Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

'Els valencians d'Amèrica', soldats en Normandia, obrers industrials a Connecticut o jugadors de béisbol

Una de las imágenes que se pueden ver en el documental 'Els valencians d'Amèrica'

elDiariocv

València —

La quarta i última peça de la sèrie ‘Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York’ es presenta i projecta al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València aquest dijous, 17 de novembre, a les 19 hores. Es tracta del documental ‘Els valencians d'Amèrica’, que conta la història dels emigrants que s’hi van quedar per a sempre, tant els arribats fins al 1920 i els seus descendents, com aquells que se’n van anar en la postguerra i els anys posteriors.

Amb aquesta estrena es tanca un cicle que va començar el maig del 2012 i que ha servit per investigar un fenomen molt poc conegut fins aleshores i produir, amb tots els materials localitzats i una gran quantitat d’històries sorprenents, sis hores de cine documental sobre els cent anys de presència valenciana a l’Amèrica del Nord.

El treball de camp que va fer InfoTV, ací i als Estats Units, va permetre localitzar molts casos que han ajudat a fer un bon dibuix del conjunt dels emigrants i trobar unes singularitats ben interessants. Entre els valencians que també foren o són americans hi ha soldats en la Segona Guerra Mundial, a Corea o al Vietnam, com és el cas de John Signes, fill d’un matrimoni de Gata i d’Oliva, que conta la seua experiència com a soldat que va desembarcar a Normandia el juny del 1944; i beisbolistes, professors universitaris i artistes famosos. Però predominen, com és lògic, els obrers industrials, especialment a l’Estat de Connecticut. Són majoritàriament votants del Partit Demòcrata i tenien a John F. Kennedy com a ídol. I fins i tot els autors han pogut entrevistar una valenciano-americana que treballava a les Torres Bessones de Nova York i que va sobreviure a l’11S.

El documental també aborda qüestions culturals, sociològiques i psicològiques, com quan es para a explicar la dualitat en què viuen permanentment els emigrants, que tenen el cor ací a casa i el cap i la butxaca als Estats Units. L'enyor del país perdut els va moure a crear clubs i associacions, com la que encara existeix a New Britain, Connecticut, que va arribar a tindre més de 200 membres els anys 50 i 60.

Aquella nostàlgia també la curen viatjant. A molts pobles encara recorden aquells primers i emotius retorns estiuencs de tants emigrants que, gràcies a l'aviació comercial, per fi van poder vindre al cap de 30 o 40 anys, a temps de veure encara vius els pares o de pagar la festa del poble i presumir de cotxes, vestits o d'un bon feix de bitllets a la cartera.

La perdurabilitat del valencià

La perdurabilitat del valencià, sotmés a l'enorme pressió de l’anglés, és un altre dels capítols de la pel·lícula, que reflecteix, d'una manera respectuosa però alhora divertida, les més que habituals interferències d'aquella llengua en la nostra, com la d'aquella dona que li preguntava a la veïna: “Consuelo, hui què fas per lonchar?”, substituint el nostre dinar per este derivat de l’anglés ‘lunch’.

La pel·lícula, de 88 minuts, té al periodista Juli Esteve com a guionista i director; i als realitzadors Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l’edició i la postproducció. I ha tingut el suport, entre altres, de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta; la Macma; una quarantena d’ajuntaments valencians, sobretot de la Marina, la Safor i la Ribera; les universitats de València, Alacant, Politècnica i Miguel Hernández, d’Elx; l’empresa Rolser; la Diputació de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Els valencians d'Amèrica es va estrenar a Dénia el mes de juny i des d’aleshores s’ha pogut vore ja a cines i cases de cultura d’una part dels municipis implicats. Però este documental i els tres anteriors ja han arribat a la xifra de 200 projeccions a un centenar de pobles i ciutats valencianes que han participat en la producció o han contractat la projecció de la sèrie. El documental està editat en un DVD on també s'ofereix el tercer de la col·lecció, La guerra de sempre. En un DVD anterior editat per InfoTV es poden trobar les dos primeres pel·lícules, ‘Cap a la terra promesa’ i ‘Adéu, Amèrica’. Hi ha més informació sobre estes pel·lícules i altres treballs anteriors en infotelevisio.com.

Etiquetas
stats