Compromís desconfia de les dades aportades per la Comissió Europea i manté l’aposta per aconseguir la clàusula de salvaguarda

Compromís apunta que Europa fa trampa respecte de les dades generals que aporta sobre l’augment de les exportacions de taronges sud-africanes durant les primeres fases de la campanya. Si bé recela de les dades aportades per Brussel·les i les contraposa a les del Ministeri de Comerç espanyol –de què disposen tant ells com les associacions d’agricultors–, adverteixen que tan sols un 5% de l’augment de les exportacions ha provocat que la campanya comence viciada i que el mercat haja pogut tirar per terra els preus.

Jordi Sebastià, portaveu de Compromís en el Parlament Europeu, afirma que el més fonamental és que, en funció dels acords actuals, Sud-àfrica cada any tindrà més temps d’entrada lliure fins al 2026, any que podrà accedir al mercat sense restricció. De les dades aportades per Brussel·les afirma que “no tenen res a veure amb les del Ministeri de Comerç espanyol” i remata: “jo no sé si hi ha gent que es refia més de la Comissió Europea que del seu propi ministeri”. A més, remarca, els productors sud-africans ja anirien adaptant els seus cultius per a produir varietats tardanes en un futur.

La viabilitat de l’aplicació de la clàusula de salvaguarda és, però, un dels punts en què els socis de govern semblen diferir. Si bé els socialistes com l’eurodiputada Inmaculada Rodríguez-Piñero es mostren escèptics amb la possibilitat d’aplicació de la clàusula, en sintonia amb la ministra Calviño, que va negar a la fi de gener que les dades en justificaren l’aplicació, Jordi Sebastià s’hi mostra optimista, si bé admet que “Sud-àfrica no és l’únic problema ni la clàusula de salvaguarda és la solució per al sector”.

Des de la formació valencianista tenen por que l’entrada progressiva de fruita sud-africana puga ser el colp de gràcia per als llauradors. En aquest sentit, Sebastià ha assenyalat: “Encara que arreglàrem el sector, si els de fora continuen sense complir els estàndards que nosaltres complim, perdrem. Sud-àfrica és un símbol, una oportunitat, amb què el sector s’ha mobilitzat com no ho ha fet mai, i, si guanyem aquesta batalla, el sector pot veure que tant el Ministeri com la Comissió li fan cas i que aprenguen d’aquesta organització que han tingut”.

Manca de condicions necessàries o de voluntat política?

A la fi de gener la ministra d’Economia, Nadia Calviño, en resposta a una interpel·lació del diputat Joan Baldoví, ja advertia que no es donen les circumstàncies adequades per a aplicar les clàusules de salvaguarda. Sebastià, però, manté una posició contrària i recorda que l’endemà de les declaracions de Calviño, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va apuntar la necessitat de revisar aquesta possibilitat.

Europa, recorda el portaveu, és deficitària en fruita i verdura i, “encara que ho férem tan malament com ho estem fent”, els nostres productes podrien ser competitius si no s’hi permetera entrar a qui no compleix els estàndards. Això, assegura, establiria un precedent per a abordar altres problemes del sector com l’entrada de producte egipci.

“La clàusula de salvaguarda per a l’arròs procedent de Cambodja i Myanmar es va aplicar després que em digueren que era impossible i es va dur a terme en un any. A vegades s’expliquen coses d’Europa que no són certes. La clàusula de salvaguarda per Itàlia es va demanar fa un any, ja s’hi aplica i Europa s’hi va sumar posteriorment”, recorda el portaveu.

Diferents perspectives ideològiques

Des de la formació valencianista pensen que aquesta situació és el resultat d’una aposta clara del PSPV pel neoliberalisme i el comerç internacional obert i desregulat “que els va portar a signar l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA)”. Si bé Jordi Sebastià admet que el tractat ha sigut beneficiós, manté que no té cap sentit “exportar al Canadà i perdre el mercat europeu” –que en l’actualitat suposa prop del 90% del mercat dels cítrics valencià.

“És un tema ideològic i nosaltres pensem que el Partit Socialista Europeu, que va caient i continuarà fent-ho, entre altres coses vol apostar per aquest model. Europa ha guanyat un munt de riquesa gràcies a això, però no ha guanyat benestar. Cal solucionar els problemes interns, però si els problemes de competència no s’arreglen no hi ha res a fer. A més, donar la culpa als agricultors, com fan des de certs sectors, em sembla agressiu”, ha assegurat Sebastià.