El Centre d’Art Hortensia Herrero, “una xicoteta joia en el cor de València”

Situat en el palau de Valeriola, un edifici barroc que data del segle XVII (i l’edifici contigu) que recorre la història de València des de l’època romana fins a l’actualitat passant per l’ocupació visigoda o islàmica, dissabte obri les portes al públic, després de més de cinc anys de faenes i preparació, el Centre d’Art Hortensia Herrero, “una xicoteta joia en el centre de València”, tal com explicava la presidenta de la fundació que dona nom a aquest nou contenidor cultural. Amb això es pretén “obrir una nova finestra a l’art contemporani i acostar-lo als valencians i als visitants de la ciutat”.

Situat en el cor de la capital valenciana, aquest nou espai museístic consta de 3.500 metres quadrats expositius que acolliran una selecció de la col·lecció privada de la vicepresidenta de Mercadona. El projecte ha suposat una inversió de 40 milions d’euros, destinats tant a la restauració de l’edifici com a les diferents intervencions dutes a terme, tant arquitectòniques com artístiques.

“Un dels objectius que té la meua fundació és vetlar pel patrimoni de la ciutat i traure a la llum la bellesa d’edificis que són la nostra història i estan en ruïnes, i crec que amb aquesta restauració aquest objectiu es compleix”, ha apuntat Herrero, que ha reconegut: “Hui és un dia molt bonic per a mi, al cap de set anys i mig, que ha sigut molt de temps de la meua vida i molt temps de faena dels arquitectes de l’estudi ERRE Arquitectura, especialment de la meua filla Amparo, de Carlos Campos, Carlos Barberá, l’equip de Mercadona i dels meus col·laboradors de la fundació, liderats per Alejandro Silvestre: per fi aquest centre d’art és una realitat”. Sobre la faena arquitectònica per a adaptar l’immoble a un espai museístic, Hortensia Herrero ha volgut destacar que els professionals “han sabut adaptar la singularitat de l’edifici, els seus racons, els seus corredors... per a acollir grans obres. Li han sabut traure el màxim partit”, així com també ha tingut paraules d'agraïment per al seu marit, Juan Roig, perquè “sense els resultats positius que obté la seua empresa esta realitat no hauria sigut possible”.

Col·lecció privada d’art contemporani

La primera mostra que es pot visitar a partir de dissabte en el Centre d’Art Hortensia Herrero està composta per més d’un centenar d’obres de més de cinquanta artistes de talla internacional. Es tracta de noms com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz, Anish Kapoor, Mat Collishaw, Cristina Iglesias, Manolo Valdés, Michal Rovner, Ann Veronica Janssens, Eduardo Chillida, Tony Cragg, David Hockney, El Anatsui, Peter Halley, Miquel Barceló, Blanca Muñoz, Julio González, Antonio Girbés, Joan Genovés o Joan Miró.

Javier Molins, director artístic del centre cultural, ressalta que no es tractava de reunir només una sèrie de noms destacats de l’art contemporani, “sinó que hem portat el millor art d’aquests creadors, perquè hi ha hagut una gran implicació per part dels artistes”. Sobre aquest tema, destacava que, moltes vegades, se’ls ha demanat que feren una cosa “expressament” per a aquest espai, “o hem esperat temps fins a trobar l’obra que encaixava millor en la col·lecció”. “El centre i la seua col·lecció són fruit de la passió que Hortensia Herrero sempre ha tingut per l’art i per la ciutat de València”, apunta Molins, per a qui en aquest espai “s’estableix un diàleg molt interessant entre la història de la ciutat, pel fet d’arrancar en l’època de l’Imperi romà, amb el circ que podem contemplar en una part del subsol del palau, i l’art contemporani més internacional”.

Sis ‘site-specifics’

El centre d’art té sis racons que han sigut objecte d’una intervenció específica, sis site-specifics que “es fonen amb eld espais fets per artistes d’escala internacional: Jaume Plensa ha intervingut l’absis que comunica el palau amb el jardí instal·lant-hi la seua obra El melic, que inunda les parets de lletres, caràcters i símbols de diferents alfabets del món; Tomás Sarraceno ha omplit el vestíbul, de setze metres d’alçària, amb sis núvols formats per tetraedres i dodecaedres irregulars coberts per panells iridescents; Sean Scully ha intervingut en l’antiga capella del palau, omplint de color l’espai, tant les vidrieres com les finestres o les pintures; la connexió entre el palau i l’edifici annex l’ha creada Cristina Iglesias i allí el visitant podrà sentir-se dins de l’obra; Olafur Eliasson dona vida a un altre dels corredors de l’edifici, amb un túnel amb dos punts de vista molt diferenciats, l’un a l’entrada, amb 35.000 vidres que projecten els colors de l’arc de Sant Martí amb dissenys i posicions diferents, i l’altre a l’eixida en què es pot veure un túnel negre; i Mat Collishaw, que tracta temes clàssics de la història de l’art per mitjà de tecnologia moderna, en aquest cas, una creació inspirada en les Falles i la cremà. En definitiva, són sis intervencions que, ”més enllà de dialogar amb l’espai, acaben integrant-se en l’edifici i el doten d’una singularitat més gran“.

L’edifici

En el palau de Valeriola s’ha trobat un fragment del circ romà de l’antiga ciutat de Valentia, del segle segon de la nostra era i que tenia una superfície de 350 metres de llarg per més de 70 d’ample. Durant les excavacions es van localitzar diversos trams del mur gruixut de la graderia occidental, de cinc metres d’ample, així com tres murs transversals més a l’interior a manera de tirants i, a la part exterior de la paret, set contraforts. Totes aquestes restes són visitables.

El solar va formar part de la Balànsiya musulmana entre els segles XI i XIII. S’hi han trobat restes de dues fonts pertanyents a un pati islàmic, una de les quals podran contemplar-la els visitants per haver-se conservat en bon estat. Es tracta d’una font de huit puntes que, juntament amb la segona, més deteriorada, remataven el safareig d’un gran pati amb platabanda, emmarcat per canalons perimetrals i rotondes als cantons per on circulava l’aigua. El pati va pertànyer a la gran casa islàmica de Haçach Habinbabel.

A més, constitueix l’últim vestigi de la jueria, com es pot veure en un carreró que cau dins del centre d’art i que s’ha recuperat per al seu gaudi. Posteriorment, el palau de Valeriola es va convertir en una mostra de l’opulència de la societat barroca valenciana.

El preu de l’entrada al Centre d’Art Hortensia Herrero és de 9 euros en web i 10 euros en taquilla, mentre que els diumenges d’enguany l’accés serà gratuït –totes les entrades a cost zero s’han esgotat fins al final de l’any–. Fins a la data, s’han adjudicat unes 40.000 entrades, incloent-hi la distribució dels tiquets gratuïts de diumenge.