Drassana publica dos llibres sobre sobre la València inacabable i marítima
“Els que coneixem històricament la ciutat sabem que València no s’acaba mai, però sabem igualment que eixe coneixement tampoc naix del no-res i que cal cultivar-lo i difondre’l constantment”. Vicent Baydal realitza esta reivindicació en la introducció del seu nou llibre, anomenat precisament València no s’acaba mai, que tracta de recuperar la Història, en majúscula, i les històries, en minúscula, relacionades amb la ciutat de València a través de vint-i-tres episodis diferents que van des de la ciutat de temps islàmics fins a la del segle XXI.
Per les seues pàgines, segons un comunicat de l´editorial Drassana, passegen personatges com l’emperadriu bizantina Constança de Hohenstaufen, el jurista i heroi popular Francesc de Vinatea, la tipògrafa humanista Jerònima Galés, el llibrer, editor i bibliòfil Vicent Salvà, l’indià Josep Rodrigo Botet o l’arquitecte Xavier Goerlich. També es tracten fets com l’origen andalusí de l’Horta, els destructius atacs a la jueria i la moreria medievals, les violentes lluites de bàndols mafiosos que dominaven la ciutat en el segle XVII o la sorprenent expansió geogràfica de les Falles a la ciutat de Tarragona en la dècada de 1930.
I és que, com apunta el comunicador Vicent Molins en el pròleg, “l’obsessió de Baydal per reivindicar les infinites possibilitats de València ha contribuït a fer-nos menys desmemoriats, a estimar la història d’esta ciutat”. La publicació, a més a més, coincidix amb un altre llibre que camina en la mateixa línia, segons indica també el seu prologuista, el secretari autonòmic Josep Vicent Boira: “és una obra feta de la fusta plàcida, sòlida i còmoda del particularisme entés com el més generós dels testimonis d’una humanitat fraternal, viva i diversa”.
València al mar, de Felip Bens
Es tracta de València al mar, un recull d’escrits del periodista cabanyaler Felip Bens, en què reivindica que la València que va nàixer fluvial fa dos llargs mil·lennis s’escora inexorablement cap a la mar. No perquè la ciutat aplegue per fi al mar, sinó perquè els valencians que viuen en els Poblats Marítims, i el patrimoni que han sabut preservar, tenen cada volta més pes en el conjunt de la gran ciutat que és València.
Així, amb un conjunt de cròniques i memòries literàries tracta d’oferir un homenatge a la relació entre l’urbs i les generacions de valencians que han viscut en el Cabanyal, el Canyamelar, el Grau i Natzaret.
