Afuselleu l’humorista: quan el franquisme va condemnar a mort el director i el dibuixant estrela de ‘La Traca’

El 10 de juny de 1940, pocs mesos després d’haver acabat la Guerra Civil, un consell de guerra dictava sentència de mort per a Vicent Miguel Carceller i Carlos Gómez Carrera (‘Bluff’), pena que va ser executada el dia 28 d’aquell mateix mes en les tàpies del cementeri de Paterna, conegut com el ‘paredón’ d’Espanya, on hi ha enterrades les restes de 2.238 represaliats pel franquisme. El seu delicte, haver publicat vinyetes en què hi havia caricaturitzat –fins i tot transvestit– el dictador Francisco Franco o una esvàstica esclafant Espanya i els seus ciutadans amb el lema: “El somni del Führer espanyol”. Carceller (50 anys) i Gómez Carrera (37) havien sigut el director i el dibuixant estrela de la revista satírica valenciana La Traca, “la més polèmica, la més jocosa, la més llegida” d’Espanya.

La sentència, dictada per un tribunal militar, recull que La Traca, setmanari propietat de Carceller , “es dedicava de la manera més baixa, grollera i obscena a insultar les més altes personalitats representatives de l’Espanya Nacional, de la dignitat de l’Església i els principis informants del Gloriós Moviment Salvador de la nostra Pàtria, aprofitant la popularitat adquirida en anys anteriors, en benefici de la subversió marxista” i condemna a la pena de mort Carceller i Gómez Carrera “com a autors del qualificat delicte d’adhesió a la rebel·lió militar”. També es va destruir la seua obra. Més sort va tindre el també dibuixant José María Carnicero, condemnat a trenta anys de presó.

La Traca, que va començar a publicar-se l’any 1884 sota el guiatge de dos valencians republicans, Manuel Lluch Soler i Luis Cebrián Mezquita, va tancar l’any 1938. Carceller es va incorporar a la publicació el 1909 i en va ser director en l’època de més èxit de la revista –va arribar a vendre més de mig milió d’exemplars durant la Segona República.

COL·LECCIÓ RAFAEL SOLAZ

Poc després de ser ajusticiats a Paterna, Teresa de Escoriaza, escriptora i cunyada de ‘Bluff’, recordava, sobre la mort de Gómez Carrera, que ell només tenia les mans tacades “de carbonet” i no de sang: “Era un dibuixant i res més”, que durant la guerra no havia fet res més que “dibuixos satírics” amb l’objectiu d’aconseguir uns ingressos fixos amb què poder “subsistir. Mai va fer cap altra cosa”.

Relata també que, després de traslladar-se a Madrid, un grup de falangistes es va presentar a sa casa a València per detindre’l, que li van arrancar “dels braços la seua filleta” i el van tindre més d’un any a la presó sense haver-lo processat, “perquè la veritat era que no hi havia res de què acusar-lo”. Tanmateix, acusat de ser autor d’unes “historietes caricaturesques”, se’l “va sentenciar a la pena capital i va ser afusellat de seguida”.

La transgressió com a norma

El 2016, la Universitat de València va fer en el Centre Cultural de la Nau una exposició sobre aquesta revista satírica (‘La transgressió com a norma’) en què es repassava la seua història de “lluita contra el poder” a través del “riure, la sàtira i la intel·ligència”, tal com van destacar llavors els comissaris de la mostra, Antonio Laguna i Francesc Andreu Martínez. En referència a les execucions de Gómez Carrera i Carceller, que “en qualsevol ciutat normal tindria un parell de monuments”, però a qui “no coneix ni sa mare” a València , els comissaris van sentenciar: “Es va afusellar el riure”.

El caricaturista valencià Lamberto Ortiz, autor del llibre Redescubriendo a Bluff, el dibujante que se enfrentó al franquismo, defineix Gómez Carrera com un “referent de l’humor” en l’Espanya republicana que es va enfrontar al franquisme fins al punt de “pagar-ho amb la vida”. Ortiz recorda que la dictadura va esborrar la memòria de qui considerava un “dibuixant satànic”. “Fins i tot es va prohibir parlar d’ell”, apunta i recorda que per fi, dècades després, s’ha recuperat la seua memòria.