Nosaltres, la generació perduda

Durant una conversa quotidiana, Gertrude Stein, famosa escriptora estatunidenca afincada a París al barri de Montparnasse i amiga íntima d'Ernest Hemingway, aquesta li va dir: «Sou tots d'una generació perduda». A la casa de Stein acudien habitualment joves artistes exiliats, com els pintors Pablo Picasso, Joan Miró, Juan Gris o el poeta avantguardista nord-americà Ezra Pound.

Stein, quan li va pronunciar aquesta frase a un jove Hemingway, probablement no ho va fer amb un to despectiu, simplement estava evidenciant el que tal vegada per a ella era una realitat en aquell context social i bèl·lic. Arran d'aquella frase, la generació perduda va ser el nom que va rebre el grup d'escriptors estatunidencs i artistes que van viure a París i en altres ciutats europees en el període que va des del final de la Primera Guerra Mundial, fins a la Gran Depressió de l'any 1929.

De la nostra, la generació dels millenials, els fills de la globalització, que ens caracteritzem per ser nadius digitals i espècimens multitasca, sempre s’ha dit que amb només graduar-nos a la universitat, teníem garantit un futur extraordinari. Lluny d’això, la nostra, ha sigut una generació que ha crescut marcada per la crisi i tot el que la va envoltar; les retallades, la corrupció, els atacs continus als drets socials, etc. Des de pràcticament la nostra consciència vivim fent funambulisme entre períodes d’ inestabilitat econòmica sense haver viscut cap període de creixement o amb un escut social suficientment robust que ens garantisca un horitzó de dignitat.

Sols eixa xicoteta gran revolució que va començar als carrers i les places, materialitzant-se al territori valencià en les eleccions del 2015, amb l’entrada al govern d’aquella dona empoderada amb ulleres i samarretes reivindicatives, ens va marcar un camí a molts i moltes, donant-nos l'impuls i l'esperança d'un futur en el qual construir una societat més igual, més justa, més sostenible, i en definitiva una societat millor.

Nosaltres; la generació oblidada, la generació precària, la generació ni-ni... Senzillament nosaltres, la generació perduda.

Una generació, que ara torna a veure aturada en sec les seues vides davant la crisi sanitària i que carregarà a l’esquena la més que probable recessió econòmica, juntament amb el repte d'aturar el futur col·lapse climàtic.

Però sabeu... Ens neguem. No som, ni anem a ser, la generació perduda. Ens neguem a viure d’esquenes a la realitat i continuar traslladant les nostres decisions a altres, siga per tradició, moda o majories. És una irresponsabilitat cap a una societat que ara, més que mai, necessita d'un pensament crític i comunitari amb allò que ens envolta.

Som la generació decidida a prendre partit. La generació que sortirà d'aquesta crisi amb la força i il·lusió per construir un present i un futur de dignitat. Un futur d'oportunitats que acabe amb el pervers model econòmic i la precarització que sofrim els i les joves. Un futur de sostenibilitat que marcarà la prosperitat del planeta. Un futur de justícia social com el que s’ha implementat al País Valencià els últims anys que ens permeta viure en plena igualtat, i un futur que garantisca l'educació, la sanitat, les pensions i els serveis socials essencials públics per poder gaudir d'una vida digna. I aquest futur, no el farà ningú si no el fem nosaltres: les i els joves que un dia van escoltar que eren la generació perduda, però no s'ho van creure.

Com Hemingway que un dia va escoltar aquelles paraules plenes de derrota, sense saber per part de qui les pronunciava que es convertiria posteriorment en Premi Nobel de Literatura i Premi Pulitzer –Tot i el seu més que qüestionable estereotip literari de la virilitat-.

Som els i les joves dels quals el segle XXI no espera res, perquè és el segle XXI el que ho espera tot de nosaltres.

*Aitana Mas i Damián Martínez, portaveus de Joves amb Iniciativa - Compromís