Camps col·loca en primera fila del seu desafiament a Mazón un advocat que exerceix una acusació popular de la DANA
LLEGIR EN CASTELLÀ
L’expresident Francisco Camps va col·locar l’advocat Juan Chapapría en la primera fila de l’acte de dimecres en què va anunciar que disputarà el lideratge en el PP valencià al president Carlos Mazón, qüestionat seriosament per la seua gestió de la DANA. Es tracta d’un ‘campista’ convençut que està afiliat al PP des dels 16 anys i que també representa, en la seua faceta professional d’advocat, una de les acusacions populars en la causa de la DANA, en què defensa aferrissadament l’actuació diligent dels dos investigats, l’exconsellera del PP Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic, Emilio Argüeso.
Chapapría prové del PP de Torrevella, a la comarca del Baix Segura, on va tractar de disputar el lideratge a Eduardo Dolón, dirigent dels populars en la localitat molt pròxim a Mazón. Més enllà de les lluites internes en el si del PP valencià, es dona la circumstància que Juan Chapapría representa com a lletrat en la causa de la DANA el minúscul partit Valoes, presidit a la Comunitat Valenciana per Andrés Ortiz Perona. Paradoxalment, es tracta d’una acusació popular que s’ha posicionat més aïna com a defensa dels dos únics imputats.
Per part seua, Francisco Camps compatibilitza l’oficina d’expresident, en què té un xofer i una secretària, amb el seu treball en el despatx de Pablo Delgado, l’advocat que va exercir la seua defensa en les últimes causes en què va estar imputat o processat i de les quals va ser absolt. Chapapría compta amb Camps com a ‘Of Counsel’ (una mena de conseller extern) en el seu bufet, amb seu a València, Alacant i Múrcia.
“Fa dos anys i mig, els dos vam decidir que havíem de posar en marxa un projecte polític”, explica Juan Chapapría en una conversa telefònica amb aquest diari. “Em sent molt identificat amb Francisco Camps”, postil·la.
L’advocat celebra la decisió del seu amic de postular-se per a disputar el lideratge del partit a l’actual secretari general i inquilí del Palau de la Generalitat, Carlos Mazón. “La decisió està presa i és irreversible, no té marxa arrere”, adverteix.
Chapapría no oculta el malestar dels nostàlgics del ‘campisme’ amb la poca empatia de Mazón cap a l’expresident, que va collir les majories absolutes més sonades dels populars valencians i a qui l’actual cap del Consell ni tan sols es va dignar a telefonar després de la seua absolució en l’última peça separada del cas Gürtel en l’Audiència Nacional. “No és ell qui genera el problema”, afirma el lletrat. “Francisco Camps vol tornar i, davant el suport visible per tots, el mínim és asseure’s i preguntar-li”.
També lamenta les poques ganes de Mazón i els actuals dirigents del PP valencià de convocar un congrés: “Ells ho sabran, com més temps prolonguen això, l’opció de Camps més pes tindrà, el temps corre a favor seu”.
Una acusació popular en defensa dels imputats
Encara que Chapapría no es talla a criticar el lideratge intern de Carlos Mazón, sempre en el marc de la batalla interna per la “restitució” de Camps en el seu partit, en la causa de la DANA comparteix amb detall l’argumentari del cap del Consell.
L’acusació popular de Valors que representa com a advocat Juan Chapapría deté una posició cridanera. Formalment, figura en el procediment com a acusació. Però no veu indicis de responsabilitat penal dels imputats per un presumpte delicte d’homicidi imprudent, segons explicava en un escrit del 27 de juny passat a què ha tingut accés elDiario.es.
El lletrat considera que “cap” dels dos investigats –l’*exconsellera Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso– “va romandre passiu ni va ometre les seues responsabilitats sota el seu control”. Chapapría s’ha erigit, com a acusació popular, en un dels màxims defensors de Pradas i Argüeso, dels quals assegura que “consta la seua implicació contínua, directa i coordinada amb els mitjans operatius, dins dels límits de la informació disponible i del marc competencial que els corresponia”.
“La seua actuació, lluny de ser negligent, va ser tècnicament ajustada i d’acord amb els protocols establits”, afirmava l’escrit. Una postura que ja voldrien els dos imputats per a totes les acusacions, tant particulars com populars.
Les conclusions de Chapapría van cridar l’atenció de la jutgessa instructora, que va destacar en una interlocutòria del 4 de juliol passat que algunes acusacions populars s’alineen amb les “tesis” de les defenses o “directament descarten” que hi haja indicis de responsabilitat penal de Salomé Pradas i Emilio Argüeso el 29 d’octubre, dia de la DANA que va deixar 228 morts.
La DANA, un fenomen “excepcional” i “imprevisible”
Chapapría emmarca els fets en una “situació meteorològica absolutament excepcional”. “Els dos investigats”, afegia en el seu escrit, “van comparéixer voluntàriament i van prestar declaració extensa i detallada, aportant dades verificables, explicacions coherents i documentació acreditativa”.
Per a l’acusació popular que exerceix Valors, de les declaracions de l’11 d’abril passat per part dels dos investigats “es dedueix que els dos van actuar dins del termini i en la manera corresponent dins de l’àmbit competencial que els corresponia, segons la normativa vigent”. “Cap d’ells va ometre intencionalment accions necessàries, ni es va abstindre de complir funcions que estigueren sota la seua responsabilitat directa”, postil·la l’escrit.
En definitiva, segons el parer de Chapapría, la DANA va ser un esdeveniment “de força major”: un “fenomen excepcional, imprevisible i alié a la voluntat dels intervinents, que va impedir reaccionar amb l’eficàcia desitjable i va fer fallida la cadena de causalitat necessària per a qualsevol imputació penal”. “Almenys pel que fa” a Pradas i Argüeso, postil·la.
El lletrat assumeix íntegrament les tesis del Govern de Mazón, del PP i de les defenses dels dos investigats relatives a la predicció de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i al paper de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). També assegura que el sistema Es-Alert estava el 29 d’octubre passat “en fase experimental”. Tant Pradas com Argüeso van protagonitzar una “actuació diligent”, segons l’escrit de Chapapría.
La seua estratègia, explica a aquest diari el lletrat, consisteix a “no posar només el focus en la responsabilitat autonòmica”, Administració que detenia el comandament únic de la resposta a la catàstrofe, sinó a qüestionar també el paper de l’Aemet i de la CHX. “No som partidaris d’acusacions populars amb una funció predeterminada sense conéixer els fets de la instrucció”, assegura Chapapría.
1