Premis Angie Simonis: política, activisme i coherència

La lluita pels drets i dignitat LGTBI comporta una llarga història de reivindicacions del col·lectiu en particular i de la societat en general. Una llarga història de la qual en cap moment ha format part el Partit Popular excepte per a posar traves als tímids passos que s'han vingut donant per a aconseguir una societat igualitària i sense discriminacions.

El dissabte 19 de maig, dia mundial contra la LGTBIfobia, va tenir lloc a Alacant la V Edició dels Premis Angie Simonis, que reconeixen la labor i el compromís d'institucions, entitats i persones que treballen per la igualtat i en contra de la discriminació.

Per a lliurar un dels guardons en l'edició d'enguany, va intervenir la nouvinguda Regidora de Comerç, Hostaleria, Consum, Esports, Mercats i Sanitat de l'Ajuntament d'Alacant pel Partit Popular, la qual cosa va provocar la desvinculació dels premis de la família d'Angie Simonis i l'esclat d'una agra polèmica sobre la idoneïtat representativa de la persona convidada a l'acte.

Angie, l'activista pels drets LGTBI que dóna nom als premis, es definia a si mateixa com a rebel i la seua vídua ha justificat la seua decisió de desvincular-se pel rebuig que li suscita la participació en la gala de lliurament de guardons del partit polític que ha esmenat íntegrament el Projecte de Llei contra la discriminació per orientació sexual, que ha recorregut la Llei de matrimoni de persones del mateix sexe i que, en general, ha practicat polítiques de repressió sobre les demandes del col·lectiu.

Ja que els Premis Angie Simonis tenen com a objectiu el reconeixement a els qui han contribuït a ampliar les llibertats i drets civils, lluitant contra la discriminació i en favor de la diversitat, sembla raonable i legítima aquesta reacció de la família.

Encara més, aqueixa presa de posició en forma de portada, es fa fins a necessària per a denunciar el grau d'hipocresia d'una societat que no veu cap oprobi en què una de les persones que lliure el premi siga regidora del Partit Popular que és el principal enemic polític de la lluita LGTBI.

No sembla en canvi tan raonable que l'organització de l'acte desautoritze la manifestació de la família utilitzant l'argument que la regidora de l'Ajuntament ho feia en nom de la “ciutadania alacantina”, ja que el càrrec que ostenta es deu en exclusiva a la seua afiliació a la formació política que en tots els àmbits ha governat ignorant, quan no perseguint, les aspiracions LGTBI i que mai ha defensat, ni avalat, les reivindicacions d'aquest col·lectiu.

Menys acceptable encara és argumentar, com ho ha fet l'organització de l'edició de 2018 dels premis, que admetre l'assistència i participació activa de l'edil popular siga donar la benvinguda a la causa a persones alienes fins ara a la mateixa, ja que militar per una causa no consisteix en l'assistència a actes protocol·laris sinó en desenvolupar una trajectòria de treball en les institucions que han de cuidar i vetlar pels drets de les persones LGTBI i de tota la societat.

Si és reprotxable que l'organització menyspree la legítima protesta de la família, és inadmissible que ressalte el menyspreu al·ludint a la militància de la vídua d'Angie en una formació política que no ha tingut cap relació amb les desavinences concretes sorgides en aquesta edició dels premis, però que comparteix les finalitats per als quals es van crear, guardonar la contribució a la defensa dels drets socials del col·lectiu LGTBI. En el comunicat públic emès per l'entitat organitzadora s'arriba a acusar a la família gens menys que d'actuar amb una “component electoralista i partidista en relació amb la pertinença d'aquesta (per la vídua) a un determinat partit polític immers en un procés de primàries”, oblidant, com si fóra irrellevant, la implicació d'algunes forces polítiques en la lluita del col·lectiu, especialment una en concret, precisament la que ha sigut impulsora en el Congrés de la Llei d'Igualtat LGTBI, l'anomenada Llei Trans i d'unes altres, com la Llei Integral de Reconeixement de la Identitat i Expressió de Gènere de la Comunitat Valenciana.

En temps de convulsió política el refrany “Fets són amors i no bones raons” és més oportú que mai. Seria letal que uns premis que van nàixer pretenent defensar i representar al col·lectiu LGTBI acabaren atrapats en les xarxes del fariseisme social que ancestralment ha sojuzgado a lesbianes, gais, transexuales, bisexuales i intersexuales.

Admetre com a normals actes oportunistes de simulació no ajuda a avançar.