L’albergínia contra el canvi climàtic: una investigació valenciana aconsegueix un cultiu resistent a malalties i temperatures extremes

Algunes de les espècies d’albergínia cultivades en un hivernacle de la Universitat Politècnica de València.

El 2012, un projecte del Govern noruec a través d’una fundació i per mitjà del Global Crop Diversity Trust (l’organització que gestiona el banc mundial de llavors situat a l’illa noruega de Svalbard a l’Àrtic) va promoure investigacions per a aconseguir cultius que, utilitzant espècies silvestres, aconseguiren productes (en aquest cas, l’albergínia, un dels 35 cultius alimentaris essencials segons el ‘Tractat internacional sobre els recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura’ de la FAO) més ben adaptats al canvi climàtic, de manera que foren més resilients i tolerants a la sequera. Arran d’aquesta convocatòria van ser citats a França diversos especialistes en millora d’albergínia, entre ells el catedràtic de genètica de la Universitat Politècnica de València Jaime Prohens, a qui finalment es va designar per liderar el projecte.

D’aquesta manera, al desembre del 2013 començava una investigació, encapçalada per la Universitat Politècnica de València, que ha acabat ara, quasi huit anys després, gràcies al finançament del Govern noruec, que ha aportat prop de mig milió de dòlars. En aquest projecte han participat més d’una trentena d’investigadors, una desena d’ells a València, però també d’altres institucions de Sri Lanka, Taiwan o Costa d’Ivori.

Per aconseguir un cultiu més resistent, el procés ha consistit a encreuar espècimens d’albergínia –una planta domesticada originàriament al sud-est asiàtic– amb espècies silvestres i repetir el procés unes quantes vegades fins a aconseguir “una espècie que resulta indistingible d’una albergínia, però que té unes característiques determinades de la planta silvestre que la fan molt més resistent”, tal com reconeix Prohens, que apunta que el que han fet, incrementar la base genètica d’aquest cultiu, “no és res de nou, ja s’havia fet amb la tomaca, que té varietats que tenen gens d’espècies silvestres, però en molt més de temps”.

Aquesta investigació ha permés crear varietats molt més tolerants a l’estrés per calor, salinitat... cosa que permet una eficiència millor en l’ús dels nutrients i aconseguir la mateixa producció amb menys aigua i nitrogen i que el fruit (família de les solanàcies) tinga més contingut de compostos fenòlics. “Som una referència a escala mundial, amb materials de gran valor (i diverses línies de producció amb característiques diferents), la qual cosa ha alçat molt d’interés d’entitats que volen col·laborar amb nosaltres”, relata el catedràtic de genètica, que afirma que la investigació continua, “ara se’ns obri un ventall d’oportunitats tremend, ja que hem trobat coses que no esperàvem”.

Per exemple, la investigació ha aconseguit augmentar la quantitat d’àcid clorogènic i altres àcids fenòlics que augmenten les qualitats antioxidants de l’albergínia en moltes de les seues variants, tal com destaca Mariola Plazas, una de les investigadores que ha participat en el projecte. “Estem davant una revolució en la millora genètica de l’albergínia” a què s’ha arribat després de quasi huit anys ampliant la base genètica del cultiu per mitjà d’encreuaments de varietats comercials fins amb quinze espècies silvestres, defensa el catedràtic de la Universitat Politècnica de València.

Alternativa als transgènics

La investigació liderada per la Universitat Politècnica de València no té res a veure amb els transgènics. Més aviat, es tracta d’una alternativa. Així doncs, si els transgènics són organismes modificats mitjançant enginyeria genètica, en aquest cas estem davant encreuaments que es poden donar en la natura, “nosaltres hem forçat artificialment un procés natural”, apunta Prohens, que explica que tot el procediment que han dut a terme no està subjecte a cap qüestionament ètic ni legal: “Tenim localitzades diferents línies que s’han desenvolupat de manera tradicional sense utilitzar altres tècniques que la legislació no permet”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats