Tot està per fer
En el mes de maig de 2014 s’enregistrava la primera edició d’aquest programa radiofònic de caràcter mensual que va nàixer després de l’apagada de Radiotelevisió Valenciana i va ser impulsat per Escola Valenciana com a reacció a aquesta orfandat comunicativa. El Mural no pretenia cobrir el buit d’una ràdio territorial, però ha palesat i denunciat la seua absència aprofitant totes les plataformes possibles i cada escletxa en el mapa sonor valencià per tal d’arribar a l’oient. Aquest acurat treball ha rebut el Premi a Millor Programa d’Innovació 2015. Uns guardons que atorga Ràdio Associació de Catalunya entre les propostes de tots els territoris d’àmbit lingüístic per haver sabut combinar l’emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el forat deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural de casa nostra.
El Mural ha donat veu als col·lectius afectats per les retallades socials i de llibertats. Cal destacar el reportatge sobre les persones amb dependència o la lluita dels veïns de l’Horta i el Cabanyal; ha denunciat la vulneració de drets fonamentals al Centre D’Internament d’Estrangers de Sapadors a València; ha dedicat un minuciós monogràfic a la lluita de l’Associació Víctimes del Metro; ha mostrat la vida diària dels valencians que resideixen en l’aspra diàspora perquè ací no troben oportunitats laborals; i ha reivindicat l’educació pública fent programes des de centres escolars com el Cremona d’Alaquàs, El Cervantes de València o el Jaume I de Catarroja.
El Mural ha estat fent ràdio amb els alumnes dels centres d’ensenyament que formen part de la Xarxa de Ràdio Escolar creada per Escola Valenciana i que a hores d’ara, continua creixent.
Un dels puntals de El Mural ha sigut la seua tasca de divulgació i promoció de la cultura amb la llengua com a element vertebrador. Les veus de l’artista plàstic Antoni Miró o les dels lletraferits Marc Granell, Vicent Pitarch, Josep Gifreu, Ferran Torrent,. Esperança Camps, Xavier Aliaga, Joanjo Garcia, Anna Moner, Carme Miquel, Víctor Labrado, Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Joan Olivares, Vicent Usó i tants altres, han mostrat la seua narrativa, assaig i poesia als oients. Especial atenció mereixen les dramatitzacions de relats premiats per la Fundació Sambori interpretats pels actors de doblatge Mari Carme Giner i Francesc Anyó (protagonistas de Son Goku en Canal 9); l’apartat dedicat a la història i la identitat dels valencians en col.laboració amb el Grup Fer Harca format pels historiadors, Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi o El Mural de la pilota valenciana en què es mostra el ric, extens i polièdric món d’aquest esport nostre.
El Mural ha visitat l’Institut de Tecnologia Química de València que Avelino Corma, - Premi Princep d’Astúries i Premi Spiers Memorial 2016 de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit-, ha convertit en un refugi per a joves investigadors. També ha informat de les produccions de l’audiovisual valencià: el documental d’Albert Montón El cant de les arrels, amb Pep Gimeno Botifarra de protagonista; el portal de informació mediambiental, Samaruc; La sèrie de documentals capitanejats per Juli Esteve, Del Montgó a Manhattan d’InfoTV que narren l’odissea dels emigrants valencians a Amèrica o l’experiència realitzada amb el vaixell Stanbrook rememorant l’últim viatge dels republicans valencians des d’Alacant a l’Orà, en són bons exemples.
La música com a expressió aliada de la ràdio ha estat omnipresent en El Mural amb un estudi que s’hi aproxima a la creació musical i el seu potencial dins de les indústries culturals; una monografia dedicada a la figura d’Ovidi Montllor, -que forma part de la Unitat Didàctica per a secundària de les escoles del Comtat i l’Alcoià-; novetats, discogràfiques, entrevistes, festivals… Cal remarcar el Mural de la Fera Ferotge on es fa un recorregut per la història i evolució dels Premis de la Música del Col.lectiu Ovidi Montllor i els seus reptes de futur.
L’emissió radiofònica mensual limita les possibilitats de tractar l’actualitat més immediata. No obstant això, El Mural ha reflexionat de manera més pausada al voltant de temes que afecten els valencians com ara, l’infrafinançament, la corrupció o l’apagada i la futura reobertura d’uns mitjans audiovisuals públics.
En definitiva, durant dos anys, El Mural ha oferit un servei públic, realitzat de manera voluntària per professionals de RTVV amb una dilatada experiència en l’àmbit de la comunicació. No debades, la minuciosa realització sonora i el rigor en l’elaboració de continguts són dues de les seues normes. Cada edició del Mural ha comptat amb el disseny fet expressament per Cèsar Amiguet. Escola Valenciana -la major entitat en defensa de la llengua i la cultura al nostre territori-, és qui ha distribuït cada edició entre les 30 emissores de ràdio locals, culturals i universitàries que l’han emés a través de la Freqüència Modulada, i també en línia. A més, una desena de publicacions digitals l’han penjat als seus webs.
Després d’aquesta riquíssima i esforçada experiència de treball altruista, feta per amor a la ràdio i a la nostra llengua, l’equipet que conforma El Mural: Xelo Ribera, Iñaki Mazkiaran, Pepe Moreno i Amàlia Garrigós, posen el punt final a aquest cicle perquè, tot i que encara seguim sense una ràdio pública, no és possible continuar treballant durant més temps, de manera professional, sense cap freqüència pròpia en FM i sense remuneració econòmica. La situació de l’audiovisual valencià és troba en un estat comatós que es possible revertir si hi ha voluntat i acció política en els pròxims mesos.
El Mural i Escola Valenciana expressen el seu més sincer agraïment i respecte per la tasca que les emissores locals i culturals estan fent des dels seus respectius centres de producció repartits arreu del territori valencià. Gràcies també a la complicitat dels diaris i revistes digitals i de totes aquelles persones que, de manera individual, han escampat els àudios per terra, mar i aire. Eixe és l’objectiu de la gent que fa El Mural: fer ràdio per ser escoltada tot esperant tornar-los a trobar en algun punt del dial perquè… Tot està per fer.
