Carolina, vés cap a la llum

Em diuen que Carolina Punset medita abandonar l’hemicicle valencià. M’hi negue. No és possible. Amics ciutadans, per Déu!, no li ho consentiu. Aquesta legislatura tan plena d’equilibris, de retrets i de recordatoris amenaça de resultar insuportablement repetitiva, soporífera, sense el vers solt de la més ecològica i reciclable de les fillíssimes que ha donat Espanya. La seua condició de neòfita, sense cap passat de què respondre ni per a bé ni per a mal, la situa en una posició política immillorable en una autonomia en què el principal partit de l’oposició quedarà mut el dia que per fi entenga que no hi ha cap àmbit ni cap assumpte en què puga obrir la boca sense que li la tapen amb una interlocutòria judicial. Ja sé que ens va dir “pobletans” als qui, com un servidor, entenen essencial per al desenvolupament intel·lectual correcte dels fills l’aprenentatge i l’ús de la llengua dels pares. També recorde alguna idea parlamentària que, sens dubte, hem d’atribuir més a la seua novella experiència institucional que a la seua mala fe. Però, mireu-la, va aprenent i de pressa.

Què vol dir això que te’n vas a Brussel·les, Carolina? Qui t’ha venut aquesta cabra? El teu lloc està ací. Tu ets la missionera enviada per l’Espanya Ciutadana per convertir i protegir els teus “pobletans” perduts en aquesta jungla de perills tripartits en què ens ha tocat viure. A veure, dis-me un sol polític espanyol que haja tornat viu de Brussel·les? Ningú. Els de Podem no hi compten, que hi van anar només d’excursió preelectoral. Ningú, Carolina, ningú. Allò no és un escó, és un sudari, molt ben pagat, no dic jo que no, però sense més futur. Que no veus com s’animen els escons de les Corts quan t’enfiles a la tribuna? Ets, de fet, l’única incògnita d’aquest Parlament i, en conseqüència, l’única font de genuïna emoció. Qui apallissarà hui Carolina? Ximo o el PP?

De veritat que te n’has d’anar ara? Queda’t amb nosaltres a veure com evoluciona això de les banderes del PP. Si han començat penjant dels balcons dels seus escons la senyera, això acabarà amb un tapís de la geperudeta. Tu dóna’ls temps i veuràs. O potser penses que canviant la nostra sorollosa revetla valenciana pels rancis salons centreeuropeus millorarà el teu carnet de ball? Allí seràs una Punset més, perduda en aquell Carrefour d’escons que tenen a Estrasburg. Ací pots ser l’assot del tripartit, el martell dels separatistes, la consciència irredempta de l’amnèsica dreta valenciana, la Joana d’Arc d’aquest fràgil ecosistema polític anomenat “partits emergents” Mira els veïns de Podem. Tot just un trimestre i ja tenen una diputada llançada i disposada a incorporar-se a allò que Artur Mas anomena “dinàmica parlamentària d’un altre grup” i la resta dels mortals transfuguisme. I això tot just acaba de començar. Rebel·la’t contra els qui dirigeixen els teus passos cap al folrat, però fred i fosc, túnel de la irrellevància europarlamentària. Vés a regna solta, agafa la mà d’un mèdium que ha anat a menys com jo i, com aquella xiqueta de Poltergeist…, vine, Caroline… vine cap a la llum.