PAI de Benimaclet. Alea jacta est

El passat 3 de juliol va finalitzar el termini de 45 dies hàbils d’exposició pública i presentació d’al·legacions al Pla Parcial SUP-T4 “BENIMACLET” (el PAI), amb el qual Metrovacesa (Banc de Santander i BBVA) pretén urbanitzar els 170.000 m2 que resten entre el casc urbà i la Ronda Nord. L’AV de Benimaclet duu des del 2014, és a dir, des d’abans que el nou agent urbanitzador ficara les mans en aquest afer, treballant en un projecte de PAI que faça compatibles els legítims interessos empresarials amb les necessitats i aspiracions veïnals. Més de 10 anys després tot indica que serà la raó especuladora la que s’emportarà el gat a l’aigua. La primera immobiliària d’Espanya no està disposada a reduir el seu marge de beneficis ni que siga en un euro. Per què hauria de fer-ho si el poder polític mai no ha gosat plantar-li cara de debò?

Ara, una cosa és tenir consciència de les nostres minses forces front al sector de la rajola, i una altra de ben diferent renunciar de bestreta a presentar-li batalla. Perquè hi ha batalles que han de ser lluitades encara que només siga per a perdre-les amb dignitat. És per això que, en poc més de quatre setmanes, a l’AV ens hem pres l’obligació cívica d’estudiar-nos el projecte de Metrovacesa, plantejar-hi un seguit d’al·legacions, convocar assemblea extraordinària de socis, per a discutir-les, redactar-les (finalment set), engegar una campanya durant la qual hem recollit més de 2.800 signatures de suport i presentar-les a l’Ajuntament el passat 27 de juny.

Perquè no volem que Metrovacesa faça la seua amb el nostre silenci resignat. Perquè no volem que algú puga dir algun dia que Metrovacesa comptà amb la passivitat còmplice d’aquesta AV. Perquè volem tornar a denunciar l’estratègia de Metrovacesa comprant voluntats i dividint i confonent el veïnat mitjançant xiringuitos, com ara Beniviu, amb els quals pretén fer-nos creure que, gràcies al seu PAI, Benimaclet acabarà sent el Paradís terrenal. És exactament el mateix que està fent en Alboraia (platja de la Patacona) i el que fa cada vegada que un veïnat organitzat qüestiona la seua peculiar manera d’entendre el negoci immobiliari. És per tot això, i perquè no volem que la nostra veu acabe silenciada pels palmeros de Metrovacesa, pel que a continuació oferim un resum de les susdites al·legacions (el lector interessat pot trobar el document complet al blog de l’associació).

1. Reducció substancial (al voltant del 40%) de l'edificabilitat.

Demanem una edificabilitat més respectuosa amb l’interès general i menys amb la raó especuladora. A hores d’ara, no es pot continuar defensant la necessitat que la ciutat continue creixent a costa de l’horta, la qual, en els darrers seixanta anys, ha perdut en el seu conjunt la meitat de la seua extensió. Atesa la situació d’emergència climàtica, no ens ho podem permetre. Hi ha dades que l’Administració municipal no pot desconèixer en aquests moments i que avalen la nostra posició:

─ Aquest volum d’edificabilitat es va aprovar fa més de 30 anys (PGOU del 1988) en funció d’unes previsions de creixement de la ciutat absolutament irreals (1.200.000 habitants) que ni s’han complit ni es compliran en les pròximes dècades. No està de més recordar que les previsions demogràfiques d’aquest tipus tenen al darrere una llarga tradició d’errades històriques, sempre en favor de la rajola: El PGOU aprovat en 1946 per a «Valencia y su cintura», quan la ciutat no arribava al mig milió d’habitants, preveia que al 1990 aplegaria a 1.250.000, tot justificant així la proposta de duplicar la superfície de nou sòl urbà de la ciutat.

─ A Ciutat Vella hi ha 40.000 m2 de solars susceptibles de ser utilitzats per l’Ajuntament per a construir habitatges públics.

─ A València hi ha vora 37.000 habitatges buits en condicions de ser habitats.

─ A la província de València hi ha 20.466 habitatges nous sense vendre’s. Hom pot pensar que uns quants milers n’estan ubicats a la ciutat.

─ En els darrers 30 anys s’hi han construït milers de pisos a la ciutat. Aquest augment de l’oferta no ha impedit, ni de bon tros, que el preu de l’habitatge (de venda o de lloguer) continuara augmentant sense control.

Finalment, el que s’ha donat a conèixer com a Informe Boix (2019) sosté que una reducció entre un 25 i un 40 % de l’edificabilitat és compatible amb l’obtenció de “cert benefici empresarial”, sense que això supose cap cost addicional per a les arques públiques. Aquesta conclusió guanya consistència si es té en compte que la nostra proposta de PAI implica uns costos d’urbanització força inferiors als del pla original del 2003. És per això que insistim a demanar la reducció de l’edificabilitat i l’augment de la construcció d’habitatge públic per a llogar a preu assequible. No acceptem la situació actual, segons la qual l’habitatge públic es farà a costa de l’espai dedicat a equipaments o zona verda i d’augmentar encara més l’edificabilitat.

