Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PP de Feijóo da un paso más en su entendimiento con la ultraderecha
De la Alemania nazi a los países bálticos: la ley de nietos no es excepción
Opinión - 'En ocasiones, ve socialistas', por Esther Palomera
Sobre este blog

Las claves informativas de la semana en la Comunitat Valenciana.

La dreta valenciana i les catàstrofes

Monument en memòria de les víctimes de l'accident del metro de València, obra d'Anja Krakovski.

Adolf Beltran

0

20 anys de l'accident que es va cobrar 43 vides a l'estació de Jesús

Negligències i maltractament a les víctimes dels governs de Camps i Mazón en el metro i la dana

El vintè aniversari de l'accident del metro de València, que es va cobrar 43 vides a l'estació de Jesús el 3 de juliol de 2006, posa en primer pla la deplorable actitud del Consell que aleshores presidia Francisco Camps, tant pel que fa a l'intent d'escamotejar les responsabilitats davant una catàstrofe que encara avui és la més greu registrada en un ferrocarril suburbà com pel que fa al maltractament a les víctimes i familiars, als quals es va ningunejar en la televisió autonòmica Canal 9, autora d'una manipulació escandalosa del sinistre, i fins i tot es va intentar subornar perquè no exerciren accions penals.

Aquests últims, organitzats a l'Associació de Víctimes 3J, van haver de lluitar, durant molt de temps gairebé en solitari, precisament amb un lema que ha passat a la història, “43 morts, 47 ferits, 0 responsables”, fins aconseguir gairebé 14 anys després, amb la condemna per conformitat de quatre directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, el reconeixement judicial com a fets provats que hi va haver “deficiències de seguretat en el tram subterrani d'aquesta línia, especialment entre els trams de Plaça d'Espanya i l'estació de Jesús” i que els exdirectius condemnats, “coneixien les deficiències de seguretat” i “van ometre” el seu deure de solucionar-les.

Desmentir l'afirmació del Consell del PP en el sentit que va ser un accident “inevitable” degut a que el conductor del metro per raons inexplicables va entrar a velocitat excessiva al revolt que donava accés a l'estació, reconeixent que va fallar el sistema automàtic de frenada en aquella línia, va ser la part principal d'una lluita que, tal com ha explicat en aquest diari la fiscal Adoració Cano, que va intervenir en el procés al costat dels també fiscals Vicente Torres i Sandra Bonet, va revelar que “hi havia defectes greus en rodes i finestres”.

“Aquell maltractament a les víctimes avui seria impensable”, assenyala en una entrevista en aquest diari Laura Ballester, la periodista de Levante-EMV que quatre dies després de l'accident, en plena visita del Papa Benet XVI a València, ja va informar que una balisa hauria evitat el descarrilament i que a la llarga aconseguiria rebentar l'estratègia del silenci sobre el sinistre desplegada pel PP durant anys. Tant el llibre de Laura Ballester Lluitant contra l'oblit (Sembra Llibres, 2014) com l'entrevista són molt recomanables per a fer-se una idea cabal del nivell d'ignomínia que va arribar a assolir l'actitud del govern de Camps en aquest assumpte, sense oblidar el famós programa de Salvados que va reactivar la protesta ciutadana sobre el cas o la web documental de la productora valenciana Barret Films que va dinamitar la versió oficial de la tragèdia.

La commemoració indueix, en el marc de les repercussions de la tragèdia de la dana del 29 de novembre de 2024, a una reflexió sobre l'actitud de la dreta valenciana davant les catàstrofes. Hi ha una sèrie de lliçons que ressonen en la gestió de la dana a la llum del que va ocórrer amb l'accident del metro. Sergi Pitarch ha explicat en un article “Per què el PP de Mazón no va poder silenciar les víctimes de la dana i el de Camps va enterrar set anys l'accident del metro?”. Encara que es van repetir maniobres com la manipulació grotesca de les comissions d'investigació creades a les Corts Valencianes (en el cas de la dana amb la complicitat de l'extrema dreta de Vox), la instrucció de la jutgessa Núria Ruiz Tobarra des de Catarroja i l'existència d'una televisió autonòmica, À Punt, que en el moment de la tragèdia encara va complir amb professionalitat la seua funció de mitjà públic, són dos dels fets diferencials, entre una catàstrofe i una altra. El que no resulta diferencial, sinó que marca una fosca continuïtat, és la negligent gestió de la seguretat, en el metro, i de les emergències, en la dana, seguida d'una falta d'escrúpols clamorosa a l'hora de tergiversar, mentir i manipular els fets i de maltractar les víctimes per eludir les responsabilitats, tant per part de Camps com de Mazón i els seus nombrosos acòlits.

La versió en valencià d'elDiario.es

La informació sobre l'aniversari de l'accident del metro de València, així com el seguiment de les repercussions polítiques i judicials de la catàstrofe de la dana, es publiquen, juntament amb altres notícies, reportatges i entrevistes, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

Sobre este blog

Las claves informativas de la semana en la Comunitat Valenciana.

Autores

Etiquetas
stats