El Govern valencià estudia mecanismes per a reequilibrar el poder de negociació entre productors agrícoles i distribuïdors

La rendibilitat i la competitivitat de la producció agroalimentària són dos conceptes que ixen a relluir quan es parla de preus injustos. La diferència entre el que rep un agricultor pel seu producte i el que paga el consumidor en una superfície comercial sovint és de vertigen i és un problema que preocupa tant la primera com l’última baula de la cadena agroalimentària. Per tractar de buscar preus “dignes” per als productors, el Govern valencià ha començat a explorar vies legals que equilibren el sector.

La Fundació de l’Institut Valencià d’Investigació i Formació Agroambiental (IVIFA) ha presentat un estudi tècnic sobre la inclusió de les clàusules de valor en els contractes agropecuaris i la compatibilitat de la fixació d’un preu mínim de comercialització d’acord amb el dret de la competència. L’estudi, presentat dimarts amb la participació de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, té l’objectiu de permetre nous mecanismes d’organització comercial per al sector agrari valencià i poder ajudar a aconseguir un preu digne per als agricultors i els ramaders valencians. “La primera baula de la cadena no pot quedar supeditada a la resta si la resta trau benefici. Sense primera baula, no hi ha cadena”, assenyalava la consellera.

L’informe s’aborda en el context de la negociació de la Política Agrària Comuna a la Unió Europea i la reforma de la Llei de la cadena alimentària, que està negociant-se en el Congrés, i els autors consideren que obri la porta a remodelar el contingut normatiu d’algunes clàusules correctores, “que hauran d’acompanyar-se, a més, d’una millora de les inspeccions per assegurar el compliment de la seguretat jurídica del productor en els contractes de compravenda, entre molts altres aspectes a negociar”.

El Consell confirma que hi ha un “gran desequilibri entre el poder de compra del comerç i la distribució i una atomització del sector productiu”, segons va indicar el secretari autonòmic Roger Llanes, a més de veure amb una certa preocupació que els fons d’inversió “canvien la manera d’entendre la nostra agricultura”. Per abordar aquest desequilibri i corregir-lo, l’executiu autonòmic planteja al sector aquest estudi sobre les clàusules de valor, un element contractual per a repartir pèrdues i guanys.

La defensa de la competència és una branca del dret destinada a garantir el bon funcionament dels mercats contra conductes anticompetitives, va explicar Carmen Rodilla, professora de dret mercantil i coautora de l’informe que analitza la manera d’introduir clàusules específiques del repartiment de valor com a fórmula de distribució de les pèrdues i els guanys entre tots els agents. Per a la seua operativitat, expressava l’autora, cal la cooperació dels empresaris agroalimentaris ja que, com va assenyalar Joan Ramon Peris, responsable de l’IVIFA, aquestes clàusules són voluntàries.

La proposta busca “reequilibrar” les baules de la cadena alimentària, aprofitant exempcions de la PAC a la competència. “En realitat, es tracta d’una condició comercial que genera una possible obligació addicional de pagament a favor d’una de les parts”, indica el document. Com que la clàusula de valor és un element diferent del preu de mercat, els autors de l’estudi proposen que siguen les organitzacions interprofessionals, que fomenten el diàleg d’agents i promouen pràctiques millors, les qui les promoguen.

“És el moment d’organitzar-se per aconseguir interprofessionals reconegudes pel Govern central que permeten millorar la capacitat negociadora a través de les clàusules de valor”, indicava la consellera Mollà en la presentació de l’estudi. Ara hauran de ser els agents del sector els que decidisquen sobre la seua incorporació al sistema.