2. Soterrament parcial de la Ronda Nord.

Tenim la possibilitat de connectar la ciutat de València amb l’Horta Nord i crear un veritable espai de transició, la qual cosa implica actuar sobre la ronda de circumval·lació. Aquest viari provoca un fort impacte ambiental, visual i acústic, i impedeix qualsevol tipus de connexió entre el barri i l’horta. És per això que aquesta possibilitat, que prioritza la recuperació del paisatge i del territori, exigeix el soterrament del tram de la Ronda Nord situat entre els camins de Farinós i de les Fonts.

L’espai així guanyat a la Ronda, junt amb els terrenys centrals del PAI, es destinaria a crear un ecotò (espai de transició entre dos ecosistemes diferents) entre la ciutat i l’horta, estructurat sobre la reconstrucció del territori, dels camins i del sistema de regadiu originals.

El soterrament que proposem hauria d’anar acompanyat, primer, de la reconstrucció dels terrenys sobre el pas inferior de la Ronda recuperant la cota de l’horta, així com el parcel·lari i la xarxa de séquies d’alimentació i drenatge originals; segon, de la creació d’un bosc perimetral a la ciutat com a filtre visual i protecció ambiental enfront dels trams de la Ronda que resten en superfície; i tercer, de la recuperació del traçat històric dels camins de les Fonts i de Farinós. Al capdavall, es tracta de crear una porta d’entrada de la ciutat a l’horta i de l’horta a la ciutat, tot recuperant el vincle de València amb el seu entorn.

3. Disseny del Parc Central i manteniment de les séquies del Braç d'Alegret.

Una de les grans peculiaritats de la nostra ciutat és la seua Horta, sobre la qual s’ha desenvolupat l’espai urbà. En general I’urbanisme practicat des de fa un segle ha ignorat el paisatge tradicional. És per això que l’Ajuntament podria prendre’s el PAI com una oportunitat per dissenyar el parc central inspirant-se en la tradició agrícola de l’Horta. El seu paisatge físic està vertebrat per séquies, camins, alqueries i barraques, parcel·les de conreu, marges i terrasses. Són elements que vertebren el territori, el delimiten i l’organitzen permetent el seu ús i aprofitament des de fa segles.

Tal com ha estudiat la Universitat de València, tot això és encara visible i rastrejable en la zona reservada per al parc central. En concret, l’àrea està creuada per quatre séquies o braços pertanyents al braç d’Alegret de la séquia de Mestalla: la séquia del camí de Farinós, el braç del Mig i un escorredor seu, i el braç d’Alegret mateix. Tot acompanyat de mitja dotzena de sendes. Tots aquests traçats permeten una repristinització que pot servir d’exemple per a altres ciutats: de com recuperar patrimoni rural en la perifèria urbana; i de com procedir a integrar camp i ciutat en un model d’urbanisme que supere el simple procés de substitució del primer per la segona.

En aquest sentit, a més de la reconstrucció física dels traçats històrics (camins de terra i camins d’aigua), també és indispensable mantenir la cota actual de terra així com la circulació de l’aigua pels quatre braços del braç d’Alegret, de manera que el parc-horta que es proposa continue sent regat per aigua del Túria i, per tant, sotmés a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. Cal que l’Ajuntament tinga en compte que la séquia de Mestalla conserva a hores d’ara menys del 10 % del seu espai irrigat secular. Noves operacions urbanístiques poden posar en perill la seua continuïtat física i significar la mort fàctica del Tribunal de les Aigües i la pèrdua de la seua condició de Bé Important de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

En resum, sol·licitem que el disseny interior d’aquest parc, la cota de nivell i la disposició de cabals d’aigua respecten la morfologia espacial de l’horta històrica en aquesta àrea. Una proposta ni de bon tros incompatible amb uns usos públics basats en zones de descans, d’oci, de jocs, etcètera, junt amb el manteniment de la ubicació actual dels horts urbans.

4. Eliminació del vial que connecta els carrers Lliri Blau i Poetes Anònims.

Benimaclet compta amb una trama urbana singular i poc connectada amb la resta de la ciutat. Aquest fet comporta l'avantatge que, des del punt de vista del trànsit, funciona com una illa. Els carrers del barri tenen poc trànsit i són tranquils i segurs. Només entra al barri qui va al barri. El veïnat s'hi ha acostumat, i el que podria semblar un problema ha acabat convertint-se en un avantatge. Volem que continue sent així. Per això proposem eliminar el viari perimetral entre aquests dos carrers, deixant-lo com està actualment. Es tracta de reduir, en la mesura que es puga, el trànsit rodat i els vials que dificulten la mobilitat dels vianants entre el barri i el parc central.

