera de la història

Puigdemont, Mas i Homs aquest cap de setmana

"Hem enviat Artur Mas a la paperera de la història", va proclamar a principis de gener el diputat de la CUP, Benet Salellas, el dia després que els anticapitalistes aconseguissin el pas al costat de l'expresident. La frase ha fet fortuna, però Artur Mas es resisteix a l'oblit sis mesos després. L'expresident té presència diària a la campanya electoral de Convergència malgrat que, a diferència del 20-D, ja no té una Generalitat per mantenir. Desposseït de l'aura institucional que el va acompanyar en els últims anys, Mas i el candidat de CDC a aquestes eleccions, Francesc Homs, han començat la campanya amb crítiques contra els seus teòrics aliats independentistes. El discurs potencia el costat més conservador dels convergents, que es reivindiquen com el partit independentista d'ordre que mai hauria d'haver caigut en la temptació revolucionària de la CUP.

La crisi parlamentària de l'independentisme marca la campanya de les generals a Catalunya

La crisi parlamentària de l'independentisme marca la campanya de les generals a Catalunya

Malgrat que no es presenten a les generals, els anticapitalistes ja van ser un dels blancs dels atacs de Francesc Homs durant la campanya del passat mes de desembre. El trencament del pacte entre Junts pel Sí i la CUP després del 'no' cupaire als pressupostos ha elevat el to de la vella guàrdia convergent. "¿Tan difícil era que aquesta gent [en referència a la CUP] fessin alguna coseta pel país, pel seu present i el seu futur? Ens l'han jugat!", va sentenciar Mas en una dura intervenció d'obertura de campanya dijous passat . Amb més o menys intensitat, les crítiques a la CUP s'han succeït en tots els actes.

Homs ha anat més enllà d'aquest dilluns i ha carregat contra l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), cosa insòlita fins ara. "Cada vegada hi ha més coses de l'ANC que em costa d'entendre", ha dit Homs en referència al referèndum unilateral d'independència proposat pels cupaires per unir els ponts dinamitats amb Puigdemont i que l'ANC sotmetrà a consulta de les bases.

La companya de la CUP a les crítiques d'Homs és ERC, el partit que pugna amb Convergència per l'hegemonia de l'independentisme. El líder convergent ha retret als republicans la seva "condescendència" amb els anticapitalistes "per esgarrapar uns quants vots" el 26-J. Rufián (ERC) li ha replicat en to conciliador: "Tothom és imprescindible, sense el que representa CDC o la CUP el procés no es farà".

Si es repeteixen els resultats del 20-D, quan ERC va superar per 30.000 vots a CDC, la influència dels republicans en el nou full de ruta sobiranista un cop trencat el pacte de gener amb la CUP pot ser més gran. "Per mi el full de ruta com a objectiu polític continua sent vigent", ha dit Homs. Els plans de Puigdemont passen per acostar-se als partidaris del dret a decidir en la nova etapa del procés independentista oberta després del trencament del pacte JxSí-CUP.

Després de criticar la CUP, durant el cap de setmana Mas va apel·lar directament al vot de "la bona gent d'Unió Democràtica", el partit conservador amb el qual els convergents van trencar la seva històrica aliança precisament perquè els democristians van rebutjar la via independentista. Qualsevol dels 64.726 vots d'Unió el 20-D (els deutes els han impedit presentar-se ara) pot ajudar a trencar els pronòstics de patacada electoral convergent: el CIS donava a Convergència 6-7 escons, un o dos menys que al desembre. Un sondeig aquest dilluns d'El Periódico enfonsava els convergents fins als 5-6 diputats. El 2011 la CiU encapçalada per Duran i Lleida va aconseguir-ne 16.

Atacar per tots els fronts i marcar perfil per la dreta s'ha convertit en la resposta de Convergència a les males enquestes. El partit està en plena refundació. El seu rumb ideològic es marcarà en el decisiu congrés de juliol, però de moment la seva campanya del 26-J es caracteritza pel seu accent conservador, davant l'embús del carril esquerre amb En Comú Podem, ERC i PSC. En un dinar al Círculo Ecuestre, símbol de la Barcelona de classe alta, Homs va retreure la setmana passada a la resta de partits "estar més pendents dels subsidis que de crear les condicions favorables per crear llocs de treball".

L'imaginari convergent de la feina ben feta i, especialment, a favor de Catalunya, ha tornat amb força després de l'operació de tint socialdemocràtica de Junts pel Sí. "Hi ha gent que només es queixa i nosaltres plantem cara. I és que els convergents de les pedres en fem pans", va dir Homs dissabte. L'exaltació de l'obra de govern convergent, inclosa la de Jordi Pujol, i de la consulta del 9-N són una constant en la campanya. Els fantasmes als quals també apel·len Mas i Homs són vells –el tripartit– i contemporanis –la CUP–.

Els lemes convergent de campanya ("Fets per Catalunya"; "Molt per defensar") són clàssics i allunyats de les idees de canvi que venen els partits de l'esquerra. Ho havia avisat el propi Homs en precampanya: "Serà la campanya més convergent de la història".

L'espai Puigdemont

On queda el president en aquesta campanya? En contrast amb les formes dures de Mas, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va penjar aquest divendres una guitarra elèctrica i va tocar al costat del popular grup Sopa de Cabra en un auditori davant més de 3.000 persones. El president marcarà el seu propi full de ruta en la qüestió de confiança del setembre: serà la seva particular sessió d'investidura, ja que quan va ser proclamat president al gener el seu programa de govern era el d'Artur Mas.

Fonts parlamentàries interpreten els diferents tons i formes de Mas i Puigdemont dins de l'estratègia del segon per "enriquir" el procés sobiranista i intentar atreure forces com Catalunya Sí que es Pot o els comuns d'Ada Colau un cop trencat el pacte amb la CUP. Tot dependrà del resultat del 26-J i de les possibilitats que tingui Unidos Podemos que el referèndum no caigui dels pactes postelectorals.

Pocs amaguen ja la seva predisposició a la Convergència que simbolitza l'exalcalde de Girona. "La Convergència que representa Puigdemont és diferent que la de Mas", valorava la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, en una entrevista amb aquest diari. I és que hi ha dubtes que un Mas enfurismat contra les forces d'esquerra, gairebé omnipresent en els mitjans, fastiguejat per la pèrdua de la presidència i amb intencions de mantenir el control sobre Convergència sigui l'empenta que l'independentisme necessita després del resultat insuficient del 27-S.

Etiquetas
Publicado el
14 de junio de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats