Per un nou model econòmic valencià

Tant l’anàlisi de la situació com les conclusions del nostre treball L’empobriment del País Valencià, elaborat just abans de l’inici de la pandèmia, s’han vist referendades per altres estudis elaborats durant aquests mesos de confinament per diverses institucions i entitats. A grans trets, creguem que tots coincidim en la dèbil situació econòmica en què ens trobem i en què l’eixida ha de ser un canvi de model, o reformes estructurals, perquè el problema econòmic valencià és estructural. També coincidim en que per a fer un canvi en profunditat s’ha de comptar amb tots els actors i buscar el consens, tal i com dèiem en les nostres conclusions del treball esmentat, emplaçant a un debat públic entre les Institucions, els Agents Socials i la Societat Civil. En el marc d’aquest treball també incidírem en el deficient finançament que patim al País Valencià des de temps immemorial, però, mai resolt. Aquest infrafinaçament, i el deute acumulat per la seua causa, llastra les possibilitats de fer polítiques públiques actives des de l’administració pública valenciana, per tant serà un tema a resoldre també en el marc d’aquest consens entre les institucions, els agents socials i la societat civil.

Qualsevol pla d’actuació econòmica hauria de considerar que no podem tornar a la situació anterior a la corona-crisi, sinó que les mesures a prendre hauran d’anar en la línia d’iniciar un canvi de model econòmic què, potser obligatòriament, haurà de plantejar-se des d’una sèrie de premisses generals que haurà d’acomplir, entre les quals pensem que són imprescindibles el posar per davant de tot a les persones i el seu benestar col·lectiu en tots els aspectes -econòmic, social, sanitari, educatiu, cultural-; corregir els actuals desequilibris i carències i dotar d’eines per a cobrir les expectatives de futur; cobrir totes les necessitats bàsiques de totes les persones, estudiant i aplicant polítiques per a eradicar la pobresa; estar emmarcat amb els valors de dignitat humana, de solidaritat i justícia social, de sostenibilitat ecològica, de transparència i codecisió; i fomentar la solidaritat i la col·laboració entre les persones i els agents econòmics, prenent com a referència la sostenibilitat corporativa com a eina per a la millora del teixit productiu valencià.

La Generalitat Valenciana en aquest nou model hauria de ser qui hauria de cobrir les tres primeres premisses generals. Algunes de les actuacions, al nostre parer, haurien de ser: 1. Ampliació de les cobertures i de la qualitat assistencial de tot el sistema sociosanitari públic, reversió de les privatitzacions i adequació de les infraestructures als estàndard que demana l'OMS. 2. Creació d'un parc públic d'habitatges compartits amb assistència sociosanitària, residències i altres alternatives per a garantir les necessitats de les persones majors i les dependents, junt amb un pla de millora i exigència de qualitat residencial, tècnic-sanitària, humana i de respecte de les persones majors en les actuals residències privades o concertades. 3. Utilització dels mecanismes que ja existeixen com la Renda Valenciana d'Inclusió i la renda mínima vital que ha aprovat el govern espanyol per a avançar cap a la renda bàsica universal.

Per altra banda la Generalitat Valenciana haurà d’impulsar i recolzar mesures d’activació econòmica per als col·lectius més afectats per aquesta situació com són les treballadores i treballadors afectats per ERO,s, autònoms i micropimes. També haurà de legislar per a procurar un repartiment del treball entre totes les persones en condicions de treballar a través de la reducció de jornades de treball i regular el teletreball per als sectors que ho permeten. Així com també s’hauria d’avançar cap a un sistema financer públic valencià liderat per l'Institut Valencià de Finances, coordinant i potenciant la part del sistema bancari valencià que encara ens queda -una caixa d'estalvis i vora trenta cooperatives de crèdit i caixes rurals que continuen fent una gestió financera de proximitat i social arrelada al territori valencià- que ajude a implementar mesures per a lluitar contra el despoblament dels municipis de l'interior i establint línies de préstecs i crèdits per a afavorir el desenvolupament d'autònoms, micropimes i pimes i facilitar l'emprenedoria sostenible. La participació de la Universitat, els Instituts Tecnològics i les institucions públiques sectorials, hauran de formar part, en forma de col·laboració i orientació, de tots els objectius a aconseguir per cada sector econòmic.

Per la nostra banda creguem que els objectius generals de cadascun dels sectors econòmics haurien de ser els següents: en el sector primari, potenciar, modernitzar, rendibilitzar i orientar-lo cap a la sobirania alimentària, garantint les rendes de les llauradores i llauradors; en el sector secundari, recolzar i promoure la diversitat industrial, la innovació tecnològica i la recuperació del teixit d’indústries tradicionals i de territoris industrialment abandonats; en la construcció, reconduir el sector com a punta de llança de la sostenibilitat ecològica i rehabilitació de pobles i ciutats; en el sector terciari, adequar els serveis a les necessitats de la població en funció d’un objectiu general de sostenibilitat, la recuperació territorial i poblacional de l’interior, abordar la reconversió del sector turístic cap a la sostenibilitat ecològica, fomentar la cultura, en tots els seus àmbits, com un bé social, dotant els fons suficients i amb la cooperació entre les administracions públiques i les entitats privades.

Decidim Economia, com a part de la Societat Civil Valenciana, ofereix la seua col·laboració per a participar en el desenvolupament de tots i cadascú d’aquests aspectes i en el disseny de la seua implementació, al temps que cridem a la participació activa de les organitzacions de cada sector econòmic, per a que aporten les seues propostes de canvi des de la implicació, la proximitat i el coneixement del seu sector.

*Decidim Economia. Xavier Tarazona (coordinador), Antoni Infante, Vanessa Campos, Joan Ramon Sanchis i Juanjo Giner