El jutge del cas Azud avala que un òrgan de l’Estat administre l’“extraordinària massa” de béns decomissats a la trama

El jutge del cas Azud ha desestimat el recurs de les nebodes de Rita Barberá contra la interlocutòria del 4 de juliol passat que va acordar transferir a l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius (ORGA) els 4,8 milions intervinguts a la presumpta trama corrupta, a més d’altres béns. Es tracta de María Asunción i María José Corbín Barberá. La resolució del jutge substitut també va ser recorreguda pel lletrat Diego Elum, investigat en la causa per presumptament repartir-se una pretesa comissió amb José María Corbín, cunyat de la difunta alcaldessa de València. Tots figuren com a investigats en el procediment que investiga el Jutjat d’Instrucció número 13 de València. Els béns, en mans d’un organisme dedicat a la gestió patrimonial dels efectes decomissats i embargats propietat dels investigats, inclouen fons en comptes bancaris, vehicles i el xalet de Corbín en una luxosa urbanització de Xàbia. Es tracta, segons indica el jutge en una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, d’una “extraordinària massa de béns embargats i decomissats” a la presumpta trama.

La Fiscalia Anticorrupció demanava que es desestimaren els recursos de l’advocat i de les nebodes de Rita Barberá. Així doncs, el jutge considera que de l’argumentació de les defenses “no es desprén que la decisió judicial infringisca cap norma legal, ni siga il·lògica o manque de fonament”.

Per contra, les defenses de les filles de Corbín i d’Elum demanaven que foren les persones investigades en la causa les que “com a propietàries i usuàries (...) gestionen i cuiden els béns”. El fiscal Pablo Ponce, per part seua, sostenia que la interlocutòria de l’instructor no modifica “cap mesura cautelar, ni afecta la possessió i els drets dels investigats”.

Fent-se ressò de la tesi d’Anticorrupció, el jutge conclou que la mesura en cap cas limita drets o modifica les mesures cautelars, “sinó que tan sols sol·licita l’auxili d’un òrgan administratiu”, sempre dependent de la decisió del magistrat.

El jutge, en la mateixa línia, recorda que l’ORGA es va crear per llei “precisament per a situacions com l’actual”, en el marc de procediments especialment complexos que impliquen la gestió i la supervisió de “nombrosos” béns i de “grans quantitats”.

El suport de l’òrgan d’auxili de l’Administració de Justícia resulta, segons el parer de l’instructor, “de gran ajuda”, atés que està conformat per un grup de professionals “dedicat a tasques no judicials sinó de logística”.

L’ORGA, al·lega el magistrat, “no decideix per si mateixa, sinó que ha de sol·licitar autorització, o fins i tot la realització pel mateix òrgan judicial, dels actes que es consideren adequats per a una millor conservació i pèrdua de valor o deterioració dels béns administrats”.

En aquest cas, “òbviament”, les parts interessades “gaudirien de la deguda audiència abans de prendre cap decisió que poguera afectar-los, sense perjudici dels seus recursos corresponents, que, encara que no ho foren a ambdós efectes, per prudència elemental hauria de ser esperada la seua resolució prèvia per la superioritat a fi de no causar perjudicis irreparables a les parts”.