La portada de mañana
Acceder
España, epicentro de los incendios más salvajes de Europa
Núñez Feijóo: no a todo con mejores palabras que Casado
Opinión – El invento para ser real, por Elisa Beni

La llei contra la despoblació inclourà incentius per a l’estabilitat dels empleats públics en els municipis buidats

La secretaria autonómica de Cohesión Territorial del Gobierno valenciano, Elena Cebrián. / Jesús Císcar.

El Govern de la Generalitat Valenciana buscarà incentius perquè els empleats públics i privats s’instal·len en municipis rurals com a eina per a lluitar contra despoblació. Sobre aquest eix es desenvolupa el projecte de la llei antidespoblació, que inicia aquesta setmana el procés d’exposició pública i al·legacions ciutadanes, obert fins a acabar juliol.

Els municipis de menys de mil habitants representen el 40% del total en la Comunitat Valenciana, una situació a què se suma que una quarta part del total han perdut població en les últimes dècades. Sobre aquest context treballa l’exconsellera i ara secretària autonòmica Elena Cebrián, que ha desenvolupat un projecte legislatiu que focalitza el gros de l’acció en l’ocupació i el desenvolupament econòmic sostenible dels municipis.

L’avantprojecte de llei preveu una sèrie de mesures per a incentivar l’estabilitat dels empleats públics en les zones despoblades i garantir serveis públics fonamentals. Amb aquesta acció es pretén evitar el buidatge rural, però també blindar els drets dels ciutadans sense discriminació urbanorural.

Les mesures que s’adopten podran consistir, segons el text, en incentius que promoguen la residència del personal empleat públic en municipis en risc de despoblació, la creació de borses de treball territorialitzades, o la facilitació de condicions de teletreball entre el personal empleat públic que residisca en aquests municipis. El text també preveu permetre la discriminació positiva a les empreses que contribuïsquen a fixar població o millorar la qualitat de vida de les persones en zones despoblades. Així doncs, en les convocatòries públiques, es prioritzaran projectes relacionats amb la transició digital, la transició energètica, la conservació i la gestió dels valors naturals i del patrimoni cultural i arquitectònic, la recuperació d’oficis i sabers tradicionals, les produccions agràries de qualitat, els serveis personals o el comerç local. També l’agroindústria artesanal, la gestió forestal sostenible, la creació de nous circuits de proveïment i comercialització –especialment els de proximitat– i l’anomenada economia de cures, que posa el focus en l’atenció a les persones i la inclusió.

La norma advoca per intensificar la coordinació i la col·laboració entre organismes existents i crea un fons de cooperació per a municipis en risc de despoblació. Per a les mesures econòmiques, estableix una sèrie d’indicadors que obliguen a tindre en compte una mirada rural i descentralitzadora. En el marc de les competències del Consell, estableix que els projectes legislatius hauran d’incorporar un informe de perspectiva rural i impacte territorial –com ja passa amb l’impacte econòmic, ambiental o de gènere– i inclou que en els pressupostos hi haja maneres de mesurar l’impacte de les polítiques en la despoblació.

El projecte normatiu crea una comissió interdepartamental per a una estratègia contra la despoblació, elaborada a 10 anys vista i amb dues revisions almenys, una cada quatre anys, que ha de vetlar perquè les polítiques públiques tinguen una mirada territorial. En matèria social, busca reconéixer “l’impuls, sovint invisible, de les dones per a mantindre vius els seus pobles” i remarca la necessitat de trencar les bretxes relatives als recursos contra la violència de gènere. Així mateix, la norma advoca per incrementar la participació pública en les decisions i afavorir la recuperació del teixit social, incloent-hi els col·lectius vulnerables i les persones migrants.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats