Què fa aquest xalet en aquest barranc? La convivència tan difícil de l’urbanisme i el risc de catàstrofes
Mentre els experts encara debaten si la magnitud d’aquesta última gota freda o DANA té a veure amb el canvi climàtic, les dades dels plans territorials reflecteixen una evidència: els mapes de perillositat ja advertien del risc d’inundació en localitats com les del Baix Segura i Ontinyent, a la Vall d’Albaida, especialment afectades per l’aigua. L’última DANA (depressió d’aire fred en nivells alts) ha generat tempestes catastròfiques en aquesta comarca del sud d’Alacant, limítrof amb Múrcia, i en localitats de l’interior valencià de què encara es van recuperant els seus habitants.
A la ciutat d’Oriola, una dels més devastades, es van superar els 400 litres per metre quadrat durant el temporal de la setmana passada i la comarca es va convertir en un gran fanguer. Hi va haver d’intervindre l’exèrcit, hi ha dues víctimes mortals (sis entre totes les comunitats afectades), desenes de persones van ser rescatades, l’estimació dels danys materials s’acosta als 1.500 milions d’euros i el Govern autonòmic ha demanat la declaració de zona catastròfica.
Segons les dades de les confederacions hidrogràfiques, gairebé 300 municipis valencians –més de la meitat de la comunitat autònoma– tenen risc d’inundació. El Pla d’Acció Territorial de Risc d’Inundació (Patricova) delimita les zones inundables i els nivells de perill sobre la base de diversos estudis que tenen en compte les conques dels rius, l’extensió del terreny, la cartografia i les dades històriques.
Aquests plans acaben formant uns mapes de risc i dibuixen les zones especialment perilloses. En les dades disponibles en la web de l’Institut Cartogràfic Valencià ja s’adverteix en un color roig ben visible del risc per a les poblacions del Baix Segura i d’altres localitats de veure els carrers inundats.
El pla autonòmic es va aprovar l’any 2003 amb el govern del Partit Popular i es va revisar el 2015 amb l’executiu del PSPV-PSOE i Compromís. El document classifica com a zones no urbanitzables –amb algunes excepcions quant a infraestructures– les que tenen un alt risc d’inundació.
No obstant això, es plantegen diversos problemes: d’una banda, que molts municipis són anteriors a aquestes avaluacions –el pla del 2003 va ser el primer instrument autonòmic que va limitar la construcció en zones inundables, encara que no eximeix l’Administració de prendre mesures preventives– i, de l’altra, l’especulació urbanística i la construcció il·legal, que durant anys han anat estenent-se a pler en determinats municipis. Hi ha polítics, com Carles Mulet, senador de Compromís, que afigen responsabilitat a les confederacions hidrogràfiques, a què fa mesos que insten a intensificar la neteja dels barrancs per a minimitzar els danys causats per les riuades.
Els experts consultats per eldiario.es coincideixen a responsabilitzar d’una part dels mals a l’especulació urbanística i la falta de control a l’hora de complir la normativa. Des d’Ecologistes en Acció, Santiago Barajas explicava que “en la costa mediterrània, la voracitat urbanística que ha imperat en la segona meitat del segle xx i en el mateix segle xxi ha fet que no es paren a pensar en els llits dels rius abans de construir, de manera que hi ha habitatges, fins i tot urbanitzacions cares, que estan en risc d’inundació”. A la Comunitat Valenciana, 600.000 persones viuen en zones amb el risc d’inundació, segons el Patricova.
La pregunta que balla per alguns caps és bastant òbvia: per què es permet construir xalets o habitatges en zones inundables?
