“Les propostes de Junts pel Sí sobre la Renda Mínima d'Inserció són escasses”

Jaume Botey és un dels impulsors de la Renda Garantida de Ciutadania

Diversos partits d'esquerres catalans van comprometre's a finals del passat mes de juliol a que la llei de Renda Garantida de Ciutadania fos la primera a discutir-se i aprovar-se a la cambra catalana un cop comencés la nova legislatura. La RGC s'ha trobat amb diversos obstacles al llarg del seu recorregut parlamentari. Parlem del projecte de RGC amb un dels seus impulsors, Jaume Botey (Barcelona, 1940), doctor en antropologia i professor d'història de la UAB, que confia no trobar de nou una "voluntat dilatòria" de les institucions en el projecte.

El nou govern de Junts pel Sí vol augmentar en 70 milions el pressupost per la Renda Mínima d'Inserció, que torni a ser un dret subjectiu, garantir-ne el 100% de la cobertura i que es segueixi percebent si passats 60 mesos encara es reuneixen les condicions per fer-ho. Com ho valora?

Les propostes de Junts pel Sí sobre la Renda Mínima d'Inserció són escasses. La realitat és que es torna a la RMI del 2011 eliminant els criteris de restricció que va imposar el govern de Convergència i Unió l'agost del 2011, i que van suposar passar de 380 a 211 milions de despesa. És pràcticament tornar al que havia estat el PIRMI. No dic que no estigui bé, però no resol la pobresa i suposarà mantenir el concepte de caritat en una política pública.

Els defensors de la RMI actual no la consideren caritat, sinó que la veuen dirigida a promoure la inserció de les famílies amb menys recursos.

L'actual model de renda mínima és un pedaç. Hi ha dos conceptes claus per entendre què fan els governs amb els diferents models de RMI. Primer hi ha el concepte de la necessària justícia perquè tothom pugui viure amb un mínim de condicions. Després hi ha el concepte i la política que sorgeix d'aquest concepte pels que no poden, els que han baixat del tren, i que acaben perdent qualsevol possibilitat. Totes aquestes persones van dirigides a la renda mínima d'inserció. Nosaltres volem trencar amb aquesta dicotomia i per això plantegem la Renda Garantida de Ciutadania.

La crisi ha fet canviar la valoració de la societat sobre la pobresa?

A partir de la crisi moltes vegades es parla de diferents tipologies de pobresa: l'energètica, la infantil, la dels avis, la que pateix la gent desnonada o migrada, etc. Jo sempre m'he oposat a establir tantes categories de pobresa, perquè aleshores anem aplicant mesures pal·liatives pels nens, pels avis, pels immigrants. Això parcialitza el conflicte de la pobresa, i és que no hi ha més que una única pobresa: la de la gent que no pot arribar als mínims necessaris. El que cal és resoldre la pobresa de forma global, no resoldre temes parcialment, que està molt bé i no dic que no s'hagi de fer.

Sigui una pobresa o de diversos tipus, Catalunya no ho té resolt.

Catalunya no només no té resolt el tema de la pobresa sinó que Catalunya és de les regions líders a Europa i a Espanya en creixement de la desigualtat social. El resultat de 8 d'anys de crisi al món, i Catalunya no n'és una excepció, és que els més rics del món han incrementat entre un 15 i un 40% el seu patrimoni, segons diferents estudis com ara el de la fundació Foessa o Oxfam.

Entenc que, segons el seu punt de vista, passar de la RMI a la RGC implica un canvi de mentalitat: de caritat a un dret garantit.

Es tracta de canviar la situació actual i començar a garantir el dret de poder viure amb un mínim de dignitat. Partint d'aquí, això es pot calcular a través de diferents índexs existents a partir del qual es viu amb una pobresa severa o relativa: salari mínim, índex de pobresa relativa, etc. Es faci servir l'indicador que es vulgui, el llindar de pobresa està situat al voltant dels 680-700 euros. Això s'ha d'ajustar a unitats familiars: no és el mateix que entri un sol sou o un subsidi a casa que dos, i també canvia segons el nombre de fills.

La RGC vol garantir el mínim vital a través del qual una persona, treballi o no treballi, pugui viure amb un mínim de dignitat. Tothom té dret al treball, però no hi ha treball, és un peix que es mossega la cua. Cal tenir en compte que perdre la feina, buscar-ne i no trobar-ne porta un patiment personal i familiar molt important. La societat i els poders públics han de garantir que aquestes persones no caiguin al pou.

El text de la ILP estableix una quantia de 664 euros mensuals, però els càlculs eren amb dades del 2012. S'ha actualitzat aquesta xifra?

El text de la ILP parla de 664 euros, modificables periòdicament, ara ja serien uns 680.

La RMI, segons les dades de 2014, té una mica més de 27.000 titulars i 68.000 beneficiaris. Amb la RGC quants beneficiaris hi hauria? Quina despesa comportaria?

La despesa que tenim calculada seria d'uns 2.500 milions d'euros anuals. Depenent del que acabin decidint els grups polítics, podria haver-hi al voltant d'un milió de beneficiaris.

Tenen el suport de PSC, CSQP i la CUP per tirar endavant el projecte a la cambra. Com convenceran la resta de forces del Parlament?

Haurem de treballar molt. El PP s'hi ha oposat de manera clara i proposa un increment de la renda garantida actual. Està dit, explicat i en treball de més de 80 compareixences parlamentàries que la renda garantida és possible i es pot pagar.

Aquesta és la pregunta clau. Com es pagarà?

Les administracions tenen recursos i els recursos són prioritats. Cada dia l'Estat espanyol gasta 52 milions d'euros en despesa militar. No és veritat que no hi hagi diners. Nosaltres apostem per un major control del frau fiscal a Catalunya, que està xifrat entre 16.000 i 19.000 milions d'euros, i en el conjunt d'Espanya volta els 70.000. La Generalitat pot ajustar partides i impostos propis, com el de successions.

Quins terminis es posen? Volen que la ILP s'aprovi aquesta legislatura?

El calendari se'ns n'ha anat en orris dues vegades per les eleccions anticipades. Per tant hem conclòs que és millor no posar dates concretes. Si s'aprovés durant el 2016, no seria efectiva fins al 2017. Es tracta de fer una tasca constant amb els diputats i anar perseguint el nostre objectiu. Quan van començar les compareixences parlamentàries el setembre de 2014 no es va seguir l'ordre establert i nombroses organitzacions van haver de fer una crida al Parlament perquè donava la sensació que la institució tenia una explícita voluntat dilatòria de la renda garantida. Esperem que no torni a passar.

A la resta d'Espanya hi ha moviments en favor d'una RGC com a Catalunya?

A les Illes Balears el govern va aprovar el projecte de la llei de la renda social garantida a finals de l'any passat. D'altra banda, el País Basc i Navarra tenen un PIRMI que resol els temes bàsics de pobresa. Els governants catalans tenen cada cop tenen menys excuses per no tirar endavant la renda garantida.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats