El “cervell” d’Emarsa i un ebenista jubilat, en el banc dels acusats pel blanqueig de fons a Andorra de la depuradora de València

En l’Audiència Nacional arranca dijous el judici d’una de les peces separades del frau en la depuradora de Pinedo (València), la segona més gran d’Espanya, i en què es van desviar més de 23 milions d’euros de diners públics. Seuen en el banc dels acusats per blanqueig de capitals el que va ser “cervell” financer del saqueig, l’empresari ara empresonat Jorge Ignacio Roca Samper; l’ebenista jubilat Vicente Gil Usedo i els seus dos fills, Vicente i Yolanda Gil Blay, propietaris d’una empresa de fabricació de palmitos a Aldaia.

Es jutja l’extracció dels diners saquejats en la trama Emarsa a través d’un compte d’Andorra i, segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (Udef) de la policia nacional, també a través de la Xina. En concret, la investigació sobre el saqueig va detectar un compte en què estaven Roca i Vicente Gil i al qual es van transferir 2.266.460 euros, dels quals 690.108 euros van ser ingressats per Roca.

Jorge Ignacio Roca va muntar una xarxa d’empreses fantasma que facturaven a l’empresa pública Emarsa per serveis de tractament de llots que no es van prestar mai. En total, a través d’aquestes societats es van desviar 13 milions d’euros de diners públics. Una part d’aqueixos diners va acabar en propietats a França, en la compra fictícia de maquinària a Malta i en transaccions i transferències a la Xina i Andorra. Són aquestes últimes operacions les que es van investigar en la peça separada número 9 d’un total d’11 del cas Emarsa que es jutjaran entre dijous i demà.

Fonts de la defensa de l’ebenista jubilat i els seus dos fills demanaran la lliure absolució dels seus clients, perquè, asseguren, “els 690.000 euros són diners propis” i no del saqueig en la depuradora de Pinedo. A més, apunten, demanaran la suspensió del judici –que ja s’ha suspés una vegada– perquè no s’ha citat uns quants dels seus testimonis proposats –vinculats a la banca andorrana–. Les mateixes fonts afigen que aquestes declaracions ja van ser acceptades per l’Audiència Nacional, per la qual cosa no es pot celebrar el judici sense la seua intervenció.

Segons l’escrit de la Fiscalia, per a donar aparença lícita als guanys que va obtindre Roca Samper d’Emarsa a través de les seues empreses, es va servir de l’ajuda de la família Gil, que va col·laborar en la simulació de pagament de serveis comercials a través de diversos traspassos de quantitats entre comptes bancaris.

Per a fer-ho, Gil Usedo va obrir un compte en la Banca Privada d’Andorra a l’octubre del 2010, el titular del qual era una mercantil a Panamà i els representants de la qual eren ell i Ros Samper. Gil Usedo, que ja tenia un altre compte en el banc Crèdit Andorrà compartit amb els seus fills, va afirmar en el qüestionari confidencial de l’entitat financera que era “ebenista, jubilat, fabricant de ventalls i articles de souvenirs espanyols” i que tenia previst fer transferències corresponents a cobraments i factures no declarades, descriu el Ministeri Públic.

El considerat ‘cervell’ financer va fer constar que era economista i assessor de Gil Usedo. Quant a la participació dels fills, la Fiscalia postil·la que va consistir en l’“encobriment o emmascarament de l’origen il·lícit dels fons públics presumptament malversats” aparentant relacions comercials.

A Andorra a través de Belize

El modus operandi va consistir a fer una sèrie de transferències entre l’octubre del 2009 i l’abril del 2010 des de l’empresa domiciliada a Malta Walnut Grove Ltd. al compte andorrà de l’empresa constituïda a Belize, Hesse Darmstadt Inc., totes dues administrades per Roca Semper. Després, aquestes quantitats, que ascendeixen a un total de 690.108,50 euros, s’ingressaven als fons dels Gil responent, pretesament, al pagament d’unes relacions comercials.

La Fiscalia ha exposat com a indici de la participació dels imputats en el pretés delicte la possible vinculació personal de ja condemnats i imputats Vicente Ros Bartual, José Luis Sena Gimeno i Enrique Sena Gimeno amb Vicente José Gil Blay, per haver pertangut tots ells als Clavaris del Crist d’Alaquàs.