Atitlan demanarà aquest mes llicència d'obres per aixecar l'hotel i les oficines al costat del nou estadi del València CF

L'avanç de les obres del nou estadi del València CF fa que els projectes que van associats estiguen fent passes també de cara a la seua consecució. Un d'ells i de gran importància per la seua envergadura és l'execució de les dues torres de terciari destinades a oficines i a un hotel, ambdós amb baixos comercials, que s'aixecaran al costat del coliseu de l'avinguda de les Corts Valencianes.

Al maig de 2024, el club i Atitlan van oficialitzar l'acord pel qual l'empresa valenciana d'Aritza Rodero i de Roberto Centeno van adquirir els 40.000 metres quadrats d'us terciari per un import pròxim als 35 milions d'euros.

El passat mes d'octubre, l'Ajuntament va aprovar l'estudi de detall de les esmentades edificacions. Tal com va acordar el ple del Consistori i ve reflectit en les fitxes urbanístiques, l'obtenció de la llicència d'obres per edificar els immobles no s'atorgaria fins que el València CF fera efectiu el pagament del poliesportiu adjacent a l'estadi, valorat en 11,2 milions d'euros. Una quantia que el club ja va dipositar a les arques municipals el mateix mes d'octubre.

Així doncs, el següent pas perquè les dues torres puguen iniciar-se és la presentació per part d'Atitlan del projecte definitiu per a l'obtenció de la llicència d'obres, un pas que segons ha esbrinat elDiario.es, es donarà aquest mateix mes, o el pròxim com a màxim.

Segons l'informe del servei de planejament al qual ha tingut accés aquest diari, en relació amb l'estudi de detall, “la proposta defineix, per a les parcel·les d'usos terciaris, una àrea de moviment de forma que, amb les seues altures, permeta una distribució volumètrica integrada amb l'entorn, tant cap a l'àmbit de major escala de l'Avinguda Corts Valencianes i el nou estadi, com cap a l'àmbit d'escala més reduïta del barri de Benicalap”.

També generen “espais lliures de l'illa en un entorn urbà adequat, obert cap a l'avinguda de les Corts Valencianes i cap al nou estadi, de forma que es favorisquen les visuals amples de l'estadi, s'aprofiten les sinergies entre els diferents usos i la ciutat guanye un espai dinàmic i atractiu”. Dins l'àrea de moviment definida, “es representa amb caràcter orientatiu i no vinculant, una possible proposta dels edificis terciaris que exhaureix l'edificabilitat assignada a la parcel·la sense traspassar l'entorn exterior”.

D'aquesta forma, “el futur projecte definitiu podrà comptar amb cert grau de llibertat per al seu desenvolupament i la seua volumetria podrà tindre un nombre de plantes inferior sempre que es colme dita edificabilitat dins de l'entorn màxim definit per les àrees de moviment”.

El volum parteix d'“un basament comú, amb una altura variable de planta baixa a planta quarta, del qual emergeixen dos blocs, un de 20 plantes a la zona més pròxima a l'Avinguda Corts Valencianes i un altre de 16 plantes a l'extrem cap al carrer Nicasio Benlloch”. Aquest últim “redueix les seues altures de forma esglaonada cap al barri de Benicalap per respectar la línia de retranqueig en funció de l'altura de cornisa”.

Aquesta plaça oberta cap a l'avinguda de Corts Valencianes “es prolonga en l'espai que discorre entre l'estadi i els edificis terciaris de manera que es generarà una zona d'activitat entre el públic de l'estadi i el dels usos terciaris”.

L'informe municipal aconsella “grafiar clarament en el plà d'ordenació, la zona de separació entre l'estadi i els edificis terciaris, que disposarà obligatòriament d'un caràcter de superfície d'us públic encara que la seua propietat siga privada”.

Un dels aspectes més controvertits del projecte és l'aparent proximitat dels nous edificis a l'estadi. Al respecte, el document de l'Ajuntament recull que les distàncies mínimes entre l'edifici de l'estadi i l'entorn màxim establert en els plànols per als edificis terciaris és la següent: “Des del nivell +0,00m a +6,00m es manté una distància superior de 15 metres a la façana de l'estadi, a excepció de les zones puntuals que suposen els nuclis de comunicació vertical, on aquesta distància és superior a 7,5 metres. Aquests estretaments (4 nuclis de 11,80 metres de longitud) representen una longitud del 6,25% respecte de la longitud de façana de l'estadi (755 metres de longitud total), inferior al 20% establert en l'article 18 de la Modificació del Pla ATE . A partir del nivell +6,00 metres l'entorn dels edificis terciaris manté una distància superior a 7,5 metres de qualsevol punt de l'estadi, segons es justifica en els plànols corresponents”.

Pagaments en funció de l'avenç de l'obra

Una de les condicions del contracte signat entre el València CF i Atitlan és que els fons s'han de destinar de forma íntegra a l'execució del nou estadi, ja que la finalització de tots dos projectes, tant del terciari com del coliseu, estàn vinculades per qüestions tècniques de seguretat i accessos. D'aquí que els pagaments de la transacció vagen a executar-se per fases, a mesura que avancen les obres del recinte esportiu.

Com va informar aquesta redacció, l'increment dels costos en el sector de la construcció com a conseqüència de la guerra d'Iran podria suposar un obstacle per a la consecució de les obres. Si bé és cert que és aviat per saber fins a quin punt es veurà afectat aquest i qualsevol altra gran infraestructura, ja que en part dependrà la durada del conflicte, les diverses patronals del sector com Fevec i Fecoval ja parlen d'augments dels preus dels materials d'entre el 40% i el 44% respectivament.

Segons les dades oficials oferides a l'abril del passat any per FCC, constructora que executa els treballs, el cost de finalitzar el nou estadi és de 194,6 milions d'euros, que s'elevarien a 280 milions sumant l'IVA, les despeses generals i el benefici industrial. Aplicant un augment del 40% sobre el pressupost base (sense impostos) eixiria un increment d'uns 77 milions d'euros.

Quant a la finançament, el club va signar el passat any amb Goldman Sachs un crèdit de 237 milions d'euros per finançar les obres. A aquesta quantia se sumen els 80 milions dels quals ja disposava pel crèdit de CVC facilitat per La Liga (dels quals ja ha utilitzat uns 30 milions) i els 35 milions que percebrà d'Atitlán per la parcel·la de 40.000 metres quadrats d'us terciari en la qual s'aixecarà una torre d'us hoteler i una altra d'oficines. En total, 352 milions d'euros.