València, en el camí d'un desenvolupament insostenible

Fa una setmana que l’alcaldessa Sra. Catalá va fer el seu primer debat sobre l’estat de la ciutat. Els grups de l’oposició, encapçalats per Compromís, van palesar d’una forma clara i contundent les crítiques a la política PP-Vox a l’Ajuntament i no fa falta insistir en el tema. Sí que vull incidir en un tema que va eixir de forma reiterada en les crítiques de Compromís però que, al meu entendre, exemplifica molt bé la direcció política de la Sra. Catalá: La insostenibilitat general de les seues actuacions.

Comence amb una notícia apareguda la setmana passada als mitjans de comunicació on la Sra. Catalá exigeix al govern estatal la construcció de l’accés Nord al Port. Em fa gracia vore com un projecte tan vinculat a l’ampliació Nord del Port de València era amagat i ningú s’atrevia a mencionar amb seriositat per a què no influenciara negativament en el debat de si calia fer o no l’ampliació portuària. Ara l’alcaldessa s’apunta amb entusiasme a un projecte d’un cost mínim de mil-cinc cents milions d’euros propugnat per MSC i els transportistes portuaris sense plantejar-se en cap moment les afeccions a les platges del Cabanyal i Malva-rosa i, per suposat a la mobilitat metropolitana. No havíem quedat que la nova terminal Nord anava a ser una terminal basada en el transport ferroviari? Com ens temíem, era només una cortina de fum per amagar esta nova infraestructura que ara es demana. El suport entusiasta de la Sra. Català a l’ampliació del Port, oblidant de forma descarada els efectes sobre l’Albufera, tenia com era d’esperar, una segona part que ara ha quedat palesa en la seua defensa d’este nou accés al Port.

També ens ressalten des de l’Ajuntament la demanda de què l’Albufera siga declarada Reserva de la Biosfera la qual cosa em sembla estupenda. Però l’actitud municipal al voltant del Saler-Albufera no és clara. La maniobra de l’alcaldessa per a que l’antic hotel Sidi Saler no siga derruït és com a mínim contradictòria. Cal recuperar el cordó dunar preexistent enderrocant este edifici que porta des de 2011 tancat. Hem vist fenòmens pareguts a les platges d’Almeria amb l’Algarrobico i el Sidi Saler va camí d’acabar d’una forma semblant. Si la Sra. Catalá haguera hagut de prendre la decisió de deixar sense construir el Saler com es va fer en el seu moment, encara que un poc tard, estic convençut que hui la Devesa seria una macrourbanització semblant a la que podem vore en el Mar Menor. Perquè sempre opta pels interessos econòmics, no els ambientals.

D’altra banda, la Sra. Catalá va manifestar la seua satisfacció per haver posat en marxa els PAIs de Benimaclet i el Grau. Sí però en quines condicions? En Benimaclet fent cas omís a totes les demandes de les associacions veïnals de forma tan descarada que hagué d’intentar dissimular-ho impulsant la intervenció d’una nova associació defensora dels interessos de l’empresa promotora del mateix. Algú ha pensat un moment en la vinculació entre el barri i l’horta?. Igual que en el futur PAI del Grau canviant la proposta existent per a prorrogar l’avinguda de l’Albereda substituint el Delta Verd amb el jardí del Túria i la zona peatonal tal i com estava previst pel govern progressista per una zona enquitranada per a cotxes, fent evident que el seu model no és precisament el de la sostenibilitat sinó tot el contrari: Continuar donant la majoria de l’espai públic a la circulació dels cotxes en lloc de les persones.

D’especial interès és el comportament de l’equip municipal respecte a la mobilitat. Els canvis en el carrer Colón permeteren l’entrada de cotxes privats des del seu començament i l’eliminació de segon carril Bus-EMT reconvertint el carrer en allò que era en temps de la Sra. Barberá a l’augmentar significativament el número de vehicles i dificultar molt el transport públic tant de la EMT com dels taxis. Els resultats són clars: Més cotxes circulant pel centre de la ciutat, més contaminació de l’aire i, per suposat, incapacitat de definir amb serietat una zona de baixes emissions en València.

Cara al futur, els canvis previstos pel govern progressista en l’avinguda Pérez Galdós amb l’eliminació del túnel han desaparegut, estant a punt de perdre fins i tot fons europeus Next Generation. En el mateix sentit el projecte de l’avinguda Federico Garcia Lorca que va a cobrir les vies del tren en fase de soterrament, s’ha transformat en mans de la Sra. Catalá, de la proposta d’un gran parc lineal, com havíem dissenyat, a una avinguda per por a que els cotxes no tinguen per on circular. Curiosament en un lloc on precisament ara no passa cap cotxe. Tornem a pensar en el passat de la ciutat que tant els enorgulleix: Si la Sra. Catalá haguera pogut decidir què fer amb el llit del Túria, seguint el mateix raonament que amb esta avinguda, l’haguera convertit en una autopista.

En definitiva són ja molts, massa exemples que ens indiquen la incapacitat del govern municipal actual d’entendre que significa la sostenibilitat en la política municipal, com és abordar els canvis imprescindibles per a fer front al canvi climàtic o com fer una ciutat més amable per als xiquets i les persones majors. Senzillament, van en direcció contrària a qualsevol model de ciutat europea del segle XXI.