Els governs socialistes d'Astúries i Catalunya i el del PP d'Andalusia van pactar millores per a docents després de protestes del professorat

Les mobilitzacions del professorat no són exclusives a la Comunitat Valenciana ni contra governs del PP. Fa poc n’hi ha hagut altres casos i totes han acabat igual, és a dir, amb un acord de millora per al conjunt de l’educació pública i també de les condicions dels docents.

Si bé és cert que en els huit anys del Govern del Botànic no es va donar una vaga general com l’actual, també ho és que es van negociar avanços en matèria d’infraestructures amb el Pla Edificant, de foment del valencià o d’increment de professorat. Va quedar pendent la pujada salarial que equiparara els docents valencians, a la cua d’Espanya, amb la mitjana estatal.

En vistes que no hi ha avanços en aquesta línia i que a aquest problema se sumen altres deficiències que llastren l’ensenyament públic, el ple dels sindicats (UGT, CCOO; Stepv, ANPE i CSIF) han iniciat una vaga general per a forçar al Govern valencià que presideix Juan Francisco Pérez Llorca a posar en blanc sobre negre un pla amb terminis concrets i dotació pressupostària. Dijous tindrà lloc una reunió entre els representants sindicals i la consellera d’Educació, Carmen Ortí, que podria resultar clau per al desenllaç del conflicte. El cap del Consell ha demanat sentit comú i ha assegurat que es tractaran tots les reivindicacions (millores de les infraestructures, climatització dels centres, descens de ràtios i millores salarials).

Els precedents més recents en altres comunitats autònomes es van donar a Andalusia, Astúries i Catalunya. En el primer territori, el president del PP, Juanma Moreno Bonilla va signar un gran pacte amb el col·lectiu de professors l’abril del 2022, és a dir, mesos abans de les eleccions, pel qual es va aprovar un increment salarial important que els docents feia dues dècades que reivindicaven. El popular va obtindre després majoria absoluta.

D’acord amb les condicions pactades, els docents andalusos van quedar equiparats a la mitjana de l’Estat, amb un increment retributiu anual de 2.030 euros (145 euros en cadascuna de les 14 pagues) en el cas del cos de mestres i altres cossos del grup funcionarial A2, i de 2.310 euros (165 euros en cada paga) en el de professors d’ensenyament secundari i resta de cossos docents, pertanyents al grup funcionarial A1. Aquest increment es va aprovar per a aplicar-lo de manera gradual, el setembre dels tres següents cursos acadèmics, és a dir, 2022/23, 2023/24 i 2024/25, amb un increment inicial en la nòmina de setembre del 2022 de 43,50 euros per a les nòmines dels funcionaris docents de grup A2 i de 49,50 per als de grup A1. Amb això es compliria la promesa feta en el seu moment per les forces polítiques de l’actual coalició de govern autonòmica.

Més recentment, el 2 de juliol de l’any passat, el Govern del Principat d’Astúries que presideix el socialista Adrián Barbón i els sindicats docents van signar el Pacte Astúries Educa, que va recollir el preacord assolit un mes abans, el 9 de juny, per a posar fi a la vaga indefinida educativa a canvi de millores retributives, de personal i reducció de burocràcia, i que va comprometre una inversió de 45 milions d’euros anuals una vegada que estiga totalment desplegat fins al 2028.

La situació de Catalunya és més complexa. Després d’una vaga del professorat, la Generalitat presidida pel també socialista Salvador Illa va arribar el mes de març passat a un acord amb CCOO i UGT que va qualificar d’“històric”, encara que sense l’aval dels altres tres sindicats que s’asseien a la taula: Ustec, Professors de Secundària i CGT. Els dos primers són, a més, els que tenen més pes en l’ensenyament públic.

El pacte amb CCOO i UGT va incloure un increment del complement salarial autonòmic més alt del previst fins ara, del 30%, a més de 50 euros per nit per als que vagen d’excursions amb pernoctació, una rebaixa de ràtios fins als 20 alumnes per aula en Infantil i Primària i 300 milions més per a reforçar el model d’escola inclusiva.

No obstant això, l’absència dels sindicats majoritaris del pacte va fer que el conflicte es tancara en fals i aquesta setmana va arrancar una tercera onada de vagues que ha tret al carrer milers de docents i que ha posat en destrets l’executiu d’Illa.

Les organitzacions sindicals reivindiquen millores addicionals a les obtingudes en el primer pacte amb CCOO i UGT, principalment aportar més finançament per a sostindre un model d’escola inclusiva que denuncien que desborda el professorat. “La inclusió sense recursos és una il·lusió, no es pot atendre el nivell de diversitat que hi ha actualment a les aules, amb tots els plans específics i individuals, sense més ajuda que la que tenim”, afegien Mireia i Gil, docents de Badalona.

En el cas de la Comunitat Valenciana, la falta de liquiditat de les malparades arques públiques sembla el principal escull per al Govern valencià, un problema agreujat per les contínues rebaixes fiscals, en la major part dels casos a les rendes altes, aplicades pel Consell del PP. S’hi suma el rebuig al nou model de finançament que aportaria 3.699 milions d’euros addicionals a la Generalitat Valenciana.

En matèria salarial, els sindicats exigeixen “una recuperació progressiva del poder adquisitiu”, la revisió anual de l’IPC i la recuperació de la paga extra o el cobrament de l’estiu per part dels interins que hagen treballat un mínim de 150 dies durant el període lectiu. També plantegen la reducció de la temporalitat, la remuneració de la participació en tribunals d’oposicions o la reducció de la càrrega lectiva en persones majors de 55 anys.

Altres mesures sol·licitades que tindrien un impacte per a les arques públiques són la creació de 2.000 nous llocs de treball, el reforç de professionals que treballen amb alumnat amb necessitats específiques i una baixada de ràtios. En concret, aquestes entitats plantegen que Infantil i Primària tinguen aules de 15 alumnes (10 menys que ara) i que ESO i Batxillerat tinguen 20 estudiants (10 i 5 menys que actualment). Entre altres mesures, cal destacar un pla d’adequació climàtica, la culminació del Pla Edificant o l’agilitació de la reconstrucció dels centres afectats per la dana.