'La llibreria de Campanar', un oasi en un barri sense llibreries que neix del descontentament d'un metge

En plena Nadal, una de les campanyes més fortes per al sector, va obrir les seves portes La Llibreria de Campanar. És la primera que té el barri fora de centres comercials en anys, un oasi per a un nócleu en el que conviuen diverses ànimes: la del poble absorbit per la ciutat fa un segle i la dels edificis de luxe del boom immobiliari, construccions pràcticament noves en les que a penes ha crescut el comerç. Un barri emmarcat entre grans avingudes i parcs, de cases baixes i complexos residencials.

La Llibreria de Campanar neix del descontentament d'un metge amb el sistema sanitari, de la frustració per no poder atendre els pacients com creu que mereixen. “Els pacients són números, llistes d'espera”, lamenta Carlos Vaqué des de l'altre costat del taulell. Carlos és cirurgià especialitzat en digestiu des de fa deu anys. Té ja 35, dues filles, i una tarta d'aniversari per elaborar aquest dimarts. Ha reduït la seva jornada a l'hospital per embarcar-se en la jornada del llibreter: fa una guàrdia a l'hospital d'Ontinyent, a 80 quilòmetres de casa, enllacça amb un torn ordinari de matins i, complertes les 32 hores de treball entre quiròfans, aixeca la persiana d'aquest establiment, entre els carrers Benavites i Aparicio Albiñana.

Li déu una mà amb els torns el seu company Santiago Arnés, urgencióleg, que arrossega el mateix descontentament amb el model atenció hospitalària. “Santi i jo som amics, tenim fills de la mateixa edat. I doncs quedàvem, parlàvem molt, mentre deixàvem els nostres fills en altres activitats. I sempre dequíem, a veure si muntem una altra cosa, jo vull muntar una llibreria. I aquí està la llibreria”, explica mentre rep caixes de les distribuídores. “Tots els metges amb els que parlo em diuen que ho entenen, que tant de bo fessin el mateix”, comenta.

Després de mesos meditant-ho, i després que el seu anterior centre hospitalari anullés un projecte d'investigació en el que participava, va decidir agafar els estalvis i obrir el local. Pel camí ha estat un semestre fent formacions del Ministeri de Cultura, arreglant el local -una antiga botiga d'indumentària fallera- i muntant els mobles. Va arrencar amb amb prou feines 300 títols, que pràcticament van volar al Nadal, i ara ja supera els 2.000, encara que li falta un impuls per formar part del Gremi de Llibreters. L'aspiració és participar ja en aquesta edició de la Fira del Llibre i ho afronta amb il·lusió; ha tingut bona acollida. “Estic content amb el que fem, estic content amb la llibreria i estic content amb els llibres que tenim”, recalca.

La vocació és ser una llibreria de barri, explica. “Cal tenir de tot. La idea és desenvolupar segons vagi demanant el barri”. Té una zona destacada d'infantil i juvenil, que ocupa bona part de la llibreria —no ens oblidem que hi ha una tarta en marxa—, amb un racó reservat per als llibres del Vaixell de Vapor, que provoquen una certa somriure nostàlgica en els veïns. Hi ha molta literatura de no ficció, bona part de narrativa històrica, detectivesca i thriller; també ciència ficció i seccions destacades: filosofia, LGTBi i novel·la gràfica. L'estanteria de narrativa s'ha d'ampliar amb una gondola, la taula principal, vocabulari recentment incorporat. La feina de llibreter està sent un aprenentatge constant, explica. A fer albarans, registrar les novetats, aprendre a demanar les vendes anticipades pel catàleg. També a programar esdeveniments, relacionar-se amb les editorials i comprendre els gustos del veïnat.

Els veïns volien aquesta llibreria. La trobaven a faltar. Així ho reconeixen diversos d'ells, que en l'hora que dura aquesta trobada no deixen d'entrar. Ogeen les laminas que reprodueixen espais emblemàtics del Campanar poble i somriuen amb nostàlgia. Una dona en compra diverses per enviar-les al seu fill, que viu a Alacant. Abans havien d'anar a les grans superfícies o comprar online, i, assenyala una altra dona, res d'aixó no els agradava. Volien anar a un lloc, veure els llibres, parlar amb altres, comprar amb calma. I ja ho tenen. Fins i tot li han ofert formar part del consell de salut del barri. No com a metge, sinó com a llibreter.