5. Canvi d'ubicació de l'equipament del Parc Central.

Benimaclet necessita equipaments, però tots els col·lectius veïnals coincideixen en que la major necessitat del barri és la de comptar amb un gran Parc Central, que s’ha de convertir en un nou punt d’encontre. En conseqüència, tant el traçat de nous viaris com l'ordenació i ubicació dels nous equipaments s'han de supeditar a aquesta prioritat.

És per això que proposem desplaçar l'equipament públic ubicat al costat del Col·legi Municipal a la confluència del carrer Mistral i l'avinguda de Valladolid, amb l'objectiu d'eliminar les edificacions que obstaculitzen la relació del nucli tradicional de Benimaclet amb el parc i no escanyar el seu disseny. La ubicació que proposem ja compta amb accés rodat i facilitarà la conversió de l’avinguda de Valladolid en l'eix central del barri.

Proposem que aquest equipament siga el Centre Cívic que Benimaclet reclama des de fa dècades. Un edifici multifuncional que continga sala d'actes, d'exposicions, sales per a tallers i cursos, aules per a l'escola de música del CIM, i que puga ser compatible amb habitatge social de lloguer assequible en les plantes superiors.

6. Ús de les alqueries del Parc Central.

Necessitem un nou centre de dia per a persones majors, perquè l’existent a hores d’ara dóna servei a tota la ciutat i està col·lapsat des de fa anys. Les alqueries destinades a equipament públic, que el projecte d’urbanització objecte d’aquestes al·legacions preveu protegir, situades al costat de la rotonda que trenca el camí de Farinós, són el lloc òptim per ubicar-lo. Ara, la proximitat a eixa rotonda i per tant a la Ronda, fa que hi haja un desnivell de metre i mig entre elles i les cases, òbviament construïdes sobre la cota de l’horta.

Per això proposem: 1) No deixar fora d'ordenació part de les alqueries existents en els terrenys del futur parc, per tal d’augmentar el volum construït i afavorir el seu ús com a equipament públic. 2) Eliminar la via per a vianants que dibuixa el pla susdit, connectant el carrer Diógenes López Mecho amb la rotonda. Tot tenint en compte la diferència de rasants, aquesta via suposa una agressió a les alqueries protegides. L'accés de servei a l'equipament es realitzaria pel camí existent a l'oest de les alqueries.

7. Manteniment dels horts urbans de l'AV de Benimaclet.

Amb més de 12 anys de vida, els horts urbans s'han consolidat com un espai públic molt popular. Aquesta iniciativa veïnal fomenta la convivència, reforça el teixit comunitari i promou l'educació ambiental i el consum responsable. A més a més, ha recuperat terrenys abandonats i destrossats per a transformar-los en un espai ecològic, productiu i obert a la comunitat. En l’actualitat els terrenys que ocupen els horts pertanyen a l'Ajuntament, que n’ha fet una cessió d'ús a l'AV.

Els horts es componen de 100 parcel·les de conreu i un espai comú que pot ser utilitzat lliurement per qualsevol veí per a la realització de tota mena d’activitat lúdica o cultural no lucrativa que no supose molèsties al veïnat. Entre els usuaris de les parcel·les hi ha dos col·legis públics, l'associació Nueva Opción (persones amb dany cerebral adquirit) i ACOEC (associació que s’ocupa d’atendre a persones en risc d'exclusió social).

El projecte d'urbanització no contempla el manteniment dels horts en la seua concepció actual. Tot i que es dibuixen franges que podrien interpretar-se com a horts, aquestes estan disperses per tot el parc, mentre que els horts exigeixen continuïtat, tant a nivell funcional com pel que fa a la seua funció de cohesió social. En conseqüència, proposem que es mantinga la configuració actual dels horts dins del Parc Central.

***

En fi, la sort ja està tirada, i després de tants anys de batalla veïnal no podem evitar la sensació que els nostres esforços estan provocant efectes paradoxals. Per una banda, si comparem el que volia fer URBEM (anterior agent urbanitzador) fa 30 anys amb el projecte que ara mateix pretén tirar endavant Metrovacesa, és evident que hem aconseguit millores substancials en benefici del barri. Aquells blocs de pisos que reforçaven la muralla de la Ronda tot privant-nos de la brisa mediterrània han obert pas a una distribució concentrada en els extrems dels volums bastits, la qual cosa permet alliberar espai en el parc central i una transició més amable entre la ciutat construïda i l’Horta. Per altra banda, eixes millores en benefici de tots, més les que s’aconseguirien cas que les al·legacions de detall que ací presentem foren acceptades, no només no lesionen els interessos immobiliaris, sinó que també els beneficien: al cap i a la fi faran més atractius i fàcils de vendre els nous habitatges. Heus ací la paradoxa.