Arrossegant el desastre

Cau el comissionat del Govern i el president de la Diputació es desdiu

La dana devasta també la política valenciana

El record de la catàstrofe del 29 d'octubre del 2024, amb les grans inundacions causades en diverses comarques valencianes per les precipitacions d'una depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera, una dana d'intensitat poc freqüent probablement deguda al fenomen del canvi climàtic, aixafa qualsevol pretensió de fer balanç del curs. L'intent de suportar el pes col·lectiu de la tragèdia amb l'evocació dels actes heroics anònims i la gran demostració de solidaritat que va protagonitzar la ciutadania en aquells dies es fa gairebé impossible davant l'evidència que no hauríem hagut de lamentar tants morts, 228 víctimes, si el sistema d'emergències haguera actuat amb la diligència deguda.

Comptem ja la novena manifestació massiva, celebrada aquesta vegada a Catarroja, un dels municipis amb més víctimes a la zona zero del desastre, per reclamar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, dramàticament absent del pont de comandament aquell nefast dia, incapaç d'oferir una explicació versemblant d'on va estar i per què va arribar tan tard al centre de coordinació de l'emergència. Condiciona la política valenciana en conjunt la continuïtat del dirigent del PP com a cap del Consell, sostingut pel càlcul partidista de l'extrema dreta de Vox i la manca de lideratge d'Alberto Núñez Feijóo, que en una reunió amb associacions de damnificats va assumir que no pot cessar-lo i recolza que seguisca, malgrat el greu descrèdit que arrossega.

La deteriorada imatge de Mazón, a qui les víctimes de la dana continuaran reclamant responsabilitats (“Amb Mazón no hi haurà veritat, justícia, reparació ni reconstrucció possible”, van escriure en una carta l'Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció) va contrastar al principi amb les d'altres, pocs, càrrecs del seu partit, entre ells el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, que va donar la cara en el programa Salvados, de la Sexta, emès un mes i mig després de la catàstrofe, per acabar desmentint-se ara sobre allò que va saber en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) d'aquella vesprada tràgica.

Arrenglerat amb l'argumentari del seu partit, Mompó es desdiu i apunta en les seues declaracions judicials als tècnics del sistema d'emergències per intentar salvar la responsabilitat de Mazón i de l'exconsellera de Justícia Salomé Pradas, que exercia per llei el comandament únic en aquell tràngol. I és que, si no fos per la jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra, que ha emprès la instrucció del cas amb determinació i diligència, una absoluta confusió regnaria a hores d'ara sobre uns esdeveniments incompatibles amb qualsevol intent d'eludir la depuració de negligències.

En aquest àmbit, el de la instrucció judicial de la dana, ha cridat l'atenció aquests darrers dies un informe de la Guàrdia Civil que carrega contra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè creu que en el “pitjor moment” de la dana no va controlar el cabal del Poyo. Crida l'atenció que l'Institut Armat ignore en aquest document les dades públiques sobre pluges en aquest barranc. Un fet que la jutgessa li ha recriminat en una interlocutòria en què rebutja de nou l'existència d'una “apagada informativa” com sosté el PP des que Mazón va quedar en evidència per les seues mentides i falta d'explicacions.

Aquesta orientació esbiaixada està present també en el pla de recuperació i reconstrucció presentat pel vicepresident segon de la Generalitat, el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols, que reconeix “limitacions” i “demores” en la gestió de la dana i culpa el Govern de Pedro Sánchez. Gan Pampols és el fitxatge que va fer Mazón després de la dana amb la idea de donar més prestància al pla de recuperació després de la catàstrofe. Un document la redacció del qual va encomanar el militar retirat a la consultora Pricewaterhouse Coopers (PwC), contractada per la gens menyspreable xifra de 2,2 milions d'euros per a l'assistència tècnica.

D'origen col·lateral, però amb impacte indiscutible en la ressaca política de la dana, la notícia que l'Agència Valenciana Antifrau havia traslladat a la Fiscalia Anticorrupció una denúncia contra el comissionat del Govern, José María Ángel, perquè hauria falsificat un títol per convertir-se en funcionari de la Diputació de València als anys vuitanta del segle passat, ha desembocat en la seua dimissió d'aquest càrrec i de la presidència del PSPV. El denunciat es va afanyar a negar l'existència d'irregularitats. Tot i això, el fet que la investigació esquitxara dos alts funcionaris de la institució provincial i la seua parella, també funcionària de la corporació provincial, l'ha portat a abandonar. Inscrit en un fenomen de falsificació de currículums que afecta alguns membres de l'anomenada classe política a Espanya, l'assumpte amenaça amb el qüestionament dels currículums i títols d'altres càrrecs públics a les institucions valencianes, que seran irremeiablement revisats pels uns i els altres.

Aquest és el panorama quan arriben les vacances estivals. Un mes d'agost el suposat efecte balsàmic del qual sembla més dubtós que mai, en vista de la quantitat de desordre que acumula per al setembre la vida pública valenciana.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment de les notícies sobre la dana i les seues conseqüències polítiques es fa, juntament amb altres notícies de caràcter polític, social o cultural, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, en Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.