Despatxades, sense cobrar l’ERTO, sense ajudes, les ‘kellys’ tornen al carrer per denunciar la seua invisibilitat en la pandèmia

Benidorm acull dimarts la celebració més pessimista de la història amb motiu del Dia Internacional del Turisme. D’una banda, els empresaris turístics, entre ells la patronal hotelera Hosbec, s’han unit per manifestar-se amb cotxe pels carrers de la ciutat per carregar contra el Govern “pels seus discontinus despropòsits” i reclamar la prolongació dels ERTO, entre altres reivindicacions. De l’altra, les cambreres de pis dels hotels es reuniran al matí a la plaça de l’Ajuntament per exigir el compliment dels drets laborals i socials “ara més que mai”.

Tot va començar el 15 de març passat. L’entrada en vigor del decret de l’estat d’alarma va comportar l’acomiadament de María i el de la majoria de les kellys. Aquesta dona, que oculta el seu nom “per por de les llistes negres”, havia renovat un mes més el seu contracte temporal tres dies abans. Des de llavors, ha estat cobrant l’atur fins que se li va esgotar el 15 de juliol. Ha intentat accedir a l’ajuda familiar, però li han denegat aquest subsidi, perquè el seu fill, que viu a sa casa amb el seu bebé, va trobar faena uns dies abans, i la va deixar, en teoria, sense càrregues familiars. En la pràctica, el contracte de treball del seu fill era de només dues setmanes.

Ara es reconeix impotent. “No sé què fer”, diu aquesta dona natural de Romania que ha passat els últims 20 anys dels seus 43 a Espanya. “Està clar que de faena a Benidorm no n’hi ha, ni tan sols de netejadora de cases, perquè la gent no es pot permetre aquesta despesa”. Silvani, per part seua, ha tingut “la sort” de treballar aquest estiu com a cambrera de pis. Va ser a Calp, li van fer un contracte d’un dia per a netejar un hotel que estava mesos tancat i després li van fer un altre contracte d’una setmana. “En teoria eren 5 hores al dia i vaig estar fent-ne 8”, avança. “Les tres hores extra al dia no me les van pagar i, si em queixe, em poden despatxar”, denuncia. Des d’aquest estiu viu sense cap mena d’ajuda, a l’espera de superar l’any legal des que va regularitzar la seua situació al país, diu aquesta brasilera de 41 anys.

Un any més té Mari Carmen. Al principi no té clar si usar el seu nom real o no, “tinc por que m’identifiquen, però si no donem la cara…”, reconeix. Ella s’autodenomina “privilegiada” perquè ha estat cobrant des del principi l’ERTO, llevat d’aquest mes. “Tinc companyes que només han cobrat dos mesos, així que imagina’t”. Abans del conoravirus, venia d’estar a mitja jornada en un hotel de Benidorm on la tractaven “més o menys bé”. “Si ho compare amb la meua faena anterior, en la qual em van despatxar després de sol·licitar la baixa per haver-me cremat un ull amb un producte anticalç, perquè havia millorat”, assenyala. 

“Jo no vull viure de l’ERTO”, prossegueix. Aquesta kelly, mare de tres fills a càrrec seu, cobra actualment 455 euros –aquest mes no l’ha cobrat encara– i ha de fer front a un lloguer de 450 euros. Com sobreviu? “És molt dur, estic aguantant pels xiquets”, respon. “El que faig és anar jugant amb les factures, aquest mes no pague la llum fins que calcule que s’aproxima el tall i ja pague i coses així”, assumeix. “I si hui he fet llentilles, en guarde una mica i d’ací a dos dies hi afig més llentilles”.