L’Ajuntament d’Alacant suma al rei Alfons X a la seua tendència de ‘desvalencianització’

El discutit concepte de ‘reconquesta’ de la ciutat d’Alacant no es va produir a través de la Corona d’Aragó i de Jaume I, com la major part de l’actual territori valencià; el trànsit de la taifa alacantina a la pertinença a un regne cristià es va produir el 1248 a través de la Castella d’Alfons X. I aquest és un fet que les dretes que governen l’Ajuntament d’Alacant no estan disposades a deixar d’aprofitar, a costa del 9 d’Octubre, i dins d’una tendència més de fons de ‘desvalencianització’ de la ciutat.

El referent d’aquesta recuperació del passat castellà alacantí és l’extrema dreta de Vox, que vol rescatar una part molt concreta d’aquest passat dirigint-lo a alimentar la seua ideologia ultranacionalista espanyola, sempre entesa aquesta com la castellana de manera excloent. I els símbols històrics ajuden a introduir el relat, així a Alacant la clau és Alfons X i la data el ‘Dia de la Reconquesta’ del 4 de desembre.

El mes de desembre passat l’edil ultradretà a l’ajuntament, Mario Ortolá, defensava la celebració d’aquesta efemèride quan assenyalava: “El 9 d’octubre se celebra el Dia de la Comunitat Valenciana i a València es commemora amb actes específics i molt emotius l’alliberament de la ciutat pel rei Jaume I el Conqueridor. I ací mantenim un silenci culpable imposat per un autonomisme i un regionalisme valencià que no tenen res a veure amb el sentiment real dels alacantins”. Concloïa afirmant: “Des de Vox estem fermament convençuts que hem de preservar la nostra cultura i les nostres arrels coste el que coste i moleste a qui moleste”.

El pes de la reivindicació del partit d’ultradreta va tornar a la palestra amb l’aprovació dels pressupostos municipals d’Alacant. En la seua intervenció Ortolá enumerava totes les seues reivindicacions acceptades pel govern de PP i Ciutadans, i entre aquestes una redistribució de pes del passat històric. El que va aconseguir: retallar la partida per a la celebració del 9 d’Octubre i enaltir el ‘Dia de la Reconquesta’.

Memòria d’Alfons X

I Alacant s’ha arromangat i s’ha posat mans a l’obra per recordar la figura del rei castellà, aprofitant que el 2021 es complia el huité centenari del naixement d’aquest rei. Això ha fet que Alacant ingresse en la ‘Comissió de Pobles i Ciutats per a Promoure la Vida i Regnat d’Alfons X el Savi’.

Entre els actes de recuperació que s’han viscut des de llavors hi h una exposició des de gener d’enguany sobre l’empremta d’Alfons X a l’ajuntament, on es narrava la vida i obra d’Alfons X, la conquesta del castell de Santa Bàrbara (nom que rep precisament pel 4 de desembre), la història de l’avinguda que porta el seu nom, així com les festivitats que es van desenvolupar en honor seu en època contemporània, com la Cavalcada històrica d’Alfons X i na Violant, durant el franquisme entre els anys 1959-65.

Aquesta mateixa setmana també hi ha hagut una trobada entre els regidors de Cultura de les ciutats d’Alacant i Cartegena per a “estrényer els seus llaços històrics” amb un cicle de jornades al voltant de la figura d’Alfons X, unes jornades que tindran lloc precisament el mes d’octubre, el mateix mes que se celebren el 9 d’Octubre i el Dia de la Hispanitat.

48 anys castellana, 411 anys en la Corona d’Aragó

Però quin és concretament el passat castellà d’Alacant?

En els temps d’expansió de les corones de Castella i d’Aragó, tots dos regnes van pactar en el segle XII que Alacant se situava en la zona d’expansió de la corona aragonesa. No obstant això, el 1244 el rei Jaume I va concedir els territoris al sud de l’emirat de Dénia com a dot de la seua filla, Violant d’Aragó i d’Hongria, per a les noces amb Alfons X.

Tanmateix, després de la presa de la ciutat el 1248 per part de la corona castellana, la colonització es va realitzar per gent de la corona d’Aragó, fonamentalment de Catalunya, igual que la resta dels territoris valencians. La intervenció aragonesa es va prolongar anys després proporcionant un exèrcit de soldats catalans per sufocar les rebel·lions mudèjars, població encara majoritària en aquella època; aquests soldats van incrementar la població d’aquest origen.

El canvi de regne es va produir l’any 1296 emmarcat dins d’una guerra dinàstica a Castella, quan l’aspirant Alfonso de la Cerda va demanar ajuda a Jaume II d’Aragó i va pactar la cessió de territoris al rei aragonés. La conquesta final d’Alacant es data el 22 d’abril de 1296, i s’apunta com un factor facilitador el suport dels colons catalans i aragonesos establits en la zona.

Des d’aquesta època Alacant va pertànyer a la Corona d’Aragó i al Regne de València fins a la desaparició l’any 1707 després dels Decrets de Nova Planta de Felip V que van abolir els furs valencians. A més Alacant es va comprendre dins de la zona de predomini del valencià en la llengua de la població, un predomini que ha decaigut durant les últimes dècades i que ha tornat a posar-se en crisi en la política.

Exclusió de la zona valencianoparlant

Aquesta emfatització del passat castellà i el declivi del valencià entronca amb la faena que du a terme especialment Vox per a excloure a Alacant de la zona de predomini lingüístic del valencià, cosa que comporta l’obligació de l’ensenyament de la llengua en el currículum acadèmic. L’argument de Vox, el mateix que l’utilitzat contra el 9 d’Octubre: “Apel·lem a dir prou a la supremacia de València sobre Alacant”.

Fins tres vegades en aquest mandat l’extrema dreta ha portat al ple d’Alacant una proposta per a instar les Corts Valencianes a aquesta exclusió de la ciutat de la zona valencianoparlant, i les tres han decaigut, amb peròs. El PP ha donat suport a aquesta proposta de l’extrema dreta, però el seu soci, Ciutadans ha sigut l’escull amb què ha entropessat amb la seua abstenció.

Però aquest escull no ha sigut tant per falta de convenciment en l’objectiu com en les formes, o almenys això sembla. El regidor de Cultura, Antonio Manresa (de Ciutadans) advertia Vox que el que estava fent era “començar la casa per la teulada”. Així suggeria al partit d’extrema dreta que acudira a les Corts Valencianes i que treballara des de la cambra autonòmica per aconseguir els suports necessaris. I és que, malgrat que s’arribara a aprovar la proposta de Vox a l’ajuntament, no passaria de ser un brindis al sol simbòlic si no és aprovat per les Corts, que són les que tenen la competència per a modificar l’actual Llei d’ús i ensenyament del valencià.

Actualment, segons dades de la Generalitat, l’estat del valencià al sud d’Alacant –en tant que està dins de zona de predomini lingüístic del valencià– és la que presenta xifres pitjors. Es registra des d’un 30% de la població que sap escriure en valencià, a un 44% que sap parlar-lo, mentre que un 52% el sap llegir, i un 66% l’entén. D’altra banda, l’ús de la llengua al sud d’Alacant també és la zona –dins del domini lingüístic del valencià– on més es parla habitualment en castellà, dins de la família en un 66% i amb els amics en un 65%, i arriba a un 70% en l’ús comercial.