2025: l'any del caos en la mobilitat de València

2025: l’any del caos en la mobilitat de València

La saturació de l’autobús, el metro i Rodalies se suma a l’augment de desplaçaments en vehicle privat, que provoca situacions de col·lapse i incomoditat constant

València és una ciutat saturada de trànsit, pràcticament caòtica. Les queixes sobre la mobilitat en la capital valenciana, el nucli d’una àrea metropolitana que supera el milió d’habitants són una constant. Ho són pel que fa al transport públic –municipal i metropolità–, la xarxa de Rodalies, els embossos diaris en el vehicle privat i la xarxa de carrils bici. S’hi sumen actors recents que arriben a entorpir la mobilitat metropolitana: els patinets elèctrics, els vehicles de sharing i els tuc-tucs turístics. I el fracàs de la zona de baixes emissions, que, a més de paralitzar les mesures contra la contaminació generada pel trànsit, posa en risc ajudes milionàries. El model de mobilitat del PP i Vox sembla que no funciona.

En els últims anys han augmentat considerablement els desplaçaments diaris i el volum de trànsit a la ciutat, amb 1,8 milions de desplaçaments diaris registrats el 2024 i prop de 600.000 cotxes entrant a la ciutat cada matí el 2025. En són una mostra els embossos en les entrades de la ciutat, però també en les seues artèries comercials: les dades del carrer de Colom apunten a un 33% més de trànsit des de la supressió del carril bus, que també dispara les emissions contaminants. Han augmentat també les places de zona blava, quasi un 10% a la ciutat, contra el criteri veïnal, que reclama més aparcament de residents per barris, segons va denunciar Compromís.

La percepció de la qualitat del transport públic municipal també ha empitjorat: les enquestes municipals apunten que el servei d’autobús deixa de ser dels més ben valorats i passa del 7,2 el desembre del 2024 al 6,6 el juliol del 2025, mentre que el 2023 es valorava amb un 7,9. És una caiguda de dos punts en dos anys. Les queixes sobre el transport públic se situen en el top 10 de problemes que subratllen els veïns, enquestats periòdicament per l’Ajuntament, segons el baròmetre de juliol. La saturació de línies d’autobús com el 95 –que va a la Ciutat de la Justícia, però també cap al port– i altres línies de l’EMT que van cap a la façana marítima provoquen queixes constants en xarxes socials, els usuaris de les quals ho vinculen al creixement del turisme. L’edil de mobilitat, Jesús Carbonell, va apuntar l’octubre passat que l’augment del trànsit es deu essencialment a un augment de la població a la ciutat i la seua àrea metropolitana. La regidoria manté una presència policial constant en els punts conflictius.

La situació de l’EMT és delicada, amb un conflicte sense aparença de resolució amb la Generalitat Valenciana. L’Ajuntament de València reclama a l’Autoritat Metropolitana de Transports (ATMV) 40 milions d’euros per la rebaixa dels títols de transport bonificats, l’anomenada targeta Suma, que busca la integració tarifària de l’àrea metropolitana. No hi ha acord entre administracions sobre la manera de comptar la bonificació i cada mes que passa el forat creix.

A aquest buit pressupostari caldrà sumar les conseqüències de la zona de baixes emissions, el conflicte de més importància que afronta el govern de María José Catalá, l’aliança del PP i Vox. La postura de la ultradreta contrària a aprovar una ordenança contra la contaminació vinculada al trànsit, que a penes incloïa restriccions, pot derivar, segons l’oposició, en fins a 150 milions d’euros, entre multes i pèrdua de subvencions. De moment, està per veure si València pot accedir a les subvencions de transport del Ministeri, condicionades a l’aprovació d’aquesta ordenança el 2026. Català ja va assumir que en el primer trimestre caldria injectar 14 milions a l’EMT per a mantindre els preus reduïts. El regidor Jesús Carbonell va defensar que ho va intentar fins a l’avorriment, però no va acceptar cap proposta de l’oposició en el ple. El seu equip continuarà treballant-hi el semestre vinent.

En un altre ordre estan les obres de l’avinguda de Pérez Galdós i la de Giorgeta, que des que es van iniciar a l’estiu han creat un autèntic tap en la zona oest de la ciutat, amb llargues cues en hores punta. En el segon semestre de l’any ha coincidit amb obres en la línia de Metrovalència que arriba fins al Marítim i obres de manteniment del tramvia. Les queixes sobre el metro, que depén de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, es donen diàriament, quasi al mateix temps que les incidències i els retards, amb línies en els trams urbans que estan a rebentar.

Compromís: “Catalá s’ha encabotat a ser la més cotxista”

Per a Giuseppe Grezzi, regidor de Compromís que va ser responsable de l’Àrea de Mobilitat Sostenible durant els dos mandats de Joan Ribó, “el 2025 ha sigut l’any de la consolidació del model de Catalá per a València en matèria de trànsit, i també en què s’ha confirmat el seu fracàs”. L’edil en l’oposició considera que l’alcaldessa “s’ha encabotat a ser la més cotxista”, amb mesures que no han desincentivat l’ús del vehicle privat.

“La cosa més lògica és que haguera assumit algun error, perquè fins i tot projectes seus com el Pla Director de l’EMT reconeixen que les línies que ella ha modificat han empitjorat amb els seus canvis”, considera, alhora que creu que “ara mateix pot ser l’única alcaldessa d’Europa que fomente [l’ús del vehicle] com a sinònim del progrés, com si visquérem en el 1960”. L’edil creu que ha posat en marxa “coses fins i tot que ni els seus votants esperaven, com augmentar un 10% la zona blava a la ciutat. És desficaciat, però Catalá, amb cada gest que fa en política de mobilitat, com la seua fracassada ZBE, s’ha aferrat a llançar un missatge de benvinguda als cotxes, com a sinònim de llibertat, i el resultat, no cal dir-ho, és que genera un enorme col·lapse a la ciutat com ningú recordava”.

El PSPV: “Cada any passen 20.000 cotxes més”

El portaveu socialista Borja Sanjuan apunta que el “balanç de María José Catalá en matèria de mobilitat és que cada any passen 20.000 cotxes més per la ciutat de València”. “Les línies de l’EMT circulen més lentament i, a més, hem entrat per primera vegada en el top 100 de les ciutats del món més congestionades”, denuncia el regidor de l’oposició, que creu que “en aquest sentit, María José Catalá té cert èxit, perquè la seua política era augmentar el nombre de cotxes de la ciutat de València, encara que fora a costa de la salut dels valencians i valencianes”.

L’edil recorda que les obres de Pérez Galdós no acabaran amb el túnel, com demanen els veïns, i els projectes com substituir el Corredor Verd per carrils per a vehicles. “María José Catalá augmenta pretesament el nombre de cotxes a la ciutat de València i això té conseqüències sobre la ciutat i sobretot té conseqüències sobre la salut. El 2025 és un any pèssim per als que pensem que a València s’ha de poder caminar més i respirar millor”, conclou Sanjuan.