Els escortes i el xofer declaren davant el jutge que investiga Carlos Fabra per suborn i blanqueig que ingressava quantitats en “sobres tancats”

Les operacions de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló i dirigent provincial del PP, que investiga un jutge “es feien a través de sobres tancats que es portaven a la sucursal bancària corresponent”, després de la qual cosa s’entregava a l’expolític el document justificatiu de l’operació, “també en sobre tancat”, segons han declarat el seu xofer, un empleat de la Cambra de Comerç i uns quants dels seus escortes. El titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Castelló ha imputat Fabra, la seua dona i dos dels seus fills, a més de coneguts empresaris com Fernando Roig o Luis Enrique Batalla, pels presumptes delictes de suborn, blanqueig de capitals, tràfic d’influències, frustració de l’execució i ús d’informació privilegiada.

El jutge i la Fiscalia han estat investigant en secret durant tres anys l’expresident de la Diputació de Castelló i el seu entorn pel presumpte intent d’escapar-se del pagament dels diners defraudats a Hisenda a través de fons camuflats que els empresaris investigats en la causa haurien fet arribar a comptes bancaris de la família Fabra. L’expolític del PP va abonar, després de la sentència condemnatòria de l’Audiència Provincial de Castelló, un milió d’euros a Hisenda, però li falta pagar un milió més, pels interessos i la multa. El magistrat Jacobo Pin ha seguit la pista del patrimoni de l’expolític per les “sospites de possibles ocultacions de béns i/o transmissions fraudulentes en dates pròximes a la condemna penal”.  

Els escortes de Fabra, funcionaris de la Policia Local de Castelló, un empleat de la Cambra de Comerç i el seu xofer van declarar davant el jutge que les operacions investigades “es feien a través de sobres tancats”, segons la interlocutòria del jutge Jacobo Pin, el mateix magistrat que va instruir el cas Fabra. Tant els escortes com el xofer ja havien aparegut vinculats a una operació de la dona de Fabra amb la compra d’una mina, segons va informar el diari El País. Un dels escortes també va declarar com a testimoni en el cas Fabra.   

Un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional, inclòs en el sumari del cas, conclou que Fabra, un expolític acabat d’eixir de la presó, va obtindre una mitjana d’ingressos en efectiu de més de 19.000 euros. La investigació judicial ha detectat indicis de “fons amb sospita raonable de procedència il·lícita, ja que manquen de justificació apreciable, i poden deure’s al caràcter públic del càrrec” de president de la Diputació.   

 

Pagaments del PP i d’empresaris condemnats per haver finançat el partit

 

L’anàlisi que ha fet la Udef dels comptes bancaris de Fabra i la seua família ha detectat ingressos d’un compte del PP de Castelló (en què Fabra figurava com a autoritzat) a Asdecas SL, una mercantil de l’expolític per valor de 58.920 euros. José Antonio López López, gerent del partit a Castelló, va aportar tres factures, de l’exercici 2012, amb el mateix concepte: “Treballs i assessorament en temes de seguretat del Partit Popular i dels seus membres”. No consta “cap documentació acreditativa d’aquests treballs i assessoraments”, assegura la interlocutòria del jutge, que demana al PP que identifique “plenament” els càrrecs que van autoritzar els pagaments.

La firma Becsa SAU, de la qual en el moment dels fets investigats era administrador únic Luis Enrique Batalla Reigada, fill de l’històric empresari Luis Batalla i germà d’un condemnat per haver finançat el PP amb quasi 110.000 euros, va abonar a través d’una altra societat (Sipcas SL) unes quantes factures per un valor total de 232.897 euros per “pretesos serveis d’assessoria i identificació de projectes de construcció” a l’Iraq, Kuwait i el Marroc en el camp de la promoció immobiliària. 

El contracte del pretés servei d’assessoria, segons destaca la interlocutòria del jutge, només es refereix a l’Iraq, malgrat que mancava d’experiència en el sector. De fet, segons va declarar el fill de Carlos Fabra, era la primera vegada que feia un treball d’aquesta mena. De la quantitat total que va ingressar el fill de Fabra, 211.000 euros van ser “reexpedits de manera immediata” a son pare. El jutge ha imputat Batalla per aclarir els motius de la contractació, malgrat la manca de l’empresa del fill de Fabra d’“experiència en el sector”. 

L’empresari Enrique Gimeno, condemnat en el marc del cas Gürtel per haver finançat el PP, va signar amb Fabra pòlisses de contracte mercantil per a la prestació de garanties bancàries i elevació de fiança, per un valor total d’1,2 milions d’euros, dels quals es van cancel·lar parcialment 801.924 euros per afrontar l’execució dels avals. L’expolític del PP va declarar que va sol·licitar al seu amic Enrique Gimeno, president del consell d’administració de Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense SA, que li prestara ajuda econòmica davant la seua situació econòmica. 

L’expresident de la Diputació de Castelló va atribuir a l’empresari la “responsabilitat sencera d’articular el préstec”, a causa de la “relació d’amistat familiar” que uneix des de fa “unes quantes generacions” les famílies Fabra i Gimeno (els avantpassats de Fabra han ocupat llocs de responsabilitat en la institució provincial des de la Restauració i els de Gimeno controlen la gestió de l’aigua a Castelló des de fa més d’un segle).    

L’empresari Fernando Roig va emetre un xec per valor de 300.000 euros per l’“amistat” que l’uneix amb Fabra, que no ha tornat la quantitat. Una de les seues societats va ordenar transferències per 350.000 euros a comptes de Fabra i per 100.000 euros a un compte del seu fill Borja. El pretés crèdit es va cancel·lar un temps després, segons l’administrador de la mercantil (encara que no va aportar la “documentació acreditativa”). 

Roig també va signar davant un notari el préstec personal amb garantia hipotecària sobre el domicili particular de Fabra a Orpesa (Castelló). L’import del préstec va ser d’1,4 milions a tornar en dos anys amb possibilitat de pròrroga, sense que es cancel·lara el préstec hipotecari que pesava sobre la propietat des del 2007 (i que el 2016 es va renovar per un període de 40 anys). No consta, segons la interlocutòria del jutge, que s’haja tornat cap import del pretés préstec. Tenint en compte que l’immoble, situat en una zona privilegiada de costa, es va taxar en 1,4 milions, amb la qual cosa hi pesava una càrrega total de 2,6 milions, “fet que fa pràcticament inviable per part dels segons creditors executar la garantia”.  

Daniel Vicente Latorre, administrador únic de Reyval Ambient SL (actualment anomenada Intercity Development SL), adjudicatària de contractes públics, va aportar al jutjat la documentació sobre un pretés “préstec personal”, pagat mitjançant un xec de 50.000 euros ingressat en el compte de Carlos Fabra. Com a garantia del préstec, Fabra aportava “obres d’art de la seua propietat” valorades en la mateixa quantitat. 

La Cambra de Comerç de Castelló, de la qual Fabra va ser secretari general amb un sou de 90.000 euros anuals, no ha aportat al jutjat la “documentació acreditativa dels pretesos préstecs” dels quals es va beneficiar l’expolític del PP per 60.000 euros. El jutge Jacobo Pin ha demanat a l’organisme que identifique els responsables d’haver autoritzat els préstecs per citar-los com a investigats. Salvador Martí Huguet, expresident de la Cambra de Comerç, va prestar a Fabra 125.000 euros, “en el marc de l’amistat que mantenia” amb l’expresident de la Diputació de Castelló. Martí, de 87 anys, no va recordar durant la seua declaració davant el jutge si l’import se li va tornar, a causa de les afeccions que pateix.