Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La maquinaria corrupta de Ábalos, Koldo y Aldama exprimió el dinero público
VÍDEO | elDiario.es estrena un documental sobre el caso mascarillas
'Unos zapatos y un salón de baile explican el desastre en Irán', por A. Maestre

El Govern valencià s’oposa a la limitació de lloguers aprovada per Burjassot i la Pobla de Farnals

Un bloc d'habitatges en obres a València.

Carlos Navarro Castelló

València —

0

El Govern valencià fia tota la seua estratègia per a frenar l’alça dels preus dels lloguers a la generació de més oferta, una mesura que pot donar resultats a llarg termini, una vegada s’hagen construït nous habitatges, però que no soluciona el problema a curt i mitjà termini.

De fet, València ha passat, en tot just cinc anys, de ser una ciutat relativament assequible per a viure-hi de lloguer a liderar amb contundència l’encariment a tot Espanya amb una dada que espanta, ja que el preu mitjà s’hi ha disparat un 82% des que va irrompre la pandèmia, segons l’últim informe d’Idealista. Traduït al dia a dia, suposa haver passat de pagar al voltant de 8 euros per metre quadrat el 2020 a moure’s ara en xifres superiors a 14 euros.

Precisament per aquest motiu, ajuntaments com el de la Pobla de Farnals i el de Burjassot van aprovar fa poc sol·licitar a la Conselleria d’Habitatge la declaració dels seus municipis com a zona tensionada, una possibilitat que permet limitar els preus dels lloguers i que ja s’aplica amb èxit en altres ciutats com Barcelona o en diversos municipis de Navarra, entre els quals Pamplona.

La situació del mercat residencial a la Pobla de Farnals reflecteix una tendència a l’alça en els preus del lloguer, especialment en les zones pròximes a la costa. Segons diferents portals immobiliaris, els lloguers en el nucli urbà se situen habitualment en una forqueta aproximada entre 700 i 900 euros mensuals, mentre que en la zona de la platja els preus són significativament més elevats, ja que poden arribar entre 900 i 1.500 euros mensuals en funció de la ubicació, les vistes o la temporalitat. Aquesta diferència entre zones i l’increment sostingut dels preus en els últims anys han dificultat l’accés a l’habitatge per a una part de la població.

En el cas de Burjassot, el ple de l’Ajuntament del mes de març va aprovar, amb els vots a favor del PSPV-PSOE, Compromís i dos dels seus regidors no adscrits, la moció presentada pels socialistes per a sol·licitar a la Generalitat Valenciana que declare el municipi zona de mercat residencial tensionat. Crida l’atenció l’abstenció del PP, mentre que Vox va votar en contra.

Tanmateix, fonts de la Conselleria d’Habitatge consultades per elDiario.es han comentat que estudiaran les propostes, encara que han advertit que “la política d’aquest Consell és la de generar oferta de lloguer assequible”.

En concret, des del departament que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero han comentat que “es tracta d’una mesura impulsada pel Govern de Sánchez que està lluny de solucionar el problema de l’habitatge. Més aviat al contrari, en zones on s’ha implementat, com Barcelona, ha generat l’efecte contrari, ja que ha fet disminuir l’oferta de pisos de lloguer, provocant la reducció d’oferta d’habitatges del rang de preu mitjà”.

Les dades, no obstant això, no avalen del tot aquesta afirmació. Encara continuen donant-se increments, són molt més continguts i en alguns casos hi ha hagut descensos. Segons les dades oficials de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), a Barcelona ciutat, l’import mitjà en el tercer trimestre del 2025 va arribar a 1.153,11 euros, un 1,5% més que en el trimestre anterior (1.135,55 euros), però un 3,3% per davall des que es regula el preu (1.193,5 euros en el primer trimestre del 2024). Per tant, les pujades són molt més contingudes que a les ciutats on s’aplica aquesta limitació, com València. Fa poc, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que posarà les bases per a prohibir el lloguer de temporada a la ciutat, una modalitat que permetia escapar a les limitacions.

A Navarra, la regulació del preu dels lloguers gràcies a la declaració de 21 municipis com a zona de mercat residencial tensionat ja fa fruit. En els primers sis mesos de la seua declaració s’ha registrat una caiguda del 8,6% de la mensualitat mitjana que paguen els inquilins en les localitats tensionades.

Malgrat tot, la Conselleria d’Habitatge insisteix que “la declaració de zones tensionades s’ha manifestat com una mesura ineficient per a la contenció de preus de lloguer” i asseguren que els efectes més rellevants són una reducció de l’oferta pel fet d’optar els propietaris per la venda o pel lloguer turístic o de temporada; una pressió dels preus a l’alça per la pretesa disminució de l’oferta, cosa que, al seu torn, causaria un perjudici a les llars amb menys poder adquisitiu. Finalment, consideren des del departament de Camarero que, davant la reducció d’oferta i l’increment de preus a les ciutats, les famílies buscarien un habitatge en altres zones que s’adapten millor a les seues circumstàncies personals, fet que elevaria els preus en aquestes zones.

Per tot això, “la declaració de zones tensionades provoca un greu mal al mercat de lloguer d’habitatge i genera l’efecte contrari al pretés” al mateix temps que afigen: “La política d’habitatge d’aquest Consell és la de generar oferta d’habitatge assequible, i impulsa mesures per a dinamitzar l’oferta d’habitatge protegit a la Comunitat i facilitar a les famílies l’accés a l’habitatge. Així doncs, continuem treballant en el Pla Viu, que ja té més de 4.800 habitatges activats i ha permés triplicar el nombre d’HPP de promoció privada. Així mateix, s’han reforçat les ajudes al lloguer, que el 2025 van duplicar el nombre d’ajudes concedides en el 2023, s’ha incrementat el pressupost per al bo jove de lloguer, que per primera vegada ha tingut aportació de la Generalitat en els dos últims exercicis i ha permés incrementar en un 33% els beneficiaris fins a superar els 5.200 joves amb ajudes”.

A més, recorden que s’ha impulsat el programa de garanties per a la compra d’habitatges de l’Institut Valencià de Finances; o l’actualització de la normativa d’allotjament turístic, per a evitar distorsions en el mercat immobiliari; a més dels programes d’ajudes al lloguer o les línies de finançament a l’adquisició d’habitatges en el marc dels plans estatals d’habitatge“.

Malgrat tot, la realitat és cada mes els preus continuen pujant i cada vegada són més les famílies que tenen dificultats per a fer front als lloguers, sense que s’albire a curt termini cap solució.

Etiquetas
stats