La geopolítica cultural a València: el declivi de la influència d’Europa davant l’auge de la Xina i Rússia

A petita escala, la ciutat de València també mostra el declivi d’Europa davant de l’auge de la influència de Rússia i la Xina. El tancament de l’Institut Français de València decretat per Emmanuel Macron contrasta amb la bona salut d’altres institucions culturals, indirectament finançades per Rússia i la Xina a través de la Universitat de València (UV). El Govern espanyol reconeix que el “tancament en si” de l’Institut Français, al carrer del Moro Zeid del barri del Carme, suposa una “mala notícia per a la ciutat de València, per a la Comunitat Valenciana i per al conjunt d’Espanya”. 

A ningú se li escapa que les grans potències han practicat una política exterior centrada també en l’esfera cultural, mitjançant cursos lingüístics i activitats literàries allunyats de l’espionatge de les ambaixades i de les cimeres bilaterals, però no per això menys important. De fet, el Govern de Pedro Sánchez està disposat a col·laborar amb l’ambaixada francesa a Espanya en el cas que l’executiu gal reconsidere la decisió de tancar l’Institut Français de València, tal com ha informat aquest diari. 

Davant del declivi d’una Europa en crisi, a València destaca la puixança del Centre Rus i de l’Institut Confuci de la UV, dues institucions que no han deixat d’augmentar en nombre d’alumnes i en activitats en els últims anys. 

L’Institut Confuci, amb seu central a Pequín i present en els cinc continents amb més de 500 centres, és una institució creada amb la finalitat de promoure el desenvolupament de l’ensenyament i la cultura xineses. L’organisme a València va nàixer el 2007 amb la col·laboració entre l’Oficina Nacional d’Ensenyament del Xinés com a Llengua estrangera (Hanban) i la UV, vinculada amb la contrapart de la Universitat Normal del Nord-est de la Xina. 

El seu director des de fa 14 anys, el professor de la UV Vicente Andreu, destaca l’“increment brutal” dels cursos de xinés, així com els intercanvis i l’agermanament amb ciutats i universitats del gegant asiàtic. “Els xinesos van fer una anàlisi molt important de com estaven estructurant-se els instituts públics de les diferents nacions pel que fa a la promoció de la llengua i la cultura”, explica Andreu, que remarca la intenció de les autoritats xineses de “deslligar” la cultura de la política. 

“Si es feia càrrec de la llengua i de la cultura semblava que hi havia una ingerència i per això van crear una part important dels Confuci que no depenen directament del Govern, com és el cas de l’Institut Cervantes, el British Council o l’Institut Français”, postil·la. Es tracta de l’únic centre valencià examinador oficial de les proves de xinés HSK (adults) i YCT (xiquets i joves), a més dels nivells d’oral (HSKK).

“El que hem fet diferent és buscar activitats per al gran públic, perquè la Xina és la gran desconeguda, servim de pont entre totes dues cultures”, afirma el director de l’Institut Confuci a València, que destaca l’“afermament” de la Xina en la societat valenciana. “Hem enviat alumnes d’intercanvi i becats a la Xina, hi ha una relació de qualitat i enteniment de la cultura asiàtica que ha madurat amb el temps i això és molt important a l’hora d’analitzar la nostra tasca en els últims 14 anys”, afirma Andreu.

Així doncs, a més d’organitzar la popular cavalcada per l’any nou xinés, que, llevat d’aquests últims temps de pandèmia de la COVID-19, se celebra cada any a la ciutat, l’Institut Confuci també s’ha consolidat com a “enllaç cultural” entre les autoritats valencianes i xineses en matèria comercial, universitària, turística (mitjançant l’agermanament amb les ciutats de Guangzhou, Xi’an i Chengdú) i fins i tot de protocol. 

Més recent, el Centre Rus de la UV també ha crescut exponencialment en els tres anys que està en marxa a València. La seua directora executiva, la professora visitant Olga Pirozhenko, explica que un dels seus objectius és oferir esdeveniments culturals “no sols a la UV sinó també a la ciutat”. “Durant els últims tres anys el nombre d’alumnes s’ha multiplicat per tres en la facultat i la demanda de cursos també va creixent”, diu Pirozhenko, que destaca els cursos per a la Nau Gran: “És un públic increïble, són persones madures que dominen bé el món i els interessa l’acostament a Rússia”. 

El centre oficial, el segon creat a Espanya després del de Granada, compta amb la col·laboració de la Fundació Russkiy Mir, un fons governamental rus a imatge i semblança de l’Institut Confuci, i ofereix classes de llengua russa dels nivells A1 i A2 i de literatures eslaves. 

“El gran problema és que continuem sent grans desconeguts, se saben les coses bàsiques, i de la vida moderna a Rússia, de la seua cultura i la seua literatura, no se sap res, perquè no arriba ací, a pesar que hi ha molta curiositat”, afig Olga Pirozhenko. 

A més dels programes específics d’intercanvi d’alumnes russos (“estan enamorats de València”, diu la directora), el Centre Rus també prepara tallers de la llengua eslava per als fills dels matrimonis mixtos. Pirozhenko, la tesi doctoral de la qual versa precisament sobre la imatge de Rússia en els mitjans de comunicació espanyols, destaca l’“afecte de Rússia a Espanya”.