Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo se alinea con la ultra Meloni y su discurso de la inmigración como problema
Israel anuncia una “nueva fase” de la guerra en Líbano y crece el temor a una escalada
Opinión - Junts, el bolsillo y la patria. Por Neus Tomàs

Carlos Fabra va demanar un milió a Enrique Bañuelos, artífex de la immobiliària Astroc, les accions de la qual li van fer guanyar “moltíssims diners”

Enrique Bañuelos (esquerra) i Carlos Fabra.

Lucas Marco

0

L’empresari valencià Enrique Bañuelos va fer guanyar a Carlos Fabra “moltíssims diners” amb la compravenda de les accions d’Astroc, la immobiliària que va acabar catastròficament arruïnada en una de les fallides més grans de la bambolla immobiliària espanyola (va patir una apocalíptica devaluació dels seus títols del 42,9%). Així es desprén d’una carta intervinguda per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional en l’habitatge de l’expolític del PP en la luxosa urbanització de les Platgetes de Bellver a Orpesa (Castelló). En la carta, Fabra sol·licita a Bañuelos un préstec d’un milió d’euros per al qual pretenia utilitzar com a garantia precisament l’habitatge registrat per la Policia, segons un informe de la Udef a què ha tingut accés elDiario.es.

En la carta, amb data de 8 de maig de 2012, l’expresident de la Diputació de Castelló explicava a Bañuelos que la residència està valorada entre 2,5 i tres milions d’euros i li assegurava que “si transcorreguts cinc anys no haguera tornat el préstec”, li entregaria l’habitatge. Carlos Fabra, tal com destaca l’informe de la Udef, “assenyala que Enrique Bañuelos li va fer guanyar moltíssims diners amb la compravenda de les accions d’Astroc”. En aquelles dates, Fabra ja havia dimitit com a president de la Diputació, però continuava presidint l’Aeroport de Castelló.

Dos mesos després, en un correu electrònic del 12 de juny de 2012, Fabra fa referència a una conversa telefònica anterior i indica a Bañuelos que la seua persona de confiança (un tal “senyor Bonilla”) “no ha establit contacte” i li diu que està “profundament preocupat”. “Confie plenament en el teu suport, que hui per a mi és fonamental”, escriu el llavors president de l’Aeroport (sense avions) de Castelló. Bañuelos contesta l’endemà des del seu correu electrònic i li aporta a Fabra el seu número de telèfon. 

Passat aquell estiu, el 10 de setembre de 2012, Fabra escriu una altra carta al financer valencià, instal·lat a Londres en aquells dies, en què li ofereix invertir en projectes urbanístics. “Et reitere el meu agraïment perpetu per la teua ajuda a la resolució dels meus problemes”, postil·la el fins llavors totpoderós dirigent del PP de Castelló. 

Encara que la Udef desconeix “en quina mesura o de quina manera hauria atés” la sol·licitud d’un milió d’euros, l’informe al·ludeix a una operació que explicaria la jugada i en què participen un soci de Bañuelos i un empresari de Hong Kong. El 4 de juliol de 2012 un compte de CaixaBank de Borja Fabra, fill de l’expolític del PP, ingressa 300.000 euros amb origen en un xec provinent d’un compte en la mateixa entitat bancària a nom de Miguel Valldecabres Polop i la seua dona Mireia Peris Aubary. 

La data de l’ingrés coincideix amb la data d’obertura del compte de Borja Fabra, també acusat en el marc del cas Fabra II. “Rebut l’abonament, es van produir càrrecs successius destinats fins pràcticament arribar al saldo nul”, explica l’informe de la Udef incorporat al sumari. Miguel Valldecabres i Borja Fabra van subscriure davant el notari Alejandro Cervera Taulet (el germà del qual, Manuel Cervera, va ser conseller de Sanitat del PP) un préstec de 300.000 euros, amb un interés del 3% anual i un termini de devolució de tres anys, del qual no consta que s’haja tornat cap import. 

En la contestació a un requeriment judicial, Miguel Valldecabres negava que haguera eximit Fabra de la devolució del préstec, encara que assegurava que no havia iniciat una reclamació a causa de la insolvència de l’expresident de la Diputació de Castelló. El prestador “no dona compte del motiu pel qual va concedir el préstec sense cap mena de garantia”, anota la Udef. 

El soci de Bañuelos i l’empresari de Hong Kong

L’informe policial explica la vinculació de Valldecabres amb Bañuelos, que li va vendre el 2012 la seua societat patrimonial CV Capital SL (posteriorment batejada Kavaal Real Estate i després Vallcab Capital, declarada en concurs de creditors un any després de la venda). 

El 2012, l’any del pretés préstec de 300.000 euros al fill de Fabra, es van succeir una “sèrie de fets rellevants”, segons destaca la Udef. La mercantil Tridatonica SL (de Valldecabres i la seua dona Mireia Peris) adquireix participacions de Kavaal Real Estate SL per un import de tres milions d’euros i de Quabit Immobiliaria SA (societat que va sorgir de les cendres d’Astroc) per 1,5 milions. El 3 de juliol de 2012 Valldecabres passa a ser representant i administrador únic de Kavaal Real Estate SL. “Aquesta data coincideix amb l’elevació a públic del contracte de préstec sense garantia” de 300.000 euros entre Valldecabres i el fill de Fabra, indica l’informe policial. 

Per acabar d’arredonir la jugada, les dates coincideixen amb una altra operació vinculada a Vallcab Capital SL i patrocinada per Carlos Fabra des de la Cambra de Comerç de Castelló, un organisme impulsat per un dels seus avantpassats i del qual és secretari. En una carta del mateix any intervinguda per la Policia en els registres, Fabra escriu a Chen Yinshen, president de la mercantil hongkonguesa Jiangxi Fushum Investment Co LTD al·ludint a l’“interés de ciutadans xinesos a adquirir propietats immobiliàries a Castelló” i a la possibilitat que obtingueren el dret a la residència permanent en un termini de tres anys. 

En un memorandum of understanding (MOU) en relació amb aquesta proposta figuren com a “gestors actius del desenvolupament del negoci” (active business developers) l’empresari hongkongués i el fill de Fabra i com a agents intermediaris Miguel Valldecabres, Henk Habers (resident a Bèlgica), Christijan Albers (Mònaco) i Roel Kooijman (Països Baixos). 

Etiquetas
stats