Escola Valenciana denuncia que l'entorn que envoltava la Luev “ara apunta al plurilingüisme i a la igualtat lingüística”
Escola Valenciana commemora el 34 aniversari de l'aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià –Luev– i aprofita aquesta data per remarcar el paper “fonamental” que van desenvolupar els Moviments de Renovació Pedagògica –MRP– del País Valencià i les comunitats educatives en el model de l'escola valenciana actual.
D'una banda, els MRP “van crear continguts per llevar de soca-rel tot vestigi franquista de l'ensenyament i, d'altra banda, van ser decisius en la introducció del valencià com a llengua vehicular en l'escola des de l'arrelament al medi”. “Escola Valenciana i els professionals de l'educació que avui fan ensenyament de qualitat i en valencià són hereus de les idees dels MRP”. “Tots aquests docents s'esforcen dia rere dia per oferir una educació en valors a les nostres filles i els nostres fills. I ho fan amb passió. Perquè saben que sols es pot motivar l'alumnat des de l'estima a la tasca d'ensenyar”, ha declarat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Per aquesta raó, ha insistit el portaveu d'Escola Valenciana: “Les acusacions d'adoctrinament per part de la ultradreta, l'atac als mestres i a l'ensenyament en valencià és un insult, una total i absoluta ignorància vers el treball dels docents que eduquen en el model d'escola que nosaltres considerem òptim: plurilingüe i intercultural, democràtic, obert i participatiu, arrelat al medi i obert al món, crític, creatiu i innovador, únic, públic, gratuït i laic, inclusiu, compromés amb l'entorn local i global, coeducador, humà”. “Totes aquestes característiques que defineixen l'escola valenciana del segle XXI fan que l'ensenyament en valencià siga essencial per donar continuïtat als valors democràtics i, a més, contribuïsca en la creació d'un món més just amb igualtat d'oportunitats”, assenyalava Moreno.
La Llei d’ús i ensenyament del valencià –LUEV– es promulgà el 23 de novembre de 1983 pel Govern de la Generalitat Valenciana. Partia de zero, fins a aquell moment no hi havia cap reglament aprovat que regulara el dret de la ciutadania a fer servir el valencià amb normalitat i l’obligació de les administracions perquè aquest dret fóra efectiu. Ara, tal dia com avui fa 34 anys, Escola Valenciana s'alegra de què el valencià “siga la llengua vehicular del funcionariat, gràcies a l'entrada en vigor del Decret 61/2017, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'administració de la Generalitat Valenciana”.
“Construïm la Igualtat Lingüística”
Escola Valenciana encetà en les Trobades 2017 la campanya 'Construïm la Igualtat Lingüística' perquè considera “vital per al valencià la creació d'una llei d'Igualtat Lingüística que complete la Luev. Després de 34 anys trobem que aquesta normativa no s'ha desplegat i té les seues mancances per promoure l’ús social del valencià més enllà de l’àmbit educatiu”, en paraules de Vicent Moreno.
La demanda d'aquesta llei té un objectiu ben definit: “Revertir el procés de substitució idiomàtica en pro de la convivència harmònica entre les dues llengües cooficials en contacte, afavorir la normalització del valencià en tots els àmbits, respectar els drets de les valencianes i els valencians de tot el País Valencià, tant si viuen a Vinaròs com a Muro, Elda, Oriola, Requena...”. “La ciutadania té el dret de parlar valencià a tothora i en qualsevol moment i no ser menyspreada per exercir aquest dret. A la Luev li cal una gran empenta, una llei d’Igualtat Lingüística que la complete”, conclou Moreno.
