Tres reptes i deu assignatures pendents del govern valencià per al 2016

Com va anunciar la vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, de Compromís, el Consell que presideix el socialista Ximo Puig té previst fer balanç en el seu primer ple de l’any sobre el grau de compliment de l’Acord del Botànic, que al juny passat va atorgar un full de ruta a la nova majoria d’esquerres. Oltra ja ha avançat que una bona part de les mesures incloses en aquell pacte, especialment les referides al rescat de les persones i la recuperació de drets socials, s’han complit o estan encarrilades, mentre que Antonio Montiel, dirigent de Podem, aspira que l’acord s’actualitze i es renove al més prompte possible.

El 24 de maig del 2015, amb les eleccions autonòmiques, es va encetar un canvi de cicle polític que les eleccions generals del 20 de desembre han confirmat, a pesar de les incerteses per la complexitat del resultat. A falta d’aclarir el dubte sobre l’eventual formació d’un Govern espanyol necessàriament multipartidista o la convocatòria de noves eleccions, el Govern valencià, format pel PSPV-PSOE i Compromís i amb el suport parlamentari de Podem, afronta almenys tres grans reptes i es veu emplaçat a aconseguir avanços en una desena de matèries aquest any 2016.

Tres reptes

Nou finançament autonòmic. La incertesa no facilita al Consell un escenari en què plantejar de manera efectiva la reforma imprescindible del model de finançament autonòmic. La possibilitat d’un Govern en funcions presidit per Mariano Rajoy, que dure uns quants mesos, prolongaria també la provisionalitat en una matèria que exigeix una negociació a fons de caràcter multilateral, ara més complexa per la diversitat més gran d’actors i l’absència de majories clares.

Donar protagonisme en l’agenda política a la modificació d’un sistema de finançament que perjudica els valencians, amb una reforma de la Constitució en el tauler, no serà tasca fàcil. Tampoc serà senzill exigir la compensació del deute històric, és a dir, del dèficit de finançament acumulat, encara que el debat de la reforma pendent de l’Estatut d’Autonomia per a aspirar a la mitjana en inversions estatals, que segueix pendent en el Congrés atés que no decau d’una legislatura a l’altra, pot funcionar com a caixa de ressonància de la reivindicació valenciana.

Corredor Mediterrani. La construcció de l’eix ferroviari litoral acumula rectificacions i retards. El Govern del PP no l’ha considerat una prioritat, l’ha devaluat i ha convertit el que en altres traçats és una línia d’AVE en una adaptació d’amplada europea i ha incomplit les dates anunciades d’entrada en servei. Qualificat en l’Acord del Botànic com una “infraestructura estratègica”, poc li cal fer al Consell més que seguir “pressionant el Govern central perquè complisca els compromisos adquirits”.

Nova RTVV. A diferència dels anteriors, aquest repte depén del tot del Consell i de la majoria parlamentària que el sosté. En els primers compassos de la legislatura, no sense contradiccions, s’han posat les bases per a recuperar el servei de radiotelevisió autonòmica que el PP d’Alberto Fabra va tancar el 2013. Una llei que reverteix aquella decisió, aprovada a les acaballes del 2015, preveu que es redacte en el primer semestre del 2016 una norma que permeta obrir una nova Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) aquest mateix any.

Deu assignatures pendents

La gestió sostenible de residus, amb el panorama de caos, corrupció i conflictes heretat de l’era del PP, podria considerar-se un repte, però és en realitat una assignatura pendent que el Govern valencià s’ha proposat resoldre durant la legislatura. Té a veure amb la “transició ecològica” que l’Acord del Botànic planteja com a aspiració transversal.

Una aspiració semblant és articular un model productiu nou basat en la innovació i la reindustrialització, objectiu per al qual es coneixen ara com ara poques accions concretes, més enllà de la creació d’una Agència Valenciana de la Innovació.

Una cosa semblant passa amb la intenció de recuperar el sistema financer valencià. L’Institut Valencià de Finances (IVF), en efecte, es converteix en una entitat pública que facilita l’accés al crèdit europeu, però més enrevessada sembla la tasca d’“incentivar” el model de “caixes d’estalvis no bancaritzades” i la creació de cooperatives de crèdit.

La reversió de les privatitzacions de serveis públics essencials és una de les banderes que l’esquerra va alçar contra el PP, molt especialment pel que fa a la sanitat. Assumit ja que la recuperació només es produirà quan caduquen, guanya protagonisme l’execució anunciada d’una auditoria de les concessions sanitàries que permeta aclarir-ne els costos, fins ara camuflats en la confusió.

Un compromís concret en l’àrea educativa com va ser presentar un calendari d’eliminació de tots els barracons planteja a la Generalitat la necessitat de planificar inversions en infraestructures educatives sense disposar de prou recursos. De caràcter polític més genèric, però no menys ambiciosa, és la intenció d’elaborar una llei valenciana d’educació “consensuada amb la comunitat educativa”.

Genuïnament política és la prevista reforma de la llei electoral valenciana “per a fer-la més representativa i proporcional”, una intenció en què els tres partits del Botànic troben una certa coincidència amb Ciutadans, encara que s’ha de veure com es concilien els interessos dels tres partits del pacte i quin paper acaba fent un PP que va apostar sense èxit la legislatura passada per un sistema d’elecció directa de diputats en circumscripcions uninominals, amb què s’hauria beneficiat a la formació majoritària.

La promulgació d’una nova llei de transparència és un altre dels compromisos del Botànic, que el Consell ha situat com a objectiu a mitjà termini, ja que opta per desenvolupar l’aplicació de la norma que el PP va deixar aprovada en l’últim minut de la legislatura anterior. Un conveni amb Transparency International, la constitució del Consell de la Transparència i la tramitació d’una proposició de llei per a crear una agència valenciana contra el frau i la corrupció reflecteixen que, en aquest àmbit, l’activitat de la nova majoria és intensa.

Una idea que l’Acord del Botànic recollia com una qüestió genèrica s’ha revelat crucial en els primers mesos del nou Govern valencià, la reordenació de l’Administració. No és una tasca menor, per exemple, recompondre àrees de la Generalitat despoblades de funcionaris a causa de l’externalització de serveis, com ocorre en Agricultura amb la gestió de les ajudes europees, o en certs serveis de Medi Ambient, les tasques del qual van ser desviades a empreses públiques com ara Vaersa o Tragsa durant l’època del PP.

Finalment, entre els objectius del Botànic figura la creació d’una agència tributària pròpia. Recollida en l’Estatut d’Autonomia, l’eventual posada en marxa és una basa en la negociació que prompte o tard es plantejarà a escala estatal, amb el conflicte independentista a Catalunya com a teló de fons, per a reformar el sistema autonòmic en clau federal.