Imputat per blanqueig el diputat autonòmic del PP Miguel Domínguez

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha obert una causa a l’exregidor de l’Ajuntament de València i diputat autonòmic del Partit Popular Miguel Domínguez per un presumpte delicte de blanqueig de capitals.

De conformitat amb el criteri de la Fiscalia, la Sala es declara competent per a investigar el parlamentari autonòmic pels fets descrits pel jutge del cas Imelsa, el titular del Jutjat d’Instrucció núm. 18, en l’exposició raonada elevada a l’alt tribunal Valencià al maig.

En aquesta exposició, el magistrat relacionava els indicis que hi havia contra Domínguez en la peça separada en què s’investiga un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el Grup Popular de l’Ajuntament de València comés mitjançant les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament era tornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per a blanquejar diners en efectiu de presumpta procedència il·lícita.

En una interlocutòria, de què ha estat ponent la magistrada Pía Calderón, el TSJCV recorda la resolució recent del Tribunal Suprem en què assumeix la competència per a investigar l’exalcaldessa i senadora nacional Rita Barberá pels mateixos fets i conclou que “en el cas de les interlocutòries també s’ha d’admetre la competència de la Sala pel que fa a Miguel Domínguez Pérez en tant que, detenint la condició de diputat de les Corts Valencianes en aquesta legislatura, poguera haver participat en el factum descrit en l’exposició remesa pel Jutjat d’Instrucció número 18 de València”.

La Sala Civil i Penal només es declara competent per a investigar Domínguez i no la resta dels imputats que no gaudeixen d’aforament. Es basa en la doctrina del Suprem, que estableix que els no aforats convé que els investigue un jutjat d’instrucció ordinari.

Sobre aquest punt, el TS assenyala que “quant a la possibilitat d’atraure a la competència d’aquesta Sala fets executats per persones no aforades, i sense oblidar la importància que pot presentar la visió de conjunt (…), s’ha d’assenyalar la conveniència que es respecte tant com es puga el dret al jutge ordinari respecte de cada una de les persones a qui s’imputen fets punibles”.

El TSJCV investigarà l’exregidor i diputat només pels fets relatats en l’exposició raonada, és a dir, pel delicte de blanqueig de capitals, malgrat que l’instructor del cas Imelsa, després d’haver remés al TSJ la part de la causa que afectava Domínguez, va enviar a l’alt tribunal la interlocutòria per la qual va ampliar a delicte electoral els fets investigats en aquesta peça separada.

Respecte d’això, el Tribunal subratlla que “només cal admetre la competència de la Sala per a continuar la investigació sobre els fets a què es limita aquesta exposició, concretament sobre la participació en aquests fets de Miguel Domínguez Pérez en tant que persona aforada davant d’aquest Tribunal Superior de Justícia per la seua condició de diputat en les Corts Valencianes. Uns fets que, cal recordar, han estat inicialment qualificats com a possible delicte de blanqueig de capitals, previst i penat en els articles 301 i següents del Codi penal”.

La magistrada ponent de la interlocutòria per la qual el TSJCV obri una investigació a Domínguez, resolució contra la qual no es pot interposar recurs, es convertirà ara en la instructora de les diligències.

Els indicis contra Domínguez

La causa té l’origen en l’exposició raonada que el jutge del cas Imelsa va elevar al TSJ al maig. El titular del Jutjat d’Instrucció núm. 18 de València va entendre que, després d’haver reconegut l’exregidor que va fer el donatiu de 1.000 euros pel qual estan imputats i han estat interrogats tots els regidors, els exregidors, els assessors i els exassessors que també van efectuar el pagament en vigílies de les eleccions del 2015, seria “incoherent” no elevar l’exposició al TSJCV, perquè és l’únic tribunal competent per a investigar i, si és el cas, jutjar el parlamentari autonòmic.

L’argument exposat per l’instructor era idèntic al que va utilitzar per a elevar al Tribunal Suprem la part de la investigació que afecta l’exalcaldessa.

En aquesta peça separada, amb 47 persones imputades, més el PP imputat com a persona jurídica, s’investigaven llavors les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els era tornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per a blanquejar diners en efectiu de presumpta procedència il·lícita. Posteriorment la investigació es va ampliar a delicte electoral.

En l’exposició, el magistrat instructor assenyalava que “els testimonis de càrrec, dos d’ells de persones investigades, són múltiples i detallats, sense revelar elements de contradicció i incoherència interna”. Hi afegia que “indiquen una operativa general en relació amb persones afins al Grup Municipal en l’Ajuntament respecte de la qual aquesta instrucció no ha revelat, fins ara, fets, circumstàncies o explicacions que permeten valorar amb caràcter excloent, en aquesta fase, cap tipus de discriminació, en atenció a la persona o càrrec, quant a proposta o oferiment de devolució de diners”.

Assenyalava el jutge, però, que ni les dues investigades que han reconegut que els diners entregats els van ser tornats, ni els quatre testimonis que diuen que es van negar a fer l’aportació, han fet cap imputació concreta respecte de la participació de Domínguez en els fets que són objecte d’investigació.

Domínguez, com va fer Barberá, va refusar la invitació del Jutjat d’Instrucció núm. 18 per a declarar voluntàriament, però va presentar un escrit d’al·legacions en què reconeixia l’aportació, negava qualsevol reintegrament i es desvinculava de l’organització de la campanya i de l’activitat política diària en tant que la seua oficina no estava en l’Ajuntament, sinó en un edifici diferent, seu de la delegació de Seguretat Ciutadana.

Segons el jutge, les explicacions oferides per l’aforat “poden ser certes i tenir sentit”, però són insuficients per a excloure la seua possible implicació en els fets investigats. En aquest sentit apuntava que aquestes al·legacions “no introdueixen en el seu relat fets que, en relació amb el resultat del que s’ha instruït, permeten atribuir-hi una rellevància excloent de la seua possible implicació”.

L’instructor subratllava el fet que l’aforat, en el seu escrit, “no aclareix res quant a la persona, el lloc i les circumstàncies” en què li va ser comunicada la necessitat de fer el donatiu de 1.000 euros.

Pel que fa a aquest extrem, el jutge explicava que les diligències practicades fins ara no han permés establir, amb claredat, l’origen d’aquesta decisió adoptada en l’àmbit de l’anomenat “comité de campanya”.

La investigació per delicte electoral i blanqueig de capitals en l’Ajuntament de València és una peça separada del cas Imelsa, en què s’investiga el frau de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions de la Comunitat Valenciana: Diputació (a través de l’empresa Imelsa); Ajuntament (a través de la Regidoria de Cultura) i Generalitat (a través de l’empresa Ciegsa). La causa, que va nàixer l’abril del 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d’influències i blanqueig.