Empreses vinculades a càrrecs del PP i proves sense control: així va privatitzar Zaplana les ressonàncies magnètiques als hospitals públics

“El procés de licitació i adjudicació de les ressonàncies magnètiques als hospitals públics va ser un vestit a mida per a donar el negoci a determinades persones amb el perjudici consegüent per al pacient pel servei deficient que se li prestava, per als professionals del sector públic pel veto que suposava per a accedir a aquesta tècnica i per a l’Administració pel cost econòmic tan elevat que ha suposat”.

Així resumeix Isabel González, exgerent de l’hospital d’Alzira ara jubilada, el que va suposar la privatització del servei de ressonàncies magnètiques que va impulsar l’expresident de la Generalitat Valenciana del PP, Eduardo Zaplana, l’any 2000, i que el pròxim 15 de desembre recuperarà per a la gestió publica el Govern valencià del Pacte de Botànic, presidit per Ximo Puig.

El també exministre de Treball i portaveu del Govern, investigat en el marc del cas Erial per les adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic, va impulsar el primer cas d’hospital públic de gestió privada a Alzira, un model que el PP va estendre a Torrevella, Dénia, Elx i Manises, i que ha suposat un cost no previst de 118 milions d’euros per a les arques públiques. El Consell ja ha recuperat la gestió dels departaments d’Alzira i Torrevella.

González, juntament amb altres radiòlegs destacats, com el cap de Servei de Radiologia Pediàtrica de La Fe, Héctor Cortina, formava part de l’Agrupació de Radiòlegs dels hospitals públics de la Comunitat Valenciana, una de les plataformes que més es va mobilitzar contra la concessió d’aquest servei al sector privat, en compte d’estendre aquesta tecnologia, llavors la més avançada, a la xarxa pública. En aquell moment, només hi havia una màquina de ressonàncies magnètiques a l’hospital Doctor Peset, a València.

“Tot es va gestar uns anys abans del 2000, quan vam veure que anaven a traure a concurs aquest servei ens vam mobilitzar, fins i tot ens vam arribar a tancar en La Fe; teníem el suport de la Societat Espanyola de Radiologia, però malgrat tots els arguments de pes que vam donar, no hi hagué manera de revertir una decisió que ja estava presa”, recorda González.

“Encara que es van presentar moltes empreses al concurs, tots sabíem que s’adjudicaria a les tres empreses: Eresa, que es va quedar amb les ressonàncies de Castelló i València, ja va tindre un concert a l’Hospital General de València, en aquell moment dependent de la Diputació quan va estar presidida per Francisco Blasco, germà de Rafael Blasco; a Alacant els adjudicataris van ser Iscanner, fundada per l’exdiputat del PP en les Corts Valencianes Luis Concepción, i Beanaca, el responsable de la qual en aquell moment era Carlos Paz, una persona estretament relacionada amb Zaplana”, afirma.

Segons González, en la pràctica la gestió indirecta de les ressonàncies ha suposat “un endarreriment de 20 anys en matèria de radiologia per a la Comunitat Valenciana”. I és que el negoci per a les empreses era redó: “Només posaven els equips i el personal tècnic i mèdic, la despesa en llum, aigua, línies de telèfon, oxigen i els anestesistes i zeladors els posava l’Administració, malgrat el cost tan elevat de cada ressonància, molt per damunt del preu de mercat. A més, per exemple, els pacients ingressats a l’Hospital de Sant Joan havien de portar-los al d’Alacant cada vegada que calia fer-los una ressonància”.

De fet, el cost inicial per a la Generalitat Valenciana de la gestió privada de les proves es va pressupostar en 167 milions entre l’any 2000 i el 2008, però finalment aquesta xifra es va depassar en 100 milions en favor de les empreses adjudicatàries, principalment per la xifra tan elevada de ressonàncies que es feien i pel cost, també elevat.

En aquell moment, la Comunitat Valenciana es va situar al capdavant en la taxa de ressonàncies per 1.000 habitants amb 70 exploracions davant de les 35 de la mitjana nacional. L’únic hospital que tenia un equip públic a la Comunitat Valenciana, el Doctor Peset, de València, practicava unes 27 exploracions de mitjana.

A més, segons González, que també va ser gerent de l’Hospital de Sant Joan, mentre que el preu mitjà per ressonància en aquest centre va ser de 257 euros amb el servei privatitzat, quan el 2013 van aconseguir que la Conselleria de Sanitat instal·lara un equip de ressonàncies de gestió pública, el cost mitjà es va reduir a 140 euros: “La mateixa empresa Eresa, que ací feia una prova simple per 180 euros, cosa que ja es considerava una barbaritat, es va presentar a un concurs a Màlaga on la va oferir a 95 euros”.

Malgrat tot, el 2008, una vegada finalitzat el contracte, el Consell, llavors amb Francisco Camps al capdavant, va tornar a traure el servei a concurs per un import global de 497 milions. Els adjudicataris van ser una vegada més Inscanner, Beanaca, Eresa i a més Ribera Salud, agrupats en la unió temporal d’empreses (UTE) Erescanner Salud.

Segons un informe de la Sindicatura de Comptes de l’any 2013, amb el PP al capdavant del Consell, l’“estalvi potencial anual” del servei entre el 2008, any en què es va adjudicar, i el 2018, quan vencia, oscil·laria entre 3,3 i 16,7 milions d’euros si la sanitat pública valenciana prestara el servei “amb mitjans propis”.

És a dir, el sobrecost en els 10 anys de contracte hauria oscil·lat entre 30,3 milions i 160,7 milions en un contracte que d’inici es va adjudicar per un import de 497 milions. El cost mitjà per exploració va ser de 257,1 euros el 2012 i es reduiria a 108,3 euros si fora de gestió directa.

L’informe aborda també els controls que la conselleria exerceix sobre la prestació concertada, detecta “nombroses incidències relacionades amb una valoració incorrecta de les proves dutes a terme” i conclou que “no es disposa de prou informació per a avaluar si l’empresa concertada ha complit els terminis establits en els plecs per a la realització d’exploracions”.