Ciutadans i el PP competeixen per veure qui salva els xiquets de l’adoctrinament lingüístic inexistent
Els temes que giren al voltant de la unitat lingüística en les Corts sempre comporten debats acalorats. Amb la campanya electoral a Catalunya a punt de començar, Ciutadans i el PP no deixen passar l’oportunitat de traslladar el debat al parlament valencià. Si fa unes setmanes ambdues formacions reclamaven en el Congrés que l’alta inspecció educativa, dependent del Govern central, controlara els col·legis catalans, el fantasma de l’“adoctrinament lingüístic” o “adoctrinament catalanista” ha arribat, una vegada més, aquest dimecres a l’hemicicle valencià.
El PP va presentar dilluns la seua proposta perquè un grup específic d’inspectors vigilara la tasca dels docents en els col·legis. Una mena de policia del pensament en les escoles que supervise tots els continguts didàctics “perquè es complisca l’Estatut d’Autonomia i la Constitució”, cosa de què ja s’encarrega el Ministeri cada any quan dóna el vistiplau als llibres de text en les escoles.
Per al PP, adoctrinament és “que un professor mane com a activitat veure TV3”, que els xiquets “estan pintant els Països Catalans –en un mapa de domini lingüístic– i podrien estar pintant... no sé, ossets”, la venda de “participacions de Nadal d’Escola Valenciana en horari lectiu”, que els col·legis celebren la Diada o que sone una cançó de Pau Alabajos en un col·legi. Així ho ha exposat Beatriz Gascó, exdirectora general de Política Lingüística, criticant que “ens lleven els betlems i ens posen banderes catalanes”.
La diputada popular defensa que “cal condemnar i perseguir els que es valen del seu lloc per a afavorir idees i partits” i es mostra partidària d’“assenyalar amb el dit els mals professionals”. “Vostés assenyalen amb el dit i després l’extrema dreta fa la faena bruta”, li ha retret el diputat de Compromís, Josep Nadal.
Abans de la intervenció de Compromís, Ciutadans ha presentat dues esmenes a la proposta del PP perquè les denúncies es puguen fer de manera anònima i s’ha barallat amb el partit a la seua dreta –en l’hemicicle– per veure qui perseguia amb més intensitat l’adoctrinament inexistent. Mercedes Ventura ha estat la diputada encarregada d’explicar la posició de Cs, que defensa “unes aules lliures d’ideologia política”. “Els Països Catalans no existeixen, és una fal·làcia i el Govern de Ximo Puig ho ha portat als col·legis” ha criticat la parlamentària. A això, el PP ha respost amb les repetides denúncies que ha assenyalat en Corts, de les quals culpen el conseller Vicent Marzá.
Sobre aquesta disputa ha ironitzat el diputat de Podem César Jiménez, disputa entre PP i Cs per a veure qui és “més desadoctrinador” i ha recordat que ja hi ha un cos d’inspectors autonòmics. Així, ha criticat la utilització política dels alumnes i ha assenyalat que els docents no tenen per què “suportar la seua intransigència i censura”, que “només busca impulsar el seu projecte intolerant i fosc de país”.
El diputat de Compromís Josep Nadal ha comparat les propostes de PP i Ciutadans amb unes mesures pròpies de la Inquisició. “És una proposta inquisitorial contra la llibertat de càtedra. Els Torquemada del segle XXI no poden tolerar que en les nostres aules es parle amb llibertat”, ha retret a ambdues formacions, després de preguntar-los si els crucifixos o fer classes de religió no és adoctrinament. Juntament amb els socialistes i els podemistes, ha criticat la deriva centralista d’ambdós partits, que “volen que vinguen els senyors de Madrid a visitar els col·legis”.
La socialista Ana Besalduch ha confessat assistir “aterrida” a aquest debat que planteja a la Inspecció com a “policia interna del sistema educatiu” i que ha qualificat d’“irresponsable”, i generador d’“una alarma social que no hi ha”. “No estan defensant cap xiquet, estan intentant aplicar la censura de temps passats”.
