Torna la febre de la rajola: València multiplica per 10 les llicències per a habitatges d’obra nova entre el 2015 i el 2019

“La demanda va reaccionar una mica més tard a València, perquè a la ciutat i els seus voltants hi havia bosses d’estoc d’habitatges pendents de venda, la qual cosa va retardar l’inici de nous projectes. Amb la recuperació econòmica més assentada, l’activitat promotora també es va reprendre, i va arrossegar certs problemes de retards en la concessió de llicències. València va ser també un mercat que, pel seu potencial, va entrar en el radar dels inversors”.

Així han explicat fonts de la societat de taxació Tinsa l’espectacular augment que ha registrat la capital valenciana en els últims cinc anys pel que fa a la construcció d’habitatge d’obra nova. Una reactivació que, no obstant això, ha arribat més tard que a Madrid i Barcelona.

Segons dades de la delegació de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València, les llicències concedides per a l’execució de cases noves s’han multiplicat per 10 entre el 2015 i el 2019.

En concret, l’any 2015 es van concedir permisos per a la construcció de 329 pisos, el 2016 per a 1.319, el 2017 per a 2.483 habitatges, el 2018 per a 2.990 i l’any passat per a 3.223 habitatges.

Les mateixes fonts han explicat que la majoria d’elles s’estan executant en els nous sectors en desenvolupament de Malilla, la Font de Sant Lluís, Patraix, el Grau-les Moreres, Quatre Carreres i Benicalap.

Des de Tinsa han comentat que “València va iniciar la recuperació després de la crisi més tard que Madrid i Barcelona”. O, dit d’una altra manera, “s’ha recuperat més lentament”.

Encara que el preu mitjà de l’habitatge (nou i usat) va tocar terra en el primer trimestre del 2015 (va fregar els 1.000 euros de mitjana), quasi al mateix temps que Madrid, la pujada de preus no es va fer patent fins al 2017“. Així doncs, en el tercer trimestre del 2018 va arribar a 1.500 euros, és a dir, un 50% més en quasi quatre anys.

“Com que va començar més tard la recuperació, València encara mantenia el dinamisme els anys 2018 i 2019, mentre que a Madrid i Barcelona es detectaven ja els primers signes de refredament. En qualsevol cas, s’esperava que enguany ciutats com València o Màlaga començaren també a moderar el seu creixement de preus i d’activitat, d’acord amb una previsió de menor creixement econòmic a escala general. Economia i ocupació són dos factors clau que determinen el pols de la demanda”, han comentat.

De fet, segons les dades de l’Ajuntament, entre gener i el 8 de juny passat s’havien concedit llicències per a construir 816 habitatges nous, és a dir, a una mitjana de 163 al mes, per la qual cosa en el millor dels casos l’any podria acabar amb uns 1.958 habitatges autoritzats, lluny dels 3.223 de l’any passat.

Des de Tinsa han considerat que “la crisi sanitària ha trastocat els plans també del sector immobiliari; en aquest punt encara és ràpid per a establir diferències locals”.

No obstant això, han explicat que “davant la perspectiva d’una crisi econòmica, part dels nous projectes que estaven pendents d’iniciar-se quedaran en aturats fins que s’aclarisca l’escenari de demanda i finançament”.

A més, han afegit que “els projectes d’habitatges que estan ara en construcció tenen el suport de contractes previs de compres sobre plànol, però llançar-se ara a la cerca de compradors per a projectes nous esdevé menys arriscat en aquest context, a més que les entitats financeres podrien endurir les condicions d’accés al crèdit, tant per a la construcció com per als compradors finals”.