Així és 15M verd a València: un impuls a l’agenda contra el canvi climàtic

Divendres milers d’estudiants espanyols se sumaran a la vaga mundial contra el canvi climàtic. A València, un grup encara reduït de joves amb consciència ecologista reclama als governs progressistes que es prenguen de debò el present del planeta. El moviment Fridays for Future València ha convocat una concentració en la plaça de la Mare de Déu en sintonia amb 1.300 ciutats més d’un centenar de països europeus perquè els dirigents de totes les administracions i agrupacions polítiques es prenguen de debò l’ecologisme.

El Govern valencià va anunciar mitjançant la seua portaveu, Mónica Oltra, que donaria suport a les demandes dels ecologistes mil·lenistes, ja que l’executiu del Botànic va integrar en el seu acord la perspectiva ecologista de manera transversal i advoca per un canvi de model productiu. En línia amb l’objectiu i amb les recomanacions de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, el Govern autonòmic i els ajuntaments progressistes han anat incorporant una agenda ecologista pròpia i una sèrie de mesures a petita i gran escala per fer la política més verda.

Estratègia de Canvi Climàtic

El ple del Consell va aprovar l’1 de març l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic per a la dècada vinent. Un pla que, davant l’evidència, es basa en tres puntals: la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, l’augment de les energies renovables i la millora en l’eficiència energètica. La iniciativa s’emmarca en la directiva europea sobre canvi climàtic, que estableix com a objectius l’augment de l’eficiència energètica, almenys, del 32,5% per al 2030 i una quota d’energia procedent de fonts renovables, almenys, del 32% del consum final brut de la Unió Europea el 2030.

El pla proposa un model de transició energètica baix en carbó en favor del consum d’energies renovables autòctones o impulsar un ús “racional” de l’energia. L’executiu autonòmic considera que el sector públic ha de liderar la lluita davant el canvi climàtic, promovent l’estalvi energètic i l’ús de les energies renovables, “com a exemple davant tota la ciutadania”, per la qual cosa s’ha creat un paquet de mesures específic per a l’administració sostenible.

Adeu a les centrals nuclears d’ací a 15 anys

El consell de ministres va aprovar el 22 de febrer passat el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i la denominada Estratègia per a una Transició Justa, que preveu un tancament escalonat de les centrals nuclears per a potenciar l’energia eòlica.

El tancament està previst per ordre d’antiguitat i en funció de la vida útil de cadascuna, per la qual cosa cap no tancarà abans del 2025 ni després del 2035. En el cas de Cofrents, la concessió caduca l’any 2021 i la seua vida útil acaba el 2024, encara que la direcció de la central planeja construir un magatzem de residus que allargaria la seua vida útil, dins del període previst pel Govern.

Conversions en zona de vianants i restriccions al trànsit

Des que va arribar a l’Ajuntament de València, una de les obstinacions del regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi ha sigut convertir en zona de vianants la ciutat i fer-la accessible per als ciutadans que no es desplacen amb vehicles de motor. L’objectiu del Govern de la Nau, la unió del PSPV, Compromís i València en Comú, és traure el trànsit del centre de la ciutat i buscar un model similar al de les grans capitals europees. Vegeu el foment del transport públic urbà i d’altres mitjans de transport com la bicicleta.

Els primers passos es van fer en el centre històric, buidant de cotxes l’entorn de la Llotja, de les torres de Quart i les de Serrans. El pas decisiu, i potser el més complicat, arribarà amb la reurbanització de la plaça de la Reina, difícil d’aconseguir, atesos els terminis burocràtics, abans de les eleccions.

A Alacant, des de l’any passat s’ha posat en marxa un procés per a convertir en zona de vianants el centre de la ciutat mitjançant un procés participatiu. A Castelló, el grup Castelló en Moviment insisteix en la necessitat de convertir en zona de vianants més carrers de la ciutat i del l Grau mitjançant el pla urbanístic.

Gestió de residus: reciclatge i pagament per generació

La conselleria de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural té a punt el nou Pla Integral de Residus, que preveu com a obligatòria la recollida selectiva (separació per contenidors) i defensa el model de recollida porta a porta. El pla introdueix el pagament per generació; és a dir, com més fem es genera, més es paga, i estableix que els ajuntaments hauran de dissenyar un pla de gestió adaptat als grans municipis. Aquest mateix pla relega la incineració de residus com a última opció en l’àmbit comercial i industrial.

D’altra banda, l’Ajuntament de València va fer extensiu des de principis del 2018 el sistema de recollida de residus orgànics, instal·lant l’anomenat contenidor marró per la meitat dels barris de la ciutat. El 2020 es preveu la reducció de la taxa de fems per la venda del compostatge sorgit de la recollida selectiva de matèria orgànica. Per al mateix any, la conselleria d’Elena Cebrián es marca com a objectiu que el 2020 el 45% del fem orgànic generat a la Comunitat Valenciana (250.000 tones) es puga recollir en origen.

A nivell autonòmic, Podem ha lluitat durant aquesta legislatura per introduir el Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR), que, davant els conflictes amb els seus socis de legislatura, va derivar en una llei de residus d’economia circular, que no s’ha pogut aprovar a causa de l’avançament electoral.

Un altre model de consum

L’estratègia valenciana de canvi climàtic també té lloc en la seua agenda per al consum. El model econòmic i de producció ocupa un paper crucial en la reducció de la petjada de carboni.

En l’àmbit de la salut, el projecte passa per promoure l’alimentació saludable i l’activitat física, amb accions que promoguen el consum d’aliments de proximitat, si pot ser de producció ecològica. Anar, en la mesura que siga possible, caminant o amb bicicleta a la faena o a les activitats diàries repercuteix de manera positiva en la salut i contribueix a la reducció. Consumir menys plàstics i envasos, anar a comprar amb bosses reutilitzables o a granel són altres granets d’arena a sumar.

En aquest mateix marc, l’estratègia proposa regular les compres en centres públics de treball i educatius, de manera que s’incloguen clàusules específiques que garantisquen en una proporció mínima la compra de fruites, verdures i hortalisses fresques, aliments de proximitat i de producció ecològica.