El Govern valencià ultima el decret per a regular la comissió de garantia i avaluació de la llei d’eutanàsia

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 25 de març passat la llei de l’eutanàsia, que permetrà sol·licitar ajuda mèdica per a morir. La normativa donava un termini de tres mesos a les comunitats autònomes per a desplegar-la, per la qual cosa a partir del pròxim 25 de juny entrarà en vigor.

En concret, les diferents autonomies han d’aprovar un decret per a regular la creació i funcionament de la comissió de garantia i avaluació, organisme format per personal mèdic, jurista i d’infermeria que ha d’analitzar i decidir sobre cada cas.

Fins ara, tan sols el País Basc, les Illes Balears i Extremadura són les úniques autonomies que han confirmat que han aprovat el decret. La següent podria ser la Comunitat Valenciana, ja que, segons ha esbrinat elDiario.es, està pràcticament tot preparat per a la publicació.

Tal com es va disposar en la resolució publicada el 10 de maig passat en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV), a més de la comissió de garantia i seguiment es crearà un comité de caràcter consultiu amb l’objectiu de “vetlar per la seguretat jurídica i medicolegal i pel compliment deontològic” per la qual cosa es considera “adequada i necessària” la creació d’aquest comité, “com a grup de treball i de caràcter consultiu”.

El comité estarà coordinat per la conselleria amb competències en matèria de sanitat, a través de la direcció general amb competències en matèria d’assistència sanitària, i els seus membres seran designats per la persona titular de la conselleria, a proposta de la titular de la direcció general d’assistència sanitària.

Tindrà caràcter multidisciplinari, de manera que els membres que l’integren seran “reconeguts experts en àmbits d’interés de la mateixa llei”, i l’acceptació i la participació com a membre del grup de treball serà voluntària i no comportarà cap contraprestació.

La llei estableix un marc legal que introdueix el dret a l’eutanàsia en el nostre ordenament jurídic. És a dir, l’actuació que produeix la mort d’una persona a petició “informada, expressa i reiterada” en el temps per ella “i que es du a terme en un context de sofriment degut a una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com a inacceptable i que no ha pogut mitigar per altres mitjans”, esgrimeix el preàmbul.

Aquesta ajuda per a morir pot produir-se de manera activa, que és quan un metge posa fi a la vida del pacient a petició d’aquest, o en forma de ‘suïcidi assistit’ –el text no l’anomena així– que es refereix a la persona que es dona mort a si mateixa amb l’assistència d’un metge, que li proporciona els mitjans necessaris i l’atén en el procés.