El finançador il·legal del PP Enrique Ortiz o com eludir la presó per corrupció i continuar fent negocis amb l’administració

L'empresari Enrique Ortiz a l'eixida dels jutjats.

L’empresari alacantí i finançador irregular confés del PP, Enrique Ortiz, no xafarà la presó gràcies a un altre acord amb el ministeri fiscal i les acusacions pel cas Brugal. La seua confessió en el tripijoc del pla general d’ordenació urbana (PGOU) d’Alacant per la qual la pena inicial de huit anys es queda en dos, amb una multa de 730.000 euros, paradoxalment sí que deixa a les portes de la presó els exalcaldes del PP Sonia Castedo i Luis Díaz Alperi i, de passada, deixa en evidència unes administracions públiques, ja siguen el consistori alacantí o el Govern valencià, que continuen lligades als tentacles del seu conglomerat empresarial.

El nou acord, al principi sorprenent, no ho és tant si es mira en perspectiva. Autodenominat “polla insaciable” per les seues corrupteles milionàries, com reconeixia a un altre empresari en una conversa telefònica intervinguda per la policia el 2008, ha sabut sortejar la presó fins tres vegades gràcies al pagament de multes milionàries que ha anat costejant amb els diners que obté per contractes públiques com en la concessionària de neteja d’Alacant o l’explotació dels geriàtrics valencians.

El seu periple amb la justícia va començar per una arma. I és que en el marc dels escorcolls duts a terme el 2010 en l’operació Brugal, la policia va trobar un revòlver en la seu de les oficines de la seua empresa Grupo Cívica. Acusat d’un delicte de tinença il·lícita d’armes, va quedar absolt després de declarar que les odiava i que no tenia accés a la caixa forta on estava. Un empleat seu va assumir tota la responsabilitat.

Després tornaria a quedar lliure del càrrec d’un delicte de frau fiscal pel qual s’enfrontava a un any i quatre mesos de presó per unes deduccions fiscals en una operació immobiliària en ple boom de la rajola, el 2005, a la platja de Sant Joan. Més tard, el 2018, va arribar la seua primera gran confessió. Enrique Ortiz va assumir el pagament d’una multa d’1,6 milions d’euros a canvi d’eludir l’ingrés en un centre penitenciari per pagaments irregulars al PP en les campanyes del 2007 i el 2008, en què aquest partit va obtindre les victòries electorals més grans.

Ara, una vegada que ha reconegut que va negociar amb els exalcaldes alacantins del PP, Alperi i Castedo, un urbanisme a la carta, es preveu que amb el pagament de 713.000 euros de multa deixarà d’estar implicat en causes judicials, en un moment en què s’ha anat completant el traspàs de poder de les seues societats als seus fills.

El seu negoci familiar ha anat alimentant-se de les contractes públiques, la més coneguda i polèmica, la seua participació, actualment del 33%, en la concessionària de fems de la ciutat d’Alacant (juntament amb FCC i Ferrovial). Integrada en el paraigua de Cívica Construcciones y Contratas SL, va obtindre 3,8 milions d’euros de benefici l’any passat, segons el Registre Mercantil.

Amb un servei deficient que situa Alacant a la cua d’Espanya en neteja viària, l’Ajuntament de la capital, governat per PP i Ciutadans, ha inclòs en els nous pressupostos que acaba d’aprovar una partida nova per a ampliar el plec amb l’UTE participada per Ortiz i pagar més de mig milió d’euros extra.

Grupo Cívica també està darrere d’una part de l’explotació de les residències de majors valencianes, un model llançat per l’exconseller Rafael Blasco el 2001 i que va prolongar en el temps l’exconseller de Benestar Social Juan Cotino, mort fa poc, que va continuar atorgant a Ortiz una porció de les concessions del servei concertat. Amb 1.600 places, el 2018 van obtindre, juntament amb Grupo Corporativo Fuertes, 5,6 milions d’euros de beneficis.

Etiquetas
Publicado el
16 de abril de 2020 - 21:50 h

Descubre nuestras apps

